Perfiles de rehabilitación y factores asociados a la evolución del ictus en pacientes ancianos ingresados en unidades de atención intermedia / Tesi doctoral Laura Mónica Pérez Bazán ; director: Dr. Marco Inzitari ; tutor: Dr. Ramón Miralles Basseda
Pérez Bazán, Laura Mónica, autor
Inzitari, Marco, supervisor acadèmic
Miralles Basseda, Ramón, supervisor acadèmic
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Descripció: 1 recurs en línia (147 pàgines)
Resum: L'ictus és la primera causa de discapacitat en adults a nivell mundial. La heterogeneïtat dels factors que influeixen en la recuperació i l'escassa evidència científica en persones grans dificulta l'intent de predir el pronòstic rehabilitador. Objectius: 1) Analitzar els factors associats a la recuperació dels pacients grans que ingressen després d'un ictus a les unitats de rehabilitació geriàtrica d'hospitals d'atenció intermèdia (RHBGer). 2) Identificar i descriure possibles perfils de complexitat rehabilitadora, en base a les característiques basals dels pacients grans ingressats després d'un ictus a unitats RHBGer i 3) Valorar l'evolució funcional dels diferents perfils de complexitat rehabilitadora. Metodologia: Es van realitzar dos estudis de cohort multicèntrics: Subprojecte 1. Es van analitzar les dades demogràfiques, clíniques, funcionals i cognitives dels pacients ≥65 anys ingressats després d'un ictus a totes les unitats RHBGer de Catalunya durant l'any 2008. Les dates es van exportar de la base de dades administrativa Conjunt Mínim Bàsic de Dades Soci-Sanitari, i es va realitzar un anàlisi multivariable de tots aquests factors en relació amb la variable resultat (millora funcional i retorn a domicili). Subprojecte 2. Es van analitzar les dades dels pacients ≥65 anys, ingressats després d'un ictus, a 9 unitats RHBGer de Catalunya durant l'any 2010. Per identificar els possibles perfils es va realitzar una anàlisi de clústers tipus k-means, en el qual es van incloure: l'edat, la presència del cuidador, la comorbiditat, la discapacitat prèvia i després de l'ictus, el deteriorament cognitiu i la gravetat de l'ictus . Es van analitzar les diferències entre els possibles perfils en relació a la millora funcional, la millora funcional relativa, l'eficiència rehabilitadora, el temps d'estada hospitalària i la nova institucionalització, mitjançant models d'ANOVA i ANCOVA (ajustats per sexe i institucionalització prèvia). Es va crear un arbre de decisió per a l'assignació pràctica de nous pacients als diferents perfils. Resultats: Subprojecte 1: 879 pacients, edat mitjana 77,48±10,18 anys, 52,6% dones. Un pitjor estat cognitiu a l'ingrés [OR (IC95%)=0,851 (0,77-0,94)] i la presència d'incontinència fecal [OR (IC95%)=0,56 (0,45-0,69)] van reduir la probabilitat de tornar a casa i de millorar funcionalment, mentre que la millora de la funció cognitiva durant l'ingrés [OR (IC95%)=1. 35 (1,14-1,59)], més dies de rehabilitació durant les dues primeres setmanes [OR (IC 95%)=1,06 (1,03-1,09)] i una estada hospitalària perllongada [OR (IC95%)=1,01 (1,01-1,02)] es van associar amb un millor resultat. Subprojecte 2. 384 pacients, 79,1±7,9 anys i el 50,8% dones. Tres possibles perfils van ser identificats: a) Baixa Complexitat amb cuidador (BCC), b) Complexitat moderada i sense cuidador (MCN), i c) Complexitat severa amb cuidador (SCC). Es van trobar diferències significatives entre els grups BCC i SCC, en relació amb la millora funcional (diferència de mitjanes=12,3 (IC95%=5,0-19,7), p 0,001), la millora funcional relativa (diferència de mitjanes=0,24 (IC95%=0,02-0,46), p=0,027), l'eficiència rehabilitadora (diferència de mitjanes=0. 4 (IC95%=0,1-0,70), p = 0,004) i la nova institucionalització (17,8% de BCC i el 34,6% del SICC, p = 0,002). Quan es van comparar els grups MCN i SCC només es van trobar diferències significatives, en la millora funcional (diferència de mitjanes=8,7 (IC95%=0,3-17,0, p = 0,038)). No es van trobar altres diferències entre els grups. Conclusions: 1) A la nostra mostra, diferents característiques clíniques, funcionals i socials, incloent la millora cognitiva durant l'ingrés, es van associar amb l'evolució del procés rehabilitador de pacients grans que ingressen a unitats RHBGer després d'un ictus, la qual cosa confirma la necessitat d'un abordatge multidisciplinari del pacient. 2) A la nostra mostra existeixen possibles perfils de complexitat rehabilitadora, descrits en base a característiques clíniques basals. 3) El coneixement de les trajectòries d'evolució dels diferents perfils ens seria de gran ajuda per a la presa de decisions terapèutiques i administració de recursos sanitaris.
