El Fòrum romà de Iulia Libica i l'arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya) / Autor: Jordi Guàrdia Felip ; dirigida pels Drs. Josep Guitart Durán i Oriol Olesti Vila.
Guàrdia Felip, Jordi, autor.
Guitart i Duran, Josep, 1946- supervisor acadèmic.
Olesti, Oriol, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Descripció: 1 recurs en línia (493 pàgines)
Resum: 1-Topografia arqueològica de Iulia Libica Fins l'any 1997, es van excavar parcialment diversos enclavaments amb estructures i materials d'època romana altimperial situats a la part baixa del centre de Llívia, en una àrea situada a l'oest de l'església parroquial. Entre aquests destacaven el Camí Ral, Cal Meranges, Cal Doctor, el Carrer dels Forns i l'Hort de la Falona. Entre els anys 1997-98 es va excavar en extensió un nou punt, La zona B de Les Colomines, ubicada a la part oriental de l'església. Es tractava d'un conjunt de vivendes de caire domèstic, que va viure el seu moment d'esplendor a les Fases 1 i 2 (finals del s. IaC. -mitjans s. I dC) amb una trama que aprofitava la pendent del terreny. Es van trobar restes d'un hipocaust, així com llars de foc i canalitzacions i, entre el material, ceràmiques sigil·lades itàliques i sudgàl·liques i una moneda d'August. De la mateixa cronologia eren la domus de l'Hort de la Rectoria, ubicada al costat del Carrer dels Forns, i Cal Barrier, un possible centre de caire industrial allunyat del centre principal 2-El fòrum de Iulia Libica. Evolució històrica de la ciutat als s. I-IIdC Entre els anys 1997 i 2003 es va delimitar i excavar parcialment la zona A de Les Colomines, situada a tocar de l'església. Mitjançant l'estudi arquitectònic (planta regular, habitacions a la part superior, restes del pòrtic oriental, una porta monumental d'accés i una exedra al cantó sudest) i el material (escultures, crustae, sectile, monedes de Tiberi i Claudi) es va concloure que es tractava d'un edifici públic i que podia ser el fòrum altimperial de la ciutat romana de Iulia Libica. Això es confirmà l'any 2013, amb uns sondejos que van treure a la llum diversos murs perimetrals i la cantonada nordoest, de 42,50 m d'amplada. Després de diverses actuacions dins el conjunt, entre els anys 2015 i 2016 es va descobrir el temple, situat enmig de la part septentrional de l'edifici, sobre una plataforma creada mitjançant un podium transversal. El temple, del que fins ara s'han excavat la meitat oriental de la pronaos i la cel·la, ha conservat part de la cel·la en molt bon estat, amb pavimentació de lloses i signinum in situ, i una considerable altura dels murs perimetrals. Cal destacar el conjunt de fragments d'estàtues de marbre de tipus figuratiu, pertanyent a època augustea o tiberiana, que es va trobar incrustat en un mur tardà. El fòrum de I. Libica, que és al mig de la ciutat, de tipologia constructiva i programa decoratiu d'època Júlia-Claudia, es troba molt lligat als exemples de Ruscino i Lugdunum Convenarum, ciutats del sud de la Gàlia, amb qui potser comparteix cronologia (entorn del canvi d'era), estatut jurídic municipal, i probablement també fundació augustea, dins el marc de la seva política fundacional d'aquest emperador, a partir del material aparegut a les rases de fonamentació. La urbs es troba al pas principal dels Pirineus Orientals, dins la ruta comercial que possiblement portava els materials luxosos i les àmfores des de Narbo i la ceràmica sigil·lada des de La Graufesenque, a part d'una hipotètica funció com a teloneum interprovincial entre la Tarraconesa i la Narbonesa. La civitas es convertí en la capital dels ceretans i el fòrum en el seu centre religiós, polític i administratiu, enmig d'un extens territori que als segles I-II dC es dedicà a transformar tota mena de productes per mantenir els elevats costos del centre públic. La ciutat i el fòrum van continuar en funcionament fins el s. IIdC, com així ho testimonia la troballa de monedes de Domicià (dinastia Flàvia) i Antoninus Pius (dinastia Antoniniana).
Resum: 1-Topographic Archaeology of Iulia Libica Until year1997, we excaved partially some settlements with structures and materials from Early Roman Empire, placed in the center of the ancient part of modern Llívia (Cerdanya), in an area situated westwards the local church. These were Camí Ral, Cal Meranges, Cal Doctor, el Carrer dels Forns and l'Hort de la Falona. In years 1997-98 we excaved another settlement, Les Colomines zona B, situated eastward the church. It were some domestical structures that flourished in the First and Second Phases (late 1th BP - middle 1th AD) with a floorplan that ajusted to the topographic conditions. In this place we identificated the remains of an hipocaustus, walls, rooms and canalizations and, amongst the pottery, terra sigillatta from Italy and southern Gaul, and a coin from emperor AVGVSTVS. On the same chronology was the l'Hort de la Rectoria's domus, sited near Carrer dels Forns, and Cal Barrier, an hypothetical industrial site far from the center of the ancient city. 2-The Forum of Iulia Libica. Historical evolution of the city. 1th and 2th AD Betwen 1997 and 2003 we delimited and excaved partially Les Colomines zona A, located besides the church. The arquitectonic studies (regular floorplan, rooms in the upper part, oriental portico's remains, a monumental acces gate with an ara and an exaedra in the meridional sector) and the objects (scultpure, crustae, sectile, epigraphic inscription, roman coinage from the emperors TIBERIVS and CLAVDIVS) lead to the conclusion that it was possibly a public building, maybe the Iulia Libica's roman city's forum from the Early Empire. This was confirmed in 2013, with a geophysical prospecction that led us exhumate several perimetral walls and the nordwest angle, with 42,50 the totally of the septentrional part. After some works inside the edification, in 2016 we discovered the temple, placed in the middle of buildings' septentrional zone, on a platform created with a transversal podium. In 2016 and 2017, we've excaved the temple only in the oriental parts of the pronaos and the cella. The remains of the cella are good conserved, with stones craftly worked and signinum's pavements in situ, the basement of an statue and perimeter walls very high. We discovered too many fragments of marble's statues of figurative style, from augustean or tiberian times, located integred in part of a late roman wall. The I. Libica's forum is in the middle of the city, its constructive tipology and decorative program are typical ot the Iulia-Claudian dinasty, is very close to the exemples of Ruscino and Lugdunum Convenarum, southern's Gaul cities, possibly with the same chronology (late 1th BP- early 1th AD), Latin rights, and possibly augustean fundation too, in this emperor's fundational politic's context, according to finds of material appeared from fonamentation's trenchs of the forum. The urbs is in a natural and pass between the Pyrenees, in the commercial circuit that probably supply luxury materials and amphorae from Narbo, and the terra sigllatta from La Graufesenque, in dependence of Gaul as a source of products. The civitas evolved in ceretans' capital and the forum in its religious, political and administrative center, in the middle of a large territory that during 1th and 2th AD transformed all kind of products to maintain the elevated costs demanded by public's center The city and the forum lasted to 2th AD, according the finds of roman coinage from DOMITIANVS (Flavian dinasty) and ANTONINVS PIVS (Antoninian dinasty).
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. 2018.
Nota: Departament responsable de la tesi: Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Llívia (Catalunya) ; Arqueologia. ; Júlia Líbica (Llívia, la Cerdanya : Jaciment arqueològic)
ISBN: 9788449078774

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/482144


494 p, 17.9 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2018-06-25, darrera modificació el 2019-10-02



   Favorit i Compartir