| Date: |
2015 |
| Abstract: |
En la dinàmica de la producció traductiva de Miquel Martí i Pol, que es compon d'una trentena d'obres d'expressió majoritàriament francesa, hi ha dues etapes: les dels anys seixanta i setanta, en primer lloc, amb obres d'assaig i juvenils o populars, i les dels anys vuitanta en segon, amb grans obres clàssiques o amb obres teatrals. En el cas de Martí i Pol, aquesta activitat palesa una voluntat de professionalització literària que es veu truncada, en part, per la malaltia, a partir sobretot del 1973. La malaltia li impedeix sens dubte de produir al ritme diari d'un veritable professional de la traducció. En segon lloc, la traducció per al teatre i els muntatges teatrals de la seva obra, que popularitzen la seva figura de poeta, el projecten més enllà del cercle relativament reduït de la poesia. Si, en la qualitat i l'extensió de les seves traduccions, no es pot comparar amb altres traductors de la seva generació que es van professionalitzar realment, la feina traductiva, complementària -i de vegades rival- de la seva obra pròpia, ocupa una part molt important de la seva activitat. S'ha d'adscriure Martí i Pol al corrent majoritari de traductors sourciers, actius a partir dels anys seixanta, preocupats per l'original en tots els seus detalls més que no pas per «fer obra» amb la seva traducció. Traductors dels quals Francesc Vallverdú, des d'Edicions 62, va ser el gran mentor. En canvi, en la traducció teatral i especialment en la traducció versificada, Martí i Pol troba un registre certament més creatiu. Cal destacar, finalment, com un fet paradoxal, que l'obra traduïda interfereix poc o no gens en la seva obra poètica. |
| Abstract: |
Miquel Martí i Pol's translation production, which includes about thirty works, mostly in French, can be divided into two periods: first, the 1960s and the 1970s, with essays and young-adult fiction or popular works, and then the ones in the 1980s, with significant classical works or theatre plays. In the case of Martí i Pol, this activity makes his literary professionalization will clear, which will later be truncated-in great extent due to his illness, especially from 1973 on. Without a doubt, his illness prevents him from producing at the daily pace proper to a professional translator. In the second place, translating theatre plays and the stagings of his work, which made his figure as a poet popular, projected him beyond the relatively small circle of poetry. While, in terms of quality and extension, his translations cannot be compared to the other translators' of his generation who became real professionals, his task as a translator-which complemented and sometimes even competed with his own work-occupies a very important part of his activity. Martí i Pol should be inscribed within the majority trend of sourcier translators, who were active from the 1960s, and who were more concerned for the original in all of his details than for doing a good work with its translation. Francesc Vallverdú, from Edicions 62, was their great mentor. By way of contrast, a certainly more creative register can be appreciated in Martí i Pol's theatre translations and, above all, in his versified translations. In the last place, a paradoxical fact must be highlighted: his translations interfere very little, or not at all, with his poetry. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Traducció ;
Originarisme ;
Literatura francesa ;
Translation ;
Originarism ;
French literature ;
Martí i Pol, Miquel, 1929-2003 |
| Published in: |
Anuari TRILCAT, Núm. 5 (2015) , p. 35-57, ISSN 2014-4644 |
guest ::
(GETCC)
