(Universidad de Buenos Aires. Instituto de Investigaciones Gino Germani)
(Universidad de Buenos Aires. Instituto de Investigaciones Gino Germani)
| Título variante: |
Tendències de mobilitat social a l'Argentina de les dues últimes dècades : 1995-2010 |
| Título variante: |
Social Mobility Paths in Argentina in the Last Two Decades : 1995-2010 |
| Fecha: |
2016 |
| Resumen: |
En este artículo, se muestran las principales tendencias de movilidad social en la Región Metropolitana de Buenos Aires, durante el período 1995-2010, por medio de tasas absolutas y tasas relativas. Se utilizaron datos primarios provenientes de cuatro encuestas diferentes, realizadas por el Centro de Estudios de Opinión Pública (CEDOP), de la Facultad de Ciencias Sociales (UBA), en 1995, durante el periodo 2003-2004, en el año 2007 y durante el lapso 2009-2010, respectivamente. Los principales resultados a los que se arribó describen que, entre la década de 1990 y finales del año 2000, las tasas absolutas de movilidad social disminuyeron. Particularmente, se observa, durante los años noventa, que la clase trabajadora (manual) asume un papel distribuidor por todas las clases sociales. Estas tendencias se explican por efecto del proceso de apertura económica, descentralización, desindustrialización y flexibilización de la economía. Por el contrario, durante la década de 2000, se observa una mayor herencia dentro de dicha clase social, como efecto contrario a la década anterior, en un contexto de recomposición del mercado de trabajo, de aumento de la demanda de empleo y de revitalización de sectores como la industria, el transporte y la construcción. Desde el análisis de la movilidad relativa, en cambio, observamos que el patrón de movilidad tendió a hacerse más rígido. Es decir, sin considerar los cambios estructurales, el origen social tiene mayor peso en el destino de una persona. |
| Resumen: |
En aquest article es mostren les principals tendències de mobilitat social a la Regió Metropolitana de Buenos Aires, durant el període 1995-2010, per mitjà de taxes absolutes i taxes relatives. Es van utilitzar dades primàries provinents de quatre enquestes diferents, realitzades pel Centre d'Estudis d'Opinió Pública (CEDOP), de la Facultat de Ciències Socials (UBA), el 1995, durant el període 2003-2004, l'any 2007 i durant el lapse 2009-2010, respectivament. Els principals resultats als quals es va arribar descriuen que, entre la dècada de 1990 i finals de l'any 2000, les taxes absolutes de mobilitat social van disminuir. Particularment, s'observa, durant els anys noranta, que la classe treballadora (manual) assumeix un paper distribuïdor per totes les classes socials. Aquestes tendències s'expliquen per efecte del procés d'obertura econòmica, descentralització, desindustrialització i flexibilització de l'economia. Per contra, durant la dècada de 2000, s'observa una herència més gran dins d'aquesta classe social, com a efecte contrari a la dècada anterior, en un context de recomposició del mercat de treball, d'augment de la demanda d'ocupació i de revitalització de sectors com la indústria, el transport i la construcció. Des de l'anàlisi de la mobilitat relativa, en canvi, observem que el patró de mobilitat va tendir a fer-se més rígid. És a dir, sense considerar els canvis estructurals, l'origen social té un pes més gran en el destí d'una persona. |
| Resumen: |
This article characterizes the main social mobility trends in the metropolitan area of Buenos Aires during the period 1995-2011. Absolute and relative rates of social mobility are analyzed based on mobility tables, odds ratios and the study of social flux patterns. The data sources are made up of primary information from four different surveys conducted by the Center for Public Opinion Studies (CEDOP) of the Social Sciences Faculty at the University of Buenos Aires in 1995, 2003-2004, 2007 and 2009-2010, respectively. The main results show that the absolute rates of social mobility declined in the 1990s and late 2000, with a strong tendency towards the reproduction of the skilled working class (severe towards the end of the period), but differing from the previous decade where it had a distributor role across all social classes due to the effect of the opening process, decentralization, deindustrialization and flexibilization of the economy. The analysis of relative mobility indicates that the pattern of stratification was not stable and there is a trend towards greater rigidity. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Estratificación social ;
Reproducción social ;
Clases sociales ;
Estructura social ;
Fluidez social ;
Estratificació social ;
Reproducció social ;
Classes socials ;
Fluïdesa social ;
Social stratification ;
Social reproduction ;
Social class ;
Social structure ;
Social fluidity |
| Publicado en: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 101 Núm. 4 (Octubre-Desembre 2016) , p. 473-502 (Artículos) , ISSN 2013-9004 |
visitante ::
identificación
