| Abstract: |
Una de les característiques definidores de la reialesa sagrada africana, que ho va ser també de la monarquia faraònica, és la que fa del rei un transgressor de la norma social, algú perillosa i paradoxalment situat en el límit entre el cos social i els poders transcendents, a la cruïlla entre cultura i natura, en virtut, precisament de la seva funció de catalitzador còsmic, de assegurador de maat en termes de l'antic Egipte. Això fa d'ell algú a la perifèria del que socialment establert, una criatura que es defineix per ser i fer allò que a la resta del cos social no li està permès ser o fer. Es tracta, doncs, d'un rei 'limitáneo', en el sentit que s'hagi situat en els límits de l'experiència social. En efecte, des del punt de vista de l'essència, és un ésser en part humà i en part no-humà, un ésser monstruós, i en moltes ocasions un rei-fera. I des del punt de vista de l'actuació, el rei limitáneo es caracteritza per la realització de pràctiques inverses respecte a les de la resta de la comunitat. Com veurem, aquestes pràctiques no només "produeixen" al rei en la seva condició de ser excepcional, sinó que a més generen un camp propici perquè, sota determinades condicions, tinguin lloc canvis socials profunds, com els que involucra l'adveniment de l'Estat. |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
