| Resumen: |
El 14 d'abril d'enguany farà setanta-cinc anys de la proclamació de la II República Espanyola. El fet en sí no tindria més importància si no fos per les característiques tan especials de l'Estat Espanyol des d'un punt de vista històric. Efectivament, els territoris peninsulars sota la monarquia dels Borbons, des del segle XVIII, anaren perdent el pas de l'evolució històrica dels països més propers. Econòmica i socialment la uniformitat proposada sota el regnat de Felip V esdevingué una mera disfressa política. Des de finals del segle XVIII i sobretot al llarg del segle XIX, es constata un progressiu fet socioeconòmic i cultural diferencial en determinats espais territorials, malgrat els esforços de la monarquia per imposar un únic model. Les tensions que provocaren dues visions del que havia de ser l'Estat, la seva estructuració territorial i política, es plasmen en un rosari de guerres i "levantamientos" que menaren a un allunyament cada vegada més gran entre els territoris de base agrària i imperial i els de base industrial i comercial i de tots plegats respecte al moment històric general de l'Europa que ara anomenem occidental. Aquest xoc de forces arriba al seu moment culminant amb la proclamació de la II República Espanyola. Per primera vegada sembla que les forces progressistes del territori peninsular guanyen la partida a les reaccionàries. Per primera vegada es fa evident que el territori de l'estat, no tant sols no forma un estat-nació, sinó que la seva població té dues visions radicalment diferents del què són i, sobretot, del que volen ser. La immaduresa de tota la societat va propiciar un radicalisme de les posicions dels uns i els altres accentuat per la cojuntura general de l'Europa del moment. La cosa va arribar a les mans i, després de 3 anys de batusses, la reacció en sortí vencedora. A l'endarreriment que l'estat Espanyol portava s'hi sumaren 40 anys de propina. Des de la mort del General Francisco Franco, els vells problemes han tornat a la superfície. Hores d'ara, després de més de 30 anys de la mort del General, encara no s'han plantejat els problemes de la manera correcta i tot es basa en el compromís entre les dues Espanyes en un intent de guanyar temps al temps. La II República Espanyola és l'Espanya que va voler ser un estat modern però que no va saber ser. Molts dels problemes que aleshores es feren evidents encara estan per resoldre. Han passat 75 anys, tres generacions, i encara, essencialment, som allà mateix on érem. Heus ací el per què d'aquestes pàgines. |
visitante ::
identificación
