| Resum: |
Introducció. La fractura de maluc és un procés molt prevalent amb important repercussió clínica, social i econòmica. Conèixer com es desenvolupa la seva epidemiologia i tractament pot permetre'ns establir estratègies d'atenció més efectives en termes de salut i econòmics. Objectiu. L'objectiu de l'estudi va ser realitzar una descripció del tractament hospitalari de la fractura de fèmur i conèixer la seva variabilitat en el territori espanyol tant geogràficament com en el temps. Material i mètodes. Fou un estudi observacional, retrospectiu. que inclogué tots els pacients amb edat igual o superior a 65 anys que van ingressar per fractura de fèmur en el període d'estudi a tot el territori espanyol. La font de dades fou el registre d'altes hospitalàries que recull el Conjunt Mínim de Base de Dades. Es van extreure les dades dels ingressos entre el 01/01/2000 i el 31/12/2012 de pacients >50 anys amb diagnòstic principal de fractura de maluc/fèmur (codis CIM-9 820 i subcodis). Es van excloure els menors de 65 anys, els codis de fractura oberta i les fractures subtrocantèrees. Resultats. Es van incloure per a l'anàlisi (mostra final) 485. 157 ingressos. Durant el període analitzat el nombre total d'ingressos ha anat en augment, de 31. 070 a l'any 2000 als 41. 818 el 2012, observant-se un augment del 34%. Ha augmentat l'edat mitjana dels pacients, amb increment lineal mitjà de 0,16 anys/any en un total de 2 anys (del 81,9% al 83,8%), amb augment en els grups de més edat (>85 anys) i descens en els més joves (>75 anys). El percentatge d'homes ha augmentat un 14% (del 21,2% al 24,2%). L'estada mitjana, la demora quirúrgica i la mortalitat han experimentat un descens entre l'inici i la fi de l'estudi. L'estada mitjana s'ha reduït en 3 dies, de 16 a 13 dies. La demora quirúrgica s'ha reduït discretament de 4 dies de mitjana a l'any 2000 fins als 3,8 dies a l'any 2012 (p 0,001), però poc rellevant clínicament. La mortalitat s'ha reduït un 17% (p 0,001). La principal destinació a l'alta va ser el domicili (82,2%), però ha experimentat canvis en aquest període. De manera general, s'ha reduït en 9% la probabilitat de tornar al domicili després de l'alta, però no fou de forma uniforme en tot el territori, sinó que aquesta modificació s'observà a meitat del període en determinades Comunitats Autònomes (CC16). S'observà un canvi de tendència amb derivació a centre sociosanitari en major percentatge, per canvi en el model assistencial. El reingrés després de l'alta en 30 dies va ser baix (valor mitjà 2,75% en tot el període) i ha experimentat un discret augment del 5%. Els costos han augmentat de manera notable, de 5. 689 € de mitjana el 2000 a 9. 616 € el 2012. En analitzar el comportament de les diferents variables en les diferents CC16, hem observat notables diferències; la variabilitat en la demora quirúrgica va ser entre 2 i 5 dies, segons CC16 i l'estada mitjana, entre 7 i 14 dies. També s'han observat diferències en el percentatge de pacients als quals se'ls va implantar una pròtesi parcial (entre 20,7% i 32,7%) o total (4,1% i 11,5%) i en els costos totals (6. 785€ [rang interquartil de 4. 804-7. 545€] i 7. 085€ [rang interquartil de 5. 930- 9. 126€]) . Conclusió. La fractura de maluc al nostre país ha anat augmentant progressivament a la darrera dècada. L'edat mitjana dels pacients i el percentatge d'homes ha augmentat malgrat s'ha reduït discretament la mortalitat i l'estada mitjana. Amb les projeccions poblacionals d'envelliment en els propers anys, hem de planificar estratègies per a un millor control d'aquesta patologia i homogeneïtzació de les actuacions. |
visitant ::
identificació
dir.
