| Resumen: |
Les espècies termòfiles de Campylobacter i serovars no tifoides de Salmonella enterica són els principals agents causals de gastroenteritis humana transmesa pels aliments a nivell mundial. Ambdós bacteris són capaços d'infectar un ampli ventall d'animals domèstics i salvatges. Una gran varietat d'aus silvestres, especialment les gavines, són portadores asimptomàtiques d'aquests agents zoonòtics a Europa, Amèrica i Austràlia. Tot i així, hi ha poca informació sobre aquests reservoris a Àfrica i a les regions remotes de l'Oceà Austral, i el paper de les aus silvestres en l'epidemiologia d'aquests patògens no es coneix del tot. Per tant, en el marc d'aquesta tesis doctoral hem investigat la prevalença, la susceptibilitat antimicrobiana, el potencial de virulència i l'estructura poblacional o la diversitat genètica de Campylobacter i Salmonella en espècies d'aus marines al llarg de la costa occidental de Sud-Àfrica i a les regions Antàrtica i Subantàrtica. També hem analitzat la relació genètica i el potencial de virulència d'aïllaments de diferents serovars de Salmonella procedents d'aus marines, aus de corral i humans, per tal d'avaluar la potencial circulació de les mateixes soques entre els diferents nínxols al sud-oest d'Europa. A la província de Western Cape (Sud-Àfrica), vam detectar espècies termòfiles de Campylobacter, principalment C. jejuni i amb prevalences similars, en gavians de Lichtenstein i en xatracs crestats. La majoria de genotips (seqüències tipus o STs) de C. jejuni pertanyien al complex clonal (CC)-1275, que està relacionat principalment amb ambients aquàtics i aus salvatges. En canvi, vam observar una prevalença més alta de Salmonella en gavians que en xatracs, probablement degut als hàbits carronyaires dels gavians. Els serovars de Salmonella més freqüents van ser Anatum, Enteritidis i Hadar, però també vam trobar una gran diversitat d'altres serovars zoonòtics, especialment en colònies de gavines properes a zones urbanes. Mitjançant electroforesis en gel de camp polsat vam detectar genotips (pulsotips) iguals o molt similars en alguns aïllaments de Salmonella d'aus marines i d'altres d'origen clínic humà. La majoria dels aïllaments de S. Enteritidis i S. Typhimurium pertanyien al ST-11 i ST-34, respectivament, genotips que es troben distribuïts globalment en una àmplia varietat d'hostes. A més del potencial de virulència, tant els aïllaments de Campylobacter com de Salmonella van mostrar resistència antimicrobiana a diversos agents, inclosos antimicrobians d'importància crítica (quinolones, tetraciclines i β- lactàmics) i multi-resistències en el cas de serovars de Salmonella aïllats de gavians. També vam trobar espècies termòfiles de Campylobacter a totes les illes Antàrtiques i Subantàrtiques mostrejades, principalment C. lari, però també C. jejuni, especialment en paràsits subantàrtics, una de les principals espècies d'aus marines oportunistes a l'Oceà Sud. Cal destacar que vam aïllar genotips de C. jejuni pertanyents als CC-21, CC-45 i CC-206, que estan associats a animals domèstics i infeccions en humans. Tanmateix, només vam aïllar Salmonella (principalment S. Enteritidis ST-11) d'unes poques aus marines de l'illa de Livingston (Península Antàrtica), la qual cosa suggereix que aquest bacteri no és autòcton de la regió. La presència de genotips de C. jejuni i S. Enteritidis que habitualment es troben en humans i animals domèstics suggereix una zoonosi inversa (des d'humans cap a les aus marines) probablement a través del turisme i les activitats científiques a la zona. Tot i així, no es pot descartar la introducció de patògens a regions remotes a través d'altres fonts, com ara els moviments migratoris de les aus marines. També mostrem que hi ha una substancial connectivitat entre les poblacions d'aus marines oportunistes, especialment els paràsits subantàrtics, facilitant una propagació dels bacteris entre la fauna silvestre de l'Antàrtida. Per altra banda, vam identificar una gran diversitat de pulsotips únics de Salmonella (principalment de S. Typhimurium) en gavines del sud-oest d'Europa, en comparació amb els pulsotips predominants d'aus de corral i humans, la qual cosa probablement indica que les gavines estan exposades a una major varietat de fonts de contaminació. No obstant això, vam detectar 30 pulsotips en comú entre aïllaments de dos o tres nínxols d'hoste diferents pertanyents a 12 serovars diferents: Bredeney, Derby, Enteritidis (ST-11), Grumpensis, Hadar, Infantis, Kentucky, Kottbus, Mikawasima, Rissen, Typhimurium (ST-19 i ST-34) i Virchow. Aquesta troballa suggereix l'existència de soques generalistes de Salmonella que circulen entre diferents compartiments. A més, la presència d'un ampli repertori de gens associats a la virulència, independentment de l'hoste d'origen, pot augmentar la capacitat d'aquestes soques per infectar diferents hostes i adaptar-se a nous entorns. Els nostres resultats demostren que les aus marines poden ser portadores de soques de Campylobacter i Salmonella d'origen antropogènic, algunes d'elles amb resistència antimicrobiana i un important potencial de virulència. Les nostres troballes reforcen l'argument que les aus marines contribueixen a l'amplificació i el manteniment d'aquests patògens en el medi ambient. A més, degut als moviments migratoris i de recerca d'aliment les aus marines poden exercir un important paper en la disseminació d'aquests agents zoonòtics, però també de gens de resistència i virulència a través d'elements genètics mòbils, a àrees geogràfiques remotes i nous hostes. És necessari augmentar els sistemes de vigilància de la vida silvestre, especialment en aus marines, i establir polítiques ambientals més estrictes pel maneig dels residus humans per tal de limitar l'accés d'aquestes aus a font de contaminació antropogènica, la qual cosa pot ajudar a controlar la disseminació de soques amb potencial perill per la salut pública i animal. |
visitante ::
identificación
dir.
