Esglésies parroquials

L'església de Sant Martí de provençals va ser reformada entre els segles XV i XVI i la poca documentació existent al respecte data de 1524. Al 1909 va ser víctima dels fets de la setmana tràgica i amb la guerra civil va acabar de destruir-se, essent enderrocada al 1937.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.

Era un temple d'origen romànic tot i que la major part de l'obra havia estat bastida al segle XIV en estil gòtic. Ocupava pràcticament tota la plaça. Tenia tres naus i un magnífic portal amb arquivoltes ogivals en degradació.

Si bé l'edifici de l'antiga parroquial d'Artesa tindria origen medieval, la seva fesomia correspondria a la d'una església gòtica d'època moderna. A la imatge es mostra només el portal adovellat d'entrada, que podem relacionar amb exemples com el de les esglésies parroquials d'Anglesola o la també desapareguda església parroquial de Sant Jaume de Mollerussa. L'edifici actual fou construït durant els anys seixanta de bell nou per Isidre Puig Boada, arquitecte diocesà d'Urgell, que la concebé com un retorn a la influència del seu mestre, Antoni Gaudí, sobretot per la utilització dels arcs parabòl·lics, que construirà també a les esglésies de Tèrmens, el Sagrat Cor de Balaguer i la Guàrdia de Tornabous.

L'església, amb la doble titulació de Sant Joan i Sant Pol, era la parroquial del nucli urbà de Sant Joan de les Abadesses. De mitjans del segle XII, d'una sola nau i capçalera amb tres absis, fou reformada durant el segle XVIII, quan s'hi afegirien el campanar. La decoració interior constava de diversos retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

L'antiga església de Sant Jaume de Mollerussa (on actualment hi ha l'ajuntament) era una església d'un gòtic tardà, del segle XVII, caracteritzat pel manteniment de la volta de creueria però amb la inclusió d'elements classicistes com l'accés a les capelles laterals, realitzat ja amb arc de mig punt. A finals del segle XIX s'havia construït un nou retaule major, d'estil neobizantí. També conservava retaules barrocs al seu interior i una pila baptismal amb coberta cònica, tal com es despren de les imatges conservades. A l'exterior, la façana era molt austera, solsament definida per la presència d'un portal d'arc de mig punt amb dovelles, semblant al de l'església parroquial d'Anglesola, que podem presumir d'una cronologia aproximada. El campanar, una senzilla torre quadrada, havia estat construït al segle XVIII.

Isidre Puig Boada, com a arquitecte diocesà, presenta un projecte de construcció de la nova església, prevista en un altre indret (a l’altra banda de carretera) d’on es trobava l’església vella. En l’expedient de reconstrucció l’arquitecte informa d’un acord amb l’Ajuntament de la vila per tal de rectificar el traçat de la carretera que passava entrela Casaconsistorial i les restes de l’església parroquial, de manera que l’Ajuntament adquiria el solar i la resta d’edifici dela Parròquia, i cedia a aquesta un solar gran i contigu a l’actual Casa consistorial. Aquest acord tardà anys, però, en materialitzar-se, i les restes de l’església vella no foren definitivament enrunades fins a l’any 1957, per bé que les obres de l’església nova s’havien començat l’any 1949 i s’inaugurà l’any 1952.

Començada a construïr al segle XIV, no seria finalitzada fins al segle XVIII quan es faria la coberta.

Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages.

Construïda el 1676, originàriament formava part del conjunt del convent i l'església dels pares caputxins.

Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages. fons Llorenç Gamissans.