Guimerà
Destruïda el 1936.
Causa General (Archivo Histórico Nacional).
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Guimerà
Destruïda el 1936.
Causa General (Archivo Histórico Nacional).
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Castelldans
Destruïda el 1936.
Causa General (Archivo Histórico Nacional).
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Castellnou de Seana
Destruïda el 1936.
Causa General (Archivo Histórico Nacional).
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Olugues (Montfalcó Murallat)
Com tantes altres creus de terme que patiren la mateixa sort, aquesta fou enderrocada i destruïda.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Cervera
La creu com a símbol religiós present en la vida qüotidiana en el món rural apareix sota diferents aspectes: la creu de terme és una de les mes remarcables, ja que assenyalava els límits parroquials i esdevenia un referent paisatgístic al mateix temps.
Durant la Guerra Civil. Durant i Sanpere en va recuperar els fragments que en quedaren i que ara es conserven al Museu Comarcal.
Fons fotografic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Torà
Creu de terme gòtica que segons la tradició, commemora l'indret on la mula que transporava el cos de Sant Ramon Nonat des de Cardona, va aturar-se i va donar tres tombs, abans de prosseguir el seu trajecte fins a Portell.
Tenia l'estructura composta per una graonada, fust vuitavat, capitell esculpit i la creu pròpiament dita. Durant l'època moderna se li afegí una coberta de fusta, que fou destruïda l'any 1901 a causa d'un llamp.
Fou destruïda durant la guerra civil, essent reconstruïda l'any 1951 en motiu de la Santa Missió. La nova creu fou beneïda pel bisbe Tarancón i comptà amb la presència de Josep Pont i Gol, bisbe de Sogorb.
BASTARDES, Albert: Les creus al vent. Barcelona, 1983.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
