| Títol variant: |
Impacte clínic de la resistència del VIH-1 als inhibidors de la transcriptassa inversa no anàlegs de nucleòsids |
| Publicació: |
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015 |
| Descripció: |
1 recurs electrònic (173 p.) |
| Resum: |
Els inhibidors de la transcriptassa inversa no anàlegs de nucleòsids (ITINAN) s'utilitzen sovint en el tractament antiretroviral (TAR) per la seva eficàcia i simplicitat. La resistència està causada per mutacions específiques a posicions de resistència. L'ús clínic dels ITINAN de primera generació (nevirapina i efavirenz) s'ha vist limitat pels efectes adversos, i la baixa barrera en front a la resistència, pel que s'han desenvolupat ITINAN de segona generació (etravirina i rilpivirina), ambdós recentment aprovats. No hem trobat relació entre interrupció o FV previs a nevirapina o efavirenz, i resposta a etravirina. El segon capítol analitza el impacte sobre rilpivirina de mutacions de resistència seleccionades en FV als altres ITINAN (nevirapina, efavirenz o etravirina) a 22 centres hospitalaris de España. Es va demostrar resistència a rilpivirina en el 20% de FV a ITINAN, més freqüent en FV a etravirina i nevirapina que a efavirenz. Les mutacions de resistència a rilpivirina més freqüents van ser Y181C, K101E/P, H221Y i E138A/G/K. E138K/M184I, la combinació mes freqüentment seleccionada amb rilpivirina en naives, va estar absent en aquesta població pretractada. L100I i V108I van ser significativament més freqüents en fracassos a efavirenz. Contràriament, Y181C/I, V106A, H221Y i F227L ho van ser amb nevirapina. Finalment el tercer capítol estima la eficàcia de un règim de simplificació de TAR amb nevirapina, tenofovir i emtricitabina/lamivudina, realitzat a la nostra Unitat a Barcelona. No es van aïllar patrons de mutacions inesperats en els FV. A les 48 setmanes el 90% de malalts tenien una càrrega viral 50 còpies/mL, el FV va ser infreqüent, i 25 (7. 4%) pacients van suspendre el tractament per toxicitat. Els factors associats amb FV a l'anàlisi multivariant van ser drogadicció intravenosa, temps amb càrrega viral indetectable abans de la simplificació, nombre de NRTIs i NNRTIs rebuts, i les interrupcions no programades de tractaments previs amb nevirapina o efavirenz. En base a aquestes dades s'hauria de desaconsellar el reinici del TAR amb nevirapina, tenofovir i emtricitabina/lamivudina en interrupcions no programades del TAR, encara que la càrrega viral sigui indetectable al moment de la suspensió. Inesperadament, hem trobat una taxa significativament més elevada de FV amb lamivudina que amb emtricitabina amb aquesta combinació, així com una major selecció de M184V. Aquests resultats suggereixen precaució en la substitució de emtricitabina per lamivudina, al menys en règims basats en nevirapina i tenofovir. |
| Resum: |
Non-nucleoside reverse transcriptase inhibitors (NNRTIs) are popular components of antiretroviral therapy due to their efficacy and simplicity. Resistance is caused only by specific mutations at drug-resistance positions. Despite its proven efficacy, the clinical use of first-generation NNRTIs (nevirapine and efavirenz) has been limited by side effects and low barrier to resistance. To overcome these limitations, a second-generation of NNRTIs has been developed including etravirine and rilpivirine, both recently approved. Rilpivirine also depicts a low barrier to resistance development. We found no relationship between prior interruption or VF with nevirapine or efavirenz and response to etravirine. The second chapter assesses the RAMs selected in subjects failing NNRTI-based treatments (with nevirapine, efavirenz or etravirine) at 22 clinics in Spain and the potential impact on rilpivirine's activity. Rilpivirine resistance was recognized in 20% of these patients, more commonly following etravirine or nevirapine failures than efavirenz. The most prevalent rilpivirine RAMs in subjects failing other NNRTIs were Y181C, K101E/P, H221Y and E138A/G/K. E138K/M184I, the most frequently selected combination in initial treatment with rilpivirine, was absent in this treatment-experienced population. L100I and V108I were significantly more frequent in efavirenz failures. Conversely, Y181C/I, V106A, H221Y and F227L were more prevalent in nevirapine ones. Finally, the third chapter estimates the effectiveness of a nevirapine-based switch regimen in subjects with suppressed viremia, combined with tenofovir and emtricitabine (or lamivudine). The analysis has been done in our clinic in Barcelona. No unexpected RAMs or patterns of RAMs were selected in treatment failures to this regimen. At week 48, nearly 90% of the subjects had HIV-1 RNA 50 copies/mL, VF was uncommon, and 25 (7. 4%) subjects discontinued the treatment due to toxicity. Factors independently associated with VF in multivariate analysis were intravenous drug use, time with undetectable viral load before the switch, number of prior NRTIs or NNRTIs, and previous nevirapine or efavirenz unscheduled interruptions. Reinitiation of nevirapine plus tenofovir plus emtricitabine (or lamivudine) should be discouraged in subjects experiencing unplanned treatment interruptions, even with an undetectable plasma viral load at the time of treatment withdrawal. Unexpectedly, we found a significantly higher rate of VF with lamivudine instead of emtricitabine with this regimen, with a significantly higher selection of M184V as well. Our findings suggest caution against substituting emtricitabine for lamivudine, at least in nevirapine- and tenofovir-based regimens. |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina, 2015 |
| Nota: |
Bibliografia |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Versió publicada |
| Matèria: |
Antiretrovirals ;
VIH (Virus) |
| ISBN: |
9788449058059 |
visitant ::
identificació
dir.