Resum: El ictus es la primera causa de discapacidad en adultos a nivel mundial. La heterogeniedad de los factores que influyen durante la recuperación y la escasa evidencia científica en persona mayores, dificulta el intento de predecir el pronóstico rehabilitador. Objetivos: 1) Analizar los factores asociados a la recuperación de los pacientes mayores que ingresan tras un ictus en las unidades de rehabilitación geriátrica de hospitales de atención intermedia (RHBGer). 2) Identificar y describir posibles perfiles de complejidad rehabilitadora, en base a las características basales de los pacientes mayores ingresados tras un ictus en unidades RHBGer y 3) Valorar la evolución funcional de los diferentes perfiles de complejidad rehabilitadora. Metodología: Se realizaron dos estudios cohorte multicéntricos: Subproyecto 1. Se analizaron los datos demográficos, clínicos, funcionales y cognitivos, incluidos en la base de datos administrativa Conjunto Mínimo Básico de Datos Socio-Sanitario, de los pacientes ≥65 años ingresados en todas las unidades RHBGer de Cataluña durante el año 2008, tras un ictus. Se analizó el efecto multivariable de todos estos factores en relación con la variable resultado (mejora funcional y retorno a domicilio). Subproyecto 2. Se analizaron los datos de los pacientes ≥65 años, ingresados en 9 unidades RHBGer de Cataluña durante el año 2010, tras un ictus. Para identificar los posibles perfiles, se realizó un análisis de clústers tipo k-means, en el que se incluyeron: la edad, la presencia del cuidador, la comorbilidad, la discapacidad previa y tras el ictus, el deterioro cognitivo y la gravedad del ictus. Se analizaron las diferencias entre los posibles perfiles en relación a la mejora funcional, la ganancia funcional relativa, la eficiencia rehabilitadora, el tiempo de estancia hospitalaria y la nueva institucionalización, mediante modelos de ANOVA y ANCOVA (ajustados por sexo e institucionalización previa). Se creó un árbol de decisión para la asignación práctica de nuevos pacientes a los diferentes perfiles. Resultados: Subproyecto 1: 879 pacientes, edad media 77,48±10,18 años, 52,6% mujeres. Un peor estado cognitivo al ingreso [OR (IC95%)=0,851 (0,77- 0,94)] y la presencia de incontinencia fecal [OR (IC95%)=0,56 (0,45-0,69)] redujeron la probabilidad de volver a casa y de mejorar funcionalmente, mientras que la mejora de la función cognitiva durante el ingreso [OR (IC95%)=1. 35 (1,14- 1,59)], más días de rehabilitación dentro de las dos primeras semanas [OR (IC95%)=1,06 (1,03-1,09)] y una estancia hospitalaria prolongada [OR (IC95%)=1,01 (1,01-1,02)] se asociaron con un mejor resultado. Subproyecto 2. 384 pacientes, 79,1±7,9 años y 50,8% mujeres. Tres posibles perfiles fueron identificados: a) Baja Complejidad con cuidador (BCC), b) Complejidad moderada y sin cuidador (MCN), y c) Complejidad severa con cuidador (SCC). Se encontraron diferencias significativas entre los grupos BCC y SCC, en relación con la mejora funcional (diferencia de medias=12,3 (IC95%=5,0-19,7), p 0,001), la mejora funcional relativa (diferencia de medias=0,24 (IC95%=0,02- 0,46), p=0,027), la eficiencia rehabilitadora (diferencia de medias=0. 4 (IC95%= 0,1-0,70), p=0,004) y la nueva institucionalización (17,8% en el primer grupo y el 34,6% en el segundo, p=0,002). Al comparar los grupos MCN y SCC solo se encontraron diferencias significativas, en la mejora funcional (diferencia de medias=8,7 (IC95%=0,3-17,0, p=0,038)). No se encontraron otras diferencias entre los grupos. Conclusiones: 1) En nuestra muestra, diferentes características clínicas, funcionales y sociales, incluyendo la mejora cognitiva durante el ingreso, se asociaron con la evolución del proceso rehabilitador de pacientes mayores que ingresan en unidades RHBGer tras un ictus, lo cual confirma la necesidad de un abordaje multidisciplinar del paciente. 2) En nuestra muestra, existen perfiles de complejidad rehabilitadora, descritos en base a características clínicas basales. 3) El conocimiento de las trayectorias de evolución de los distintos perfiles nos sería de gran ayuda para la toma de decisiones terapéuticas y administración de recursos sanitarios.
