| Fecha: |
2013 |
| Resumen: |
Después de la primera elección de Hugo Chávez a la presidencia de Venezuela (1998), el objetivo declarado de las políticas públicas fue mejorar la suerte del pueblo venezolano mediante una transformación social de la sociedad. Así, en el ámbito de la educación, los reformadores se apropian de las figuras tutelares de la historia nacional a fin de formar el hombre nuevo de este pueblo en el Socialismo del siglo XXI. Ahora bien, conviene interrogarse acerca de esta concepción unitaria de el pueblo (abusivamente monolítica para algunos, cómodamente integrante para otros) cuyo propósito doble es restaurar la concepción del pueblo-nación en Venezuela y federar a la población entorno al proyecto chavista de transformación de la sociedad en el centro del cual se encuentran los sectores populares. Por lo tanto, este estudio propone observar si y hasta qué punto la educación permite pasar de una concepción del pueblo desde afuera a una modificación de ésta desde adentro. |
| Resumen: |
Després de la primera elecció d'Hugo Chávez a la presidència de Veneçuela (1998), l'objectiu declarat de les polítiques públiques va ser millorar la sort del poble veneçolà mitjançant una transformació social de la societat. Així, en l'àmbit de l'educació, els reformadors s'apropien de les figures tutelars de la història nacional a fi de formar l'home nou d'aquest poble en el Socialisme del segle XXI. Ara bé, convé interrogar-se sobre aquesta concepció unitària del poble (abusivament monolítica per a alguns, còmodament integrant per altres) el propòsit doble és restaurar la concepció del poble-nació a Veneçuela i federar la població entorn al projecte chavista de transformació de la societat en el centre del qual es troben els sectors populars. Per tant, aquest estudi proposa observar si i fins a quin punt l'educació permet passar d'una concepció del poble des de fora a una modificació d'aquesta des de dins. |
| Resumen: |
After the first election of Hugo Chavez as President of Venezuela (1998), the stated goal of public policy was to improve the life conditions of Venezuelan people through a social transformation. Thus, in the field of education, reformers appropriated tutelary figures of national history in order to build the new man of this people inside the XXIth Century Socialism. Nevertheless, it may be asked about this unitary conception of people (wrongly monolithic for some, comfortably integrator for the others) whose dual purpose is to restore the concept of the nation-people in Venezuela and federate the population around Chavez' project of transforming society, with popular sectors in its core. Therefore, this study aims at observing if and how education can go from a conception of the people from outside to a change of this from inside. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicado en: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 2, Núm. 3 (2013) , p. 83-101, ISSN 2014-5748 |
visitante ::
identificación
