RIPOLL - MONESTIR DE SANTA MARIA
Ripoll
Altar major neo-bizantí.
Destruït el 1936.
Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
Ripoll
Altar major neo-bizantí.
Destruït el 1936.
Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
Santa Coloma de Queralt
Destruït el 1936.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Cervera
Durant l'època moderna, les esglésies tradicionalment dedicades a Santa Maria sovint modifiquen la seva advocació per la de l'Assumpció de la Verge, identificant aquest moment com el més gloriós i més "espectacular" en el context contrareformista de propaganda de l'Església católica. El tema de l'Assumpta dóna a Maria no solament el protagonisme terrenal, com a mare de Crist, sinó també celestial, com a mare de la humanitat, com a mitjançera entre els homes i la humanitat, com a protectora i alhora coma únic personatge proper a la Santíssima Trinitat. El retaule de Cervera, que reprodueix el model en forma de baldaquí que tant es difondrà a partir del segle XVIII (i que a Cervera es concreta amb l'exemple de l'altar del Santíssim Misteri, obra de Jaume Padró), situarà la figura de la Verge a la part superior, entre un estol d'àngels, núvols i raigs solars, escenificant la seva pujada al cel. L'estructura en forma de baldaquí, en canvi, servirà pròpiament per allotjar el sagrari, de la mateixa manera que l'anteriorment esmentat retaule del Santíssim Misteri, que en aquell cas dóna protagonisme al reliquiari de la Vera Creu.
Cremat el 1936.
Àlbum fotogràfic Faust de Dalmases i Massot (Arxiu Comarcal de Cervera).