Perafita
Destruït el 1936.
Manlleu
Fotografia: Biblioteca Municipal de Manlleu.
Destruït el 1936.
Vielha (Vilac)
El retaule major i la resta que s'inscriuren a l'octàgon del presbiteri de l'església, foren construïts (com el mateix presbiteri) al segle XIX.
Cremat el 1936.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Lleida
Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.
Cremat el 1936.
Figueres
Retaule major de la parroquial de Figueres, destruït completament el 1936, juntament amb la mateixa església, que seria reconstruïda a partir de 1941..
Cremat el 1936.
Balaguer
Basament del retaule major de Santa Maria de Balaguer, la resta del qual devia projectar-se en fusta. En aquesta base s'hi observen figures que simulen atlants, emblemes heràldics i una porta d'accés al que seria la part posterior.
Desaparegué el 1936.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Igualada
El retaule major de Santa Maria d'Igualada es va contractatr el 1704 als escultors Josep Sunyer i Jacint Morató. Degut al capítol de la Guerra de Successió es varen interrompre els treballs fins al 1718, quan es varen reactivar seguint un nou projecte que modificava alguns aspectes del projecte original. Els treballs s'allargarien fins a 1747 però en aquells moments l'únic responsable de l'obra era Josep Sunyer. El daurat aniria a càarec d'Antic Tiana, que també intervindria en la construcció de la balustrada i l'escalinata. Tot i múltiples entrebancs, els treballs s'aconseguirien acabar cap a 1793. El 1936 el retaule va ser parcialment destruït i avui encara es conserven alguns fragments importants. Després de la Guerra Civil es va procedir a restaurar-ne els fragments malmesos amb diverses restitucions fetes de guix.
Fotografia: Procopi Llucià. Arxiu Històric d'Igualada.
Desmuntat i destruït a causa de la Guerra Civil.
Martinell Brunet, Cèsar, El temple de Santa Maria d'Igualada: discurs pronunciat a Igualada el dia 27 de novembre de 1927 en el Certàmen d'Història, Art i Poesia, Igualada, Impremta de Nicolau Poncell, 1929.
Capellades
Cremat durant la Guerra Civil.
Martí Bonet, Josep M., El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), Barcelona, Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008.
Calonge
El retaule de Sant Martí de Calonge es trobava a l'església parroquial del mateix sant. No es coneix el contracte ni la traça, i de fet, les poques notícies documentals que en tenim ens indiquen que el retaule es va construïr al voltant de 1860.
Destruï el 1936.
Aymar Ragolta, Jaume, "Reformes vuitcentistes a l'església de Calonge", a Estudis del Baix Empordà, 17, Sant Feliu de Guíxols, Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1998.
Cabrils
Fragment de retaule gòtic de pedra, segurament procedent de l'església antiga (l'actual data de la primera meitat del segle XVIII). Segons la imatge només es veuen dues escenes, corresponents a la Presentació de Jesús al Temple i Jesús entre els doctors, juntament amb la representació de figures de sants (dues dempeus i dues de mig cos, aquestes darreres situades a la part superior i emmarcades per una sanefa en forma de medalló circular). La decoració és en forma d'elements arquitectònics de cresteria gòtica.
L'església fou saquejada i convertida en mercat i dipòsit d'adobs i productes agrícoles. El retaule barroc fou destruït i aquest fragment de retaule gòtic desaparegué.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
Martí Bonet, J: El martiri dels temples. Barcelona: 2008.
