Registre sedimentari i icnològic del fini-carbonífer, Permià i Triàsic continentals dels Pirineus Catalans : evolució i crisis paleoambientals a l'equador de Pangea / Eudald Mujal Grané ; dirigida pels doctors Oriol Oms Llobet, Josep Fortuny Terricabras
Mujal, Eudald, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia)
Oms, O., (Oriol), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia)
Fortuny Terricabras, Josep, dir. (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Descripció: 1 recurs en línia (359 pàgines)
Resum: L'estudi del registre sedimentari i paleontològic del fini-Carbonífer, Permià i Triàsic continentals dels Pirineus Catalans han permès caracteritzar-ne l'evolució paleoambiental i paleoclimàtica i la seva repercussió sobre els ecosistemes terrestres durnt la transició Paleozoic-Mesozoic. Aquesta transició, marcada per diversos canvis climàtics i extincions en massa, s'ha analitzat mitjançant un estudi multidisciplinari. Les diverses campanyes de camp han resultat en el descobriment de fins a deu noves localitats amb restes fòssils, principalment amb icnites de tetràpodes (de les quals se'n fa especial èmfasi), però també amb restes òssies, traces fòssils d'invertebrats i plantes. Fins al present treball es coneixien molt pocs jaciments de petjades d'aquestes edats als Pirineus Catalans. L'elaboració de columnes estratigràfiques i cartografies de detall ha permès establir la successió espacio-temporal dels jaciments i de les unitats geològiques corresponents (unitats deposicionals definides en treballs anteriors). L'estudi conjunt d'icnites i fàcies contribueixen a realitzar anàlisis paleoambientals. L'estudi del registre fòssil ha implicat l'establiment de diferents biozonacions, que s'ha complementat amb anàlisis paleomagnètiques, cicloestratigràfiques, mineralògiques i elementals. El Carbonífer superior s'ha documentat a partir de l'associació de plantes de la Unitat Grisa, que indiquen una edat d'Estefanià C. Les dades sedimentològiques i de paleosòls indiquen un clima humit amb curts períodes de sequera. El trànsit Carbonífer-Permià (Unitat de Trànsit) ve marcat per un increment en l'estacionalitat i l'aridesa. La manca de marcadors cronològics als afloraments estudiats no permet precisar l'edat de la unitat. El Permià inferior constitueix l'inici de les successions de red-beds. Els paleosòls dels dipòsits volcanosedimentaris de la Unitat Roja Inferior i l'absència de carbó denoten una aridificació del clima i una estacionalitat marcada. Els esporàdics intervals més humits, representats per sistemes fluvials meandriformes i dipòsits derivats d'aigua d'escolament superficial, contenen una icnoassociació de tetràpodes característica de l'Artinskià i constituïda per: Batrachichnus salamandroides, Limnopus isp. , cf. Amphisauropus, cf. Ichniotherium, Dromopus isp. , cf. Varanopus, Hyloidichnus isp. , Dimetropus leisnerianus i tres tipus de Characichnos (traces fòssils de natació). Les traces fòssils d'artròpodes (especialment Rusophycus i Acripes) també són comunes. El registre del Permià mitjà denota unes condicions climàtiques humides i estacionals. El sistema al·luvial distal de la Unitat Roja Superior inferior ha lliurat poques restes fòssils. La presència d'una vèrtebra assignada al grup dels casèids suggereix una edat de Wordià inferior i, juntament amb les icnites de tetràpode documentades en treballs previs, constata un reemplaçament de faunes. El Permià superior es caracteritza per un clima semi-àrid, tal com indiquen les dades sedimentològiques, mineralògiques i elementals de la Unitat Roja Superior superior. El sistema de playa-lake o lacustre efímer mostra un control orbital de la sedimentació. La icnoassociació de tetràpodes documentada marca un reemplaçament de les faunes del Permià mitjà, possiblement lligat a una extinció. El Triàsic Inferior i Mitjà està representat pel sistema fluvial (de rius braided a meandriformes i planes d'inundació) de la unitat en fàcies Buntsandstein, que conté una icnoassociació de tetràpodes formada per: Prorotodactylus mesaxonichnus (erigida com a nova icnoespècie), cf. Rotodactylus, Rhynchosauroides cf. schochardti, Rhynchosauroides i chirotheriids indeterminats, un morfotip indeterminat (Morfotip A) i dos tipus de Characichnos associats a la nova icnoespècie i als chirotheriids. Aquest registre fòssil es complementa amb la presència de dues dents d'arcosauromorf i marca la recuperació dels ecosistemes terrestres després de l'extinció de finals del Permià, amb els arcosauromorfs com a grup cabdal. El registre continu als trànsits Carbonífer-Permià i Permià-Triàsic (fins ara desconegut al sudoest europeu), així com també la inesperada riquesa fòssil, fa dels Pirineus Catalans una regió de referència a nivell global per comprendre alguns dels canvis més dràstics de la història de la Terra.
