El Liderazgo de las potencias secundarias en el regionalismo latinoamericano : os casos de Venezuela y Chile en la Unión de Naciones Suramericanas (UNASUR)
Ortiz Luquis, Julio A.
Ayuso Pozo, Anna, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic

Publicació: [Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Descripció: 1 recurs electrònic (427 p.)
Resum: La presente disertación se titula El Papel de las Potencias Secundarias en el regionalismo latinoamericano: los casos de Venezuela y Chile en la Unión de Naciones Suramericanas (UNASUR) y se enfoca en las teorías de balance de poder y de las potencias secundarias que se encuentran en la literatura de las Relaciones Internacionales, como su aplicación en el análisis de la construcción de instituciones regionales en América del Sur. A pesar del interés creciente en conceptos como "estabilidad hegemónica" y "potencias emergentes", hasta el momento no se ha elaborado ningún marco conceptual que analice las potencias secundarias y su incidencia en el balance de poder regional y en la construcción de instituciones. Precisamente, el argumento de nuestra tesis es que, a pesar de algunos esfuerzos de revisitar la teoría de la estabilidad hegemónica parar entender las diferentes manifestaciones del poder y las estrategias de política exterior, las mismas no han articulado una explicación satisfactoria sobre las formas que toma el poder cuando es ejecutado por potencias secundarias en el proceso de construcción de instituciones regionales. Para analizar el poder en el contexto de una Zona de Paz, declarada por las naciones suramericanas en el siglo XXI, utilizamos la conceptualización del poder como fenómeno multidimensional para explicar cómo el poder blando se convierte en estrategia de política exterior ante los vastos recursos materiales de Brasil y las presiones de los Estados Unidos e incluso otras potencia secundarias vecinas. En este marco conceptual, la ausencia de amenazas militares crea un balance de poder en el que la construcción de instituciones regionales se convierte en una herramienta indispensable de las potencias secundarias para proyectar su influencia y liderar la formación de complejos de seguridad por medio de la ejecución de estrategias de balance institucional. Lejos de ser un epifenómeno de la política internacional según propone la escuela neorrealista, demostramos en nuestra disertación que las instituciones regionales son elementos fundamentales como herramientas de poder blando de política exterior en regiones que son multipolares y en las que el poder se ejerce en múltiples direcciones en contextos políticos ausentes de regímenes hegemónicos o de un liderazgo claro de una potencia mundial. Demostramos entonces por un lado que el poder de Venezuela y Chile es de múltiples maneras fungible y cualitativamente diferente a la influencia ejercida por potencias medias como Brasil y otras potencias secundarias vecinas. Por lo tanto, confirmamos la propuesta lanzada con nuestra disertación de que una distinción conceptual debe hacerse al analizar la construcción de instituciones regionales y el regionalismo en Suramérica. Nuestra aproximación para el estudio de las potencias regionales secundarias dentro de la UNASUR como producto de un balance institucional particular provee un acercamiento para entender las diversas causantes y formas en que se ejerce el poder por las potencias secundarias. Por extensión, nuestra tesis amplía la comprensión de las maneras por las cuales la política exterior define la identidad, los valores, el funcionamiento y los objetivos del regionalismo suramericano del siglo XXI.
Resum: The thesis entitled The Role of Secondary Powers in the Latin American regionalism: The Cases of Venezuela and Chile in the Union of South American Nations focuses on existing balance of power and secondary power approaches, which are available in International Relations literature, and their applicability to regional institution-building in South America. Despite the increasing attention being devoted to concepts such as 'hegemonic stability' and 'emerging powers', no suitable conceptual framework has been established to date to scrutinize South American secondary powers and its workings within the regional balance of power and institution building. Yet, it is the overarching argument in this thesis that, despite some attempts at revising hegemonic stability theory, recent reconceptualization efforts have not provided satisfactory explanations for the forms of power that regional secondary powers exercise in regional institution-building. To analyze the nature of power within the context of a 'Zone of Peace' declared by South American nations in the XXI century, we employ the concept of multidimensional power in order to explain how soft power has become a strategy for secondary regional powers versus the overarching material resources of Brazil and pressure coming from United States and other neighboring secondary powers. Within this framework, the absence of military threat creates a balance of power in which regional institution building becomes an indispensable tool for secondary regional powers to influence and lead the formation of security complexes through the execution of effective institutional balancing strategies. Far from being epiphenomena of international politics as the Neorealist school suggests, we prove in our dissertation that regional integration institutions are fundamental foreign policy instruments of soft power within regions that are multipolar, where the power is exercised in different directions and through multiple means and in contexts which a single regional hegemonic regime, leadership or power is absent. Our findings show that the Venezuelan and Chilean power is in many ways fungible and qualitatively different to the influence exercised by middle powers such as Brazil and other secondary powers, and therewith confirms the view voiced here that analytical distinctions should be made when institution building is analyzed in South America. The approach suggested here for the study of secondary regional powers within UNASUR as a product of a particular institutional balancing is thus to provide a better basis for our understanding of the different causes and forms of power exercised by secondary powers and, by extension, enhances our understanding of how foreign policies determine the identity, values, functioning and objectives of XXI century's South American regionalism.
Nota: Descripció del recurs: 17 de desembre de 2015
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic, 2015
Nota: Bibliografia
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: Tesi doctoral ; Versió publicada
Matèria: Amèrica Llatina ; Integració econòmica ; Relacions econòmiques exteriors ; Veneçuela ; Xile
ISBN: 9788449057540

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/322796


427 p, 3.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2016-04-13, darrera modificació el 2022-05-07



   Favorit i Compartir