Vicenç Altaió, nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1954, és una figura referent de la cultura catalana contemporània. Juntament amb Perejaume, Frederic Amat, Pere Noguera, Jordi Benito, Carlos Pazos, entre d’altres, forma part de la tercera generació d’avantguardistes, rebent la influència de les dues anteriors, especialment de J.V. Foix i Salvat-Papasseit i de Dalí i Miró—de la primera generació—, i de Tàpies i Brossa —de segona generació—. Format a la UAB als anys 70, la mostra ens obre les portes a la trajectòria del poeta, des dels seus inicis en aquesta universitat

Les obres que trobarà l’espectador a la mostra són alguns dels seus poemaris, els catàlegs de les principals exposicions que ha comissariat, exemplars de les revistes que ha editat al llarg de la seva trajectòria, fotografies, llibres d’artista i altres obres dels artistes més propers a ell, com Perejaume, Alfredo Jaar, Hannah Collins, etc., fragments de la pel·lícula Història de la meva mort del cineasta Albert Serra, i gran quantitat d’objectes que formen part del gabinet de curiositats que és casa seva: màscares, esquelets, quadres, dibuixos, a més de la projecció d’una entrevista realitzada a l’artista amb motiu de l’exposició.

L’itinerari de l’exposició, format per una seixantena peces, es distribueix en sis àmbits i alhora planteja un recorregut per la casa de l’artista, on s’estableix un vincle entre el seu habitacle, com una gran cambra de meravelles, i cada una de les seves facetes.

Amb aquesta exhibició, podem veure que Vicenç Altaió sempre s’ha destacat per la seva veu poètica revolucionària i pel seu desig d’explorar els límits de la cultura visual i escrita i trencar amb aquests. Aquesta exhibició, que és la primera que es dedica enterament a la seva figura, es podria considerar, en paraules seves, una autobiografia sense subjecte.