dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
| Publicació: |
[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013 |
| Descripció: |
1 recurs electrònic (970 p.) |
| Resum: |
Aquesta tesi analitza el primer període de la vida de Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848-Barcelona, 1924) incidint principalment en la triple vessant de polític, periodista i escriptor. Roca, bàsicament conegut com a director de La Campana de Gràcia i L' Esquella de la Torratxa, fou una de les personalitats importants del republicanisme català com a mínim entre 1868 i la Setmana Tràgica. Sense ser una figura de primer pla, desenvolupà una continuada activitat política, especialment des de la premsa. Es ressegueixen aquí els trenta primers anys de la seva vida, atesa la complexitat i densitat de la seva llarga trajectòria, amb la voluntat de completar aviat la biografia. En el Sexenni Democràtic, Roca s'integrà en el federalisme transigent barceloní. Participà en la dinàmica política del republicanisme sobretot des dels periòdics que actuaren com a portaveus del federalisme transigent i, des d'octubre de 1872, dirigint en solitari La Campana de Gràcia. Roca s'alineà amb la política seguida pel Directori del PRDF i s'oposà a la via insurreccional, així com als intents de proclamar l' Estat Català un cop establerta la República i, en especial, al cantonalisme. La caiguda de la República Federal va fer que modifiqués el seu pensament polític, allunyant-se gradualment del federalisme. Aferrissadament oposat als carlins, mantingué l'esperança del manteniment del règim republicà considerant inviable una restauració monàrquica. Després del pronunciamento de Martínez Campos, Roca s'alineà amb la posició de Castelar i advocà per la participació política en aquell règim que deixava només una estretíssima escletxa a l'oposició republicana. La seva participació en l'organització del partit possibilista i en les eleccions de gener de 1876 fou importantíssima, des de l'estructura del partit (el comitè), des de La Campana i des de la Gaceta de Barcelona. Des del principi manifestà la seva convicció en la tasca propagandística, en la participació en el joc electoral, i en la configuració d'un partit disciplinat que defensés el sufragi universal i els drets individuals, seguint una estratègia que conduiria, al final, a la democràcia cristal·litzada en una República. Roca tingué una destacada participació en el catalanisme literari en una doble via: la seva obra de creació literària, especialment com a poeta i autor teatral, i la seva implicació en els òrgans del moviment literari català. Fou així secretari de redacció de Lo Gay Saber, desenvolupà una notable activitat com a adjunt en els Jocs Florals, i fou un dels fundadors de La Jove Catalunya. Col·laborà a La Renaxensa, elaborant especialment minucioses crítiques dels Jocs Florals. I participà en les disputes sobre el model que havia d'adoptar la llengua catalana. Els anys analitzats són també els de la seva professionalització periodística, i el treball efectua un recorregut pels periòdics en què col·laborà o que dirigí, amb especial atenció a La Razón i els seus continuadors, a la Gaceta i a La Campana de Gràcia. Cal adscriure Roca dintre del periodisme d'orientació. Disposà d'una tribuna d'àmplia difusió (La Campana) adreçada especialment a un públic popular i obrer, jugant un paper equiparable al de Mañé i Flaquer des del Diario de Barcelona en els ambients burgesos. En Roca coexistiren, doncs, dos registres literaris, un de culte, el del poeta premiat als Jocs Florals, i el del periodista popular de La Campana. És per això que Roca constitueix un dels exponents de la interferència entre literatura culta i popular que es produí en aquell període de la Renaixença. El treball intenta aportar informacions i elements d'anàlisi que, mitjançant l'estudi de la vida i obra de Roca, permetin aprofundir en el coneixement de la dinàmica del republicanisme català del segle XIX, així com en el periodisme i el catalanisme literari del període. |
| Resum: |
This thesis analyzes the first period of the life of Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848-Barcelona, 1924) affecting primarily the triple aspect of politician, journalist and writer. Roca, basically known as director of La Campana de Gràcia and L'Esquella de la Torratxa, was one of the important personalities of the Catalan republicanism at least between 1868 and the Tragic Week. Without being a foreground figure, he developed a continuous political activity, especially from the press. The work analyses the first thirty years of his life, given the complexity and density of its long trajectory, with the intention of completing the biography soon. In the Sexenni Democràtic, Roca joined Barcelona's benevolent federalism. He participated in the political dynamics of republicanism, particularly from newspapers that acted as spokesmen of benevolent federalism and, since October 1872, directing in solo La Campana de Gràcia. Roca was aligned with the policy pursued by the Directory of the PRFD and opposed insurrectional via, as well as intents of proclaiming the Catalan Estate once the Republic established and, in particular, to the Cantonalismo. The fall of the Federal Republic made change his political thought, moving gradually away from federalism. Fiercely opposed to the Carlistas, he kept the hope for the maintenance of the Republican regime whereas a monarchical restoration unworkable. After the pronunciamiento of Martínez Campos, Roca lined up with the position of Castelar and advocated political participation in that regime that left only a very close slit to the Republican opposition. Their participation in the organization of the possibilist party and in the elections of January 1876 was very important, since the structure of the Party (Committee), from La Campana and from the Gaceta de Barcelona. From the beginning he said his belief in propaganda homework, participation in the electoral game, and the configuration of a disciplined party that defend individual rights, and universal suffrage following a strategy that would lead, to the end, at the democracy crystallized in a Republic. Roca had an outstanding participation in the literary catalanism in two ways: his work of creative writing, especially as a poet and playwright, and his involvement in the organs of the catalan literary movement. Secretary of drafting Lo GaySaber, was thus developed a notable activity as an attachment in the Jocs Florals, and was one of the founders of the Jove Catalunya. He collaborated in The Renaxensa, developing especially detailed critiques of the Jocs Florals. And he took part in the disputes over the model that had to adopt the Catalan language. The years analyzed are also its journalistic professionalization and the work performs a tour through the newspapers in which he collaborated or directed, with special attention to La Razón and their followers, the Gaceta and La Campana de Gràcia. It should be ascribed Roca within the journalism of orientation. He dispoused a forum for broad dissemination (La Campana) directed especially to a popular and working class public, playing a role comparable to Mañé i Flaquer from the Diario de Barcelona in the bourgeois environment. In Roca coexisted, therefore, two literary records, one cult, of the poet awarded prizes in the Jocs Florals, and the popular journalist of La Campana . This is why Roca is one of the exponents of the interference between cultured and popular literature that occurred in that period of the Renaixença. The work attempts to provide information and elements of analysis which, through the study of the life and work of Roca, to deepen understanding of the dynamics of the Catalan republicanism of the 19th century, as well as journalism and literary catalanism of the period. |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2012 |
| Nota: |
Bibliografia |
| Drets: |
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral |
| Matèria: |
Roca i Roca, Josep, 1848-1924 |
| ISBN: |
9788449034268 |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
