«L’art després de la vida i la mort»: gabinet de curiositats

Vicenç Altaió explora el tema de la mort com a font d'inspiració i renovació: per a ell, “entre la vida i l’art està la mort”. Precisament, la contemplació de la mort l’impulsa a viure de manera més plena i autèntica, ja que considera que la vida i mort s’entrellacen inseparablement. Les seves visites a Mèxic a la dècada dels 90 van marcar l’artista respecte a la seva concepció envers la mort, i aquest fet va fer que adoptés la manera en la qual la cultura mexicana aborda el final de la vida: no amb por, sinó amb amb un cert respecte i alegria. Altaió incorpora aquesta visió a la seva obra, on múltiples esquelets a la seva llar esdevenen una manifestació tangible de la seva fascinació per la mort com a catalitzador de l'existència. Aquests li serveixen com a guardians que defugen el temor i el negatiu i li infonen una renovada passió per viure. A més, Altaió utilitza la metàfora de la màscara per explorar la dualitat de la vida i la mort: en posar-se-la, la seva personalitat mor per donar vida a un nou personatge, enriquint la seva figura del ventríloc. Aquest joc reflecteix l’exploració d’Altaió sobre la identitat. A través de la màscara i el ventríloc, ell fusiona teatralitat i vida, i revela la bellesa en la impermanència i el renaixement constant.