Ulldecona
Tàrrega
El palau dels Marquesos de la Floresta, edifici del segle XIII al carrer del Carme de Tàrrega.
Tot el conjunt de palau i capella es va veure afectat, però la capella, que estava dedicada al Corpus Christi, no es va reconstruir, al contrari que el palau, que passà a esdevenir un equipament per la ciutat. El finestral gòtic de la capella fou traslladat al parc de Sant Eloi.
Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
La Seu d'Urgell
Una de les obres més importants realitzades a la catedral de la Seu durant el segle XVIII fou la capella de Sant Ermengol, l’any 1755, enderrocant la conca absidal per bastir-hi una nova capella més fonda, coberta amb una cúpula dotada d’un llanternó amb entrada directa de llum. L’obra fou dirigida pel mestre de cases Joan Rolan, que va morir d’accident pocs dies abans d’acabar-la, en caure una bastida mentre col.locava un ferro per subjectar la llàntia. Aquesta obra es realizà sota l’episcopat de Sebastián de Victoria d’Emparán i de Loyola (1747-56).
En relació amb el culte a Sant Ermengol cal destacar també la realització de l’urna de plata de Sant Ermengol, obra de l’argenter barceloní Pere Lleopart, qui la contractà l’any 1753 i que juntament amb l’urna de Sant Bernat Calbó de la catedral de Vic, constitueix una de les peces de més envergadura de l’argenteria catalana del segle XVIII. L'urna de Sant Ermengol va salvar-se de la destrucció.
Destruïda el 1936.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Cardona
Destruït completament amb l'incendi del 1936, conservem imatge d'algunes de les capelles laterals que amagaven retaules barrocs amb imatges inserides dins de fornícules, i també algun retaule gòtic d'arquitectura destacable, on fins i tot, hi podem entreveure algun àngel.
Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.
Cremades al 1936.
Canet de Mar
La Capella del Santíssim Sagrament és una construcció afegida a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, just en el centenari de la mateixa parròquia (1691). La capella va ser acabada de fer al voltant de 1716 però no estaria pintada i decorada fins el 1750, quan s'hi hauria construï el retaule barroc.
Destruït a causa de la Guerra Civil.
Barcelona
La capella de Santa Clara estava situada al Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona. Anteriorment el convent de Santa Clara es situava a tocar la muralla però amb els bombardeigs de la guerra de Successió el conjunt arquitectònic va quedar força destruït, traslladant-se llavors a l'antic Palau Reial Major, ofert per Felip V a la comunitat religiosa. Amb la Guerra Civil, es traslladarien de nou i la capella seria redescoberta com a Saló del Tinell. El retaule que presidia la capella actualment es troba a Sant Vicenç de Sarrià.
Traslladada el 1936.
Adroer Tasis, Annna Maria, El Palau Reial Major de Barcelona, Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat, 1979.
Barcelona
Cremada el 1936.
Bassegoda Nonell, Joan, L'arquitectura profanada. La destrucción sistemática del patrimonio arquitectónico religioso catalán (1936-1939), Barcelona, mare Nostrum, 1990.
Miralpeix Vilamala, Francesc, El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): biografia i catàleg crític, Girona, Tesi Doctoral, 2005.
Barcelona
Fotografia: Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic local. Fons Documental.
Cremada el 1936.
Bassegoda Nonell, Joan, L'arquitectura profanada. La destrucción sistemática del patrimonio arquitectónico religioso catalán (1936-1939), Barcelona, mare Nostrum, 1990.
Miralpeix Vilamala, Francesc, El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): biografia i catàleg crític, Girona, Tesi Doctoral, 2005.
Barcelona
Fotografia: Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic.
Cremada el 1936.
Bassegoda Nonell, Joan, L'arquitectura profanada. La destrucción sistemática del patrimonio arquitectónico religioso catalán (1936-1939), Barcelona, mare Nostrum, 1990.
Miralpeix Vilamala, Francesc, El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): biografia i catàleg crític, Girona, Tesi Doctoral, 2005.
Barcelona
La Capella de Santa Mònica es trobava a l'antic convent de Santa Mònica, al final de La Rambla de Barcelona, on actualment s'hi troba el Centre d'Arts Santa Mònica. La capella va ser fundada pels agustins descalços el 1619, tot i que no es va consagrar fins el 1636. Amb les desamortitzacions del segle XIX el convent va ser respectat però al 1937 la seva capella va ser completament destruïda.
A causa de la Guerra Civil.
Barraquer Roviralta, Gaietà, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona, Imp. J. Altés y Alabart, 1906.
