Sant Pere de Vilamajor
Valls
Bassegoda, Bonaventura - Garriga, Joaquim i París, Jordi (eds.), L'època del Barroc i els Bonifàs, Barcelona, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2007.
Esparreguera
El retaule major de Sant Miquel d'Esparreguera s'ha d'inscriure en l'època de profundes refomes que a viure la població al llarg del segle XVII. El retaule va ser obra de diferents mans: la fusteria s'encarregà a Pau Boxadell el 1616, per part de Confraria dels Paraires. L'escultura aniria a càrrec de Josep Perret (fill del conegut Cludi Perret). I per la seva banda, la pintura aniria a càrrec dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent, pintures realitzades entre 1629 i 1635. La imatge ens mostra el Sant Miquel Apocalíptic, obra dels dos pintors esmentats. El retaule va ser cremat el 1936.
Fotografia: Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.
Cremat el 1936.
Bosch Ballbona, Joan, "Cendres de la pintura: Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de sant Miquel d'Esparreguera (1629-1635)", a Locus Amoenus, 3, Bellaterra, Publicacions UAB, 1997.
Esparreguera
Concidint amb el conjunt de les reformes que es varen dur a terme a l'església de Santa Eulàlia, es va aprofitar per fer el nou orgue, les pintures de les portes del qual anaren a càrrec del pintors del mateix Retaule, Antoni Rovira i Pau Torrent. En la imatge actual hi podem veure l'Adoració dels Pastors, atribuïda a Antoni Rovira.
Fotografia: Arxiu Històric Comarcal d'Igualada.
Cremat el 1936.
Bosch Ballbona, Joan, "Cendres de la pintura: Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de sant Miquel d'Esparreguera (1629-1635)", a Locus Amoenus, 3, Bellaterra, Publicacions UAB, 1997.
Valls
Les pintures del retaule de Santa Úrsula varen ser encarregades a Jaume Pons Monravà. Concretament va pintar quatre escenes de la vida de la santa: el "Somni de Santa Úrsula", "Santa Úrsula i el seu corteu són rebuts a Roma pel papa Ciríac", "Santa Úrsula refusa a Juli, príncep dels huns" i finalment, el "Martiri". Només es conserven les dues primeres. Estaven situades a la mateixa capella de Santa Úrsula a l'església parroquial de Sant Joan Baptista.
Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona
Cremat el 1936.
Ventura, Daniel, Jaume Pons Monravà. Artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, Moncunill, 1988.
Valls
Les pintures del retaule de Santa Úrsula, a l'església de Sant Joan, varen ser encarregades a Jaume Pons Monravà. Concretament va pintar quatre escenes de la vida de la santa: el "Somni de Santa Úrsula", "Santa Úrsula i el seu corteu són rebuts a Roma pel papa Ciríac", "Santa Úrsula refusa a Juli, príncep dels huns" i finalment, el "Martiri". Només es conserven les dues primeres.
Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Cremat el 1936.
Ventura, Daniel, Jaume Pons Monravà. Artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, Moncunill, 1988.
Salomó
La pintura del Sacre enterrament formà part del conjunt encarregat a Jaume Pons Monravà (1671-1730). Al seu costat hi havia les pintures de La Flagel·lació, la Lamentació sobre el crist mort, el Sacre Enterrament o la Processó cap al Calvari. La capella del Sant Crist es va construïr en una ala de la parròquia de Santa Maria de Salomó, entre 1708 i 1715 (les dates es poden veure gravades en una pilastra i al llindar de la porta d'accès).
Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Desaparegut el 1936.
Ventura, Daniel, Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, Moncunill, 1988.
Salomó
La pintura de La Flagel·lació formà part del conjunt encarregat a Jaume Pons Monravà (1671-1730). Al seu costat hi havia les pintures de La Flagel·lació, la Lamentació sobre el crist mort, el Sacre Enterrament o la Processó cap al Calvari. La capella del Sant Crist es va construïr en una ala de la parròquia de Santa Maria de Salomó, entre 1708 i 1715 (les dates es poden veure gravades en una pilastra i al llindar de la porta d'accès).
Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Desaparegut el 1936.
Ventura, Daniel, Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, Moncunill, 1988.
Salomó
L'escena de la Passió de Crist formà part del conjunt encarregat a Jaume Pons Monravà (1671-1730). Al seu costat hi havia les pintures de La Flagel·lació, la Lamentació sobre el crist mort, el Sacre Enterrament o la Processó cap al Calvari. La capella del Sant Crist es va construïr en una ala de la parròquia de Santa Maria de Salomó, entre 1708 i 1715 (les dates es poden veure gravades en una pilastra i al llindar de la porta d'accès).
Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Desaparegut el 1936.
Ventura, Daniel, Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, Moncunill, 1988.
Salomó
La pintura de La processó cap al Calvari formà part del conjunt encarregat a Jaume Pons Monravà (1671-1730). Al seu costat hi havia les pintures de La Flagel·lació, la Lamentació sobre el crist mort, el Sacre Enterrament o la Processó cap al Calvari. La capella del Sant Crist es va construïr en una ala de la parròquia de Santa Maria de Salomó, entre 1708 i 1715 (les dates es poden veure gravades en una pilastra i al llindar de la porta d'accès).
Fotografia: Pere Català Pic. Arxiu Fotogràfic del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Desaparegut el 1936
Ventura, Daniel, Jaume Pons i Monravà, artista-pintor (Valls, 1671-1730), Valls, Moncunill, 1988.