Resum: Stroke is the leading cause of disability in adults worldwide. Besides the heterogeneity of stroke rehabilitation, the lack of evidence in older adults difficult the attempt to predict the rehabilitation prognosis. Objectives: 1) To analyze the factors associated with stroke recovery of older adults admitted to geriatric rehabilitation units in intermediate care hospital (RHBGer). 2) To identify and describe possible post-stroke rehabilitation profiles, based on baseline characteristics of older adults admitted to RHBGer, and 3) To analyze the recovery trajectories of the post-stroke rehabilitation. Methodology: We conducted two multicenter cohort studies: Subproject 1. We include all patients ≥65 years old, discharged from acute wards to any geriatric rehabilitation unit in Catalonia-Spain during 2008. Patients were assessed for demographics, clinical and functional variables using Conjunt Minim Bàsic de Dades dels Recursos Sociosanitaris. The multivariable effect of these factors was analyzed in relation to the outcome (functional recovery with home discharge). Subproject 2. We enrolled all post-stroke survivors ≥65 years old, admitted to 9 RHBGer in Catalonia-Spain. To identify potential profiles, we included age, caregiver presence, comorbidity, pre-stroke and post-stroke disability, cognitive impairment and stroke severity in a cluster analysis. We also proposed a practical decision tree for patient's classification in clinical practice. Differences between profiles in functional improvement, relative functional gain, rehabilitation efficiency, length of hospital stay and new institutionalization were analyzed with ANOVA and ANCOVA models (adjusting for sex and previous institutionalization). Results: Subproject 1: 879 patients, mean age 77. 48±10. 18 years, 52. 6% women. A worse cognitive status at admission [OR (95%CI)=0. 851 (0. 77-0. 94)] and prevalent fecal Incontinence [OR (95%CI)=0. 56 (0. 45 to 0. 69)] reduced the likelihood of returning home with functional improvement; whereas improvement of cognitive function during hospitalization [OR (95%CI)=1. 35 (1. 14-1. 59)], more rehabilitation days within the first 2 weeks [OR (95%CI)=1. 06 (1. 03-1. 09)] and longer hospital stay [OR (95%CI)=1. 01 (1. 01-1. 02)] were associated positively with the outcome. Subproject 2. 384 patients, 79. 1±7. 9 years and 50. 8% women. Three profiles were identified: a) Low Complexity with caregiver (LCC), b) Moderate complexity without caregiver (MCN), and c) High Complexity with caregiver (HCC). LCC and SCC showed differences on functional improvement (mean difference=12. 3 (95%CI=5. 0-19. 7), p 0. 001), relative functional gain (difference mean=0. 24 (95%CI=0. 02-0. 46), p=0. 027), rehabilitation efficiency (mean difference=0. 4 (95%CI=0. 1-0. 70), p=0. 004) and new institutionalization (17. 8% of LCC and 34. 6% of HCC, p=0. 002). Comparing the MCN and HCC groups, there was only significant differences in functional improvement (mean difference=8. 7 (95%CI=0. 3-17. 0, p=0. 038)). No other differences between the clusters were found. Conclusions: 1) In our sample, different clinical characteristics, including cognitive function and its improvement over time, are associated with functional improvement in stroke patients undergoing rehabilitation in RHBGer, which reinforced the importance of a multidisciplinary approach to the patient. 2) In our sample, that post-stroke rehabilitation profiles could be identified using routine assessment tools and showed differential recovery. 3) Knowledge of the trajectories of post-stroke rehabilitation profiles, might help to develop tailored interventions to optimize recovery of older stroke patients.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina. 2016
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Malalties cerebrovasculars ; Assistència mèdica ; Pacients ; Ictus ; Vells ; Malalties
ISBN: 9788449066672

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/400467


148 p, 2.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2017-06-12, darrera modificació el 2019-02-02



   Favorit i Compartir