Resum: The sedimentary and paleontological record study of the terrestrial end-Carboniferous, Permian and Triassic from the Catalan Pyrenees allowed to characterize its paleoenvironmental and paleoclimatic evolution and their influence on the terrestrial ecosystems during the Paleozoic-Mesozoic transition. This transition, featured by several climatic changes and mass extinctions, has been analyzed in a multidisciplinary study. Diverse fieldworks have resulted in the discovery of up to ten new fossil localities, mainly bearing tetrapod ichnites (here especially emphasized), but also bearing bone remains, invertebrate trace fossils and plants. Until the present work, few fossil footprint sites were known from these ages in the Catalan Pyrenees. The detailed stratigraphic columns and cartography allowed to establish the spatio-temporal succession of fossil sites and of the corresponding geological units (depositional units defined in previous works). The coupled study of ichnites and facies contribute to carry out paleoenvironmental analyses. The study of the fossil record implied the establishment of different biozonations, which have been complemented with paleomagnetic, cyclostratigraphic, mineralogical and elemental analyses. The late Carboniferous has been documented by the Grey Unit plant assemblage, indicating a Stephanian C age. The sedimentological and paleosol data point to a humid climate with short dry periods. The Carboniferous-Permian transition (Transition Unit) is featured by increases in seasonality and aridity. The lack of chronological markers in the studied outcrop precludes to clarify the age of the unit. The early Permian constitutes the beginning of the red-bed successions. Paleosols developed in the Lower Red Unit volcanosedimentary deposits and the absence of coal denote climate aridification and strong seasonality. Sporadic relatively humid intervals, depicted by meandering fluvial systems and deposits derived from unconfined runoff water, yield a tetrapod ichnoassemblage characteristic of the Artinskian and composed of: Batrachichnus salamandroides, Limnopus isp. , cf. Amphisauropus, cf. Ichniotherium, Dromopus isp. , cf. Varanopus, Hyloidichnus isp. , Dimetropus leisnerianus and three types of Characichnos (swimming trace fossils). Arthropod trace fossils (especially Rusophycus and Acripes) are also common. The middle Permian record denotes humid climatic conditions and seasonality. Few fossil remains have been reported from the lower Upper Red Unit distal alluvial system. The presence of a vertebra assigned to the caseid group suggests an early Wordian age and, together with tetrapod ichnites documented in previous works, a faunal replacement is confirmed. The late Permian is characterized by a semi-arid climate, as indicated by the sedimentological, mineralogical and elemental data of the upper Upper Red Unit. Deposits of the playa-lake or ephemeral lacustrine system show orbital forcing during sedimentation. The documented tetrapod ichnoassemblage marks a replacement of the middle Permian faunas, possibly linked to an extinction. The Early and Middle Triassic is recorded by the fluvial system (from braided to meandering rivers and floodplains) of the Buntsandstein facies unit, which yields a tetrapod ichnoassemblage composed of: Prorotodactylus mesaxonichnus (erected as a new ichnospecies), cf. Rotodactylus, Rhynchosauroides cf. schochardti, undetermined Rhynchosauroides and chirotheriids, an undetermined Morphotype A and two types of Characichnos associated to the new ichnospecies and to chirotheriids. This fossil record is complemented with the presence of two recovered archosauromorph teeth and is indicative of the terrestrial ecosystems recovery after the end-Permian mass extinction, being archosauromorphs a relevant group. The continuous record throughout the Carboniferous-Permian and Permian-Triassic transitions (so far unknown from southwestern Europe), as well as the unsuspected fossil richness, make the Catalan Pyrenees a reference region worldwide to untangle some of the most drastic changes of Earth history.
Nota: Bibliografia.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia. 2017.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Estratigrafia ; Paleozoic ; Mesozoic ; Vertebrats fòssils
ISBN: 9788449077173

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/458597


76 p, 8.2 MB

27 p, 12.4 MB

53 p, 12.8 MB

89 p, 12.4 MB

119 p, 15.5 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2018-03-12, darrera modificació el 2021-02-06



   Favorit i Compartir