Anàlisi de la biodiversitat i la fertilitat del sòl a l'hort demostratiu de Can Moragues
Mas, Laura
Puy, Paula
Molina Gallart, David, tutor, (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
Achotegui, Ander, tutor
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències

Fecha: 2018
Descripción: 127 pag.
Resumen: En els últims anys s'han dut a terme diversos estudis sobre les conseqüències de la industrialització de l'agricultura iniciada amb la Revolució Verda. Una de les conseqüències degudes a la intensificació ha estat un desgast més accelerat dels sòls que bàsicament comporta l'erosió d'aquest, la pèrdua de fertilitat i la reducció de la biodiversitat en l'agrosistema. Davant de la problemàtica, ha sorgit corrents defensores de l'agricultura ecològica com a alternativa a l'agricultura convencional i industrialitzada per tal de mantenir la salut dels ecosistemes i la resiliència del medi. Can Moragues és una finca situada al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva, custodiada per la Fundació Emys, que l'any 2017 inicia un projecte de reconversió de terres en un hort demostratiu en agricultura ecològica. El seu tret diferencial és que es fertilitza a base d'auto-compostatge amb fems d'oví i triturat vegetal per tal d'aconseguir un sòl més ric en matèria orgànica i, en conseqüència, una major biodiversitat i reserva de nutrients. L'objectiu principal del present estudi és avaluar l'evolució del primer any de vida de l'hort demostratiu de Can Moragues i qüestionar-se la viabilitat de l'auto-compostatge a nivell català amb material de la mateixa comarca. Hem dividit el treball en tres eixos que ens permetran fer aquesta avaluació: l'estudi de l'evolució de la fertilitat i biodiversitat de microorganismes al sòl, l'estudi i comparació de diversitat en flora arvense i la viabilitat d'autoabastir-se amb compost madur en el sector hortícola català. Per tal d'assolir l'objectiu del primer eix s'han realitzat mostrejos de sòl en tres temps durant un any. S'han pogut analitzar al laboratori diferents paràmetres fisicoquímics importants així com la diversitat en microorganismes, per tal de conèixer l'estat del sòl i la seva evolució. Hem obtingut resultats del percentatge en matèria orgànica en el sòl, de la relació C/N, de la concentració de nitrogen mineral i d'amoni mineralitzable, de l'acidesa del sòl (pH) i índex de diversitat microbiana. Aquests anàlisis han estat realitzats separadament parcel·la per parcel·la veient l'evolució dels tres temps, fet que ens ha permès relacionar-ho amb el cultiu i les tones de compost madur aplicades. Pel que fa a l'estudi de la diversitat en flora arvense, s'han fet mostrejos en una superfície de 2x2m en tres de les quatre parcel·les de Can Moragues. S'ha realitzat una comparativa amb un hort proper de condicions i tècniques molt similars a l'hort de Can Moragues, però amb una trajectòria de set anys en ecològic. D'aquest segon hort, s'han realitzat dos mostrejos. De les parcel·les de 2x2m s'han identificat les plantes adventícies contingudes, com també s'ha fet un càlcul de l'abundància i la cobertura de cada espècie. D'aquest esforç s'han extret índex que permeten descriure la biodiversitat en flora arvense de cadascun dels horts: riquesa, índex de Shannon i equitativitat. També s'ha aprofitat la identificació de les plantes per obtenir informació interessant sobre la diversitat de la flora. Per una part s'ha fet recerca sobre quines de les plantes identificades tenen un paper funcional com acollidores de fauna útil per l'agrosistema a partir de bases de dades. I en segon lloc s'ha volgut comprovar (ja que es disposava d'anàlisis de sòls en l'hort de Can Moragues) la veracitat de guies com la d'en Gerard Ducérf que defensen l'ús de la flora arvense com a bioindicadora de l'estat del sòl, i relacionen la presència de cada espècie amb paràmetres fisicoquímics del sòl. Finalment, pel que fa a l'últim eix, s'ha relacionat les tones de fems d'oví i cabrum de cada comarca (útils per fertilitzar camps en ecològic ja que es tracta de ramaderia extensiva) amb les hectàrees d'horta que hi ha a cada comarca. Coneixent el percentatge de fems del compost madur de Can Moragues i les Tn/ha aplicades cada any s'ha fet una estimació de la viabilitat de l'extensió de l'auto-compostatge ric en matèria orgànica. Els resultats obtinguts mostren que l'estat del sòl de Can Moragues es troba en condicions òptimes. S'ha pogut comprovar que hi ha hagut un augment d'un 1. 1% en MO del primer al tercer temps, i que els nivells de MO concorden amb les aplicacions de compost i cultiu. Els nivells de C/N es troben baixos tant en el compost, com en el camp, ja que els valors òptims es trobarien entre 15 i 20, i els resultats mostren nivells de 10. Dels resultats de les concentracions de nitrogen mineral és difícil extreure'n conclusions en un primer any d'avaluació ja que els resultats són molt variats per parcel·la i anys. Passa el mateix amb la diversitat microbiana, però tot i així, l'índex de Shannon de diversitat microbiana sempre es troba en nivells òptims. Aquest fet també es veu reflectit en la disminució d'amoni mineralitzable entre el segon i el tercer temps, ja que demostra l'activitat microbiana. Pel que fa a la flora arvense hem observat un total de 17 espècies diferents en l'hort amb més trajectòria en ecològic i un total de 36 espècies diferents en l'hort de Can Moragues. L'equitativitat, que mostra la similitud entre abundàncies d'espècies, també és major a Can Moragues (70%) que en l'Hort de la Selva (50%) i es troben 9 espècies rellevants pels ocells en el primer, enfront de 4 del segon. Tot això fa concloure que més anys en ecològic no vol dir millors condicions de biodiversitat. Els resultats de la comprovació del mètode d'en Ducerf per utilitzar les plantes adventícies com a eina bioindicadora de l'estat del sòl mostren que alguns resultats coincideixen mentre d'altres no són contrastables. I per últim, s'ha pogut concloure que l'elaboració d'auto-compostatge amb un elevat percentatge en fems d'oví com és el cas de Can Moragues és difícil d'aconseguir en moltes comarques. Per les quantitats necessàries al primer any en ecològic de Tn/ha només 18 de les 41 comarques podrien autoