S’han fet diverses versions d’Alícia al País de les Meravelles, i no parlem únicament i exclusiva de pel·lícules cinematogràfiques. [vegeu aquí]
No són pocs els autors que prenent l’obra original de Carroll o, fins i tot, interpretacions o edicions anotades de tercers, com les de Martin Gardner, s’han servit dels seus personatges per intentar acostar al públic en general d’una forma entretinguda les bases teòriques de les seves matèries científiques. Aquest és el cas dels quatre exemples que us proposem a continuació.
 |
Alicia en el País de las Adivinanzas, de Raymond Smullyan (1982) O tal com s’especificia al subtítol: Un cuento al estilo de Lewis Carroll para niños menores de ochenta años. Raymond Smullyan, parodiant l’estil de Carroll i servint-se dels seus personatges, esperona la curiositat de l’Alícia amb una sèrie de problemes d’àlgebra, de lògica i de metalògica, per acabar amb un important assortiment de paradoxes filosòfiques. Martin Gardner escriu a la introducció: “Nadie puede leer este libro, ni ninguno de los libros de Ray [Smullyan], sin plantearse aún más el misterio del ser, la dificultad de distinguir lo verdadero de lo falso, o lo real de lo irreal. Eso es lo mejor de ellos.” |
||
 |
Malditas matemáticas, de Carlo Frabetti (2000) En aquesta història de l’escriptor i matemàtic Carlo Frabetti, Alícia odia les matemàtiques perquè considera que no serveixen per a res. Un dia que es troba estudiant en un parc, un senyor se li acosta i la convida a fer un tomb pel País del Nombres. El propi Lewis Carroll resultarà el seu acompanyant i, al llarg de diverses aventures, Alícia descobrirà que les matemàtiques són molt útils i també divertides. “—No veo por qué es tan maravilloso —replicó Alicia—. A mí me parecen más elegantes los números romanos. —Tal vez sean elegantes, pero resultan poco prácticos. Intenta multiplicar veintitrés por dieciséis en números romanos. —No pienso intentarlo. ¿Te crees que me sé la tabla de multiplicar en latín? —Pues escribe en números romanos tres mil trescientos treinta y tres. —Eso sí que sé hacerlo —dijo Alicia, y escribió en su cuaderno: MMMCCCXXXIII —Reconocerás que es más cómodo escribir 3.333 en nuestro sistema posicional decimal. —Sí, lo reconozco —admitió ella a regañadientes—.” |
||
 |
Alicia en el País de los Cuantos, de Robert Gilmore (2006) Servint-se d’analogies de situacions que ens poden resultar familiars, Gilmore aconsegueix exposar de forma clara i accessible els trets essencials del món quàntic, proposant un viatge insòlit per al qual només cal una elemental curiositat pel món que ens envolta i una mica de gust per l’aventura del pensament. Com reconeix el propi autor al pròleg: “El País de los Cuantos por el que viaja Alicia es más bien como un parque temático en el cual ella es a veces una observadora y otras se comporta como una especie de partícula con carga eléctrica variable. Y ese país nos muestra las características esenciales del mundo cuántico: el mundo que todos habitamos.” |
||
 |
Alicia en el País de la Evolución, de Jordi Agustí (2013) El paleontòleg Jordi Agustí ha reescrit el conte original per donar una explicació científica a cada situació que l’Alícia afronta. D’aquesta manera, en aquest país de l’evolució, trobarem el Gat de Cheshire i el Conill Blanc, però també les lleis genètiques que expliquen el creixement en el jardí de les flors, i també personatges nous com Charles Darwin o Stephen Jay Gould, que parlen amb ella. I tot sense perdre l’estil irònic de l’obra de Carroll. Com assenyala l’autor al pròleg: “Cuando releía los libros de Alicia, continuamente me sugerían situaciones y metáforas que podían tener una lectura evolutiva. Ello no es nuevo, y no en vano la ley biogenética que Leigh Van Valen publicara en 1973 es conocida como «Efecto Reina Roja», en alusión a una conocida escena de Alicia a través del espejo que reproduzco en este libro.” |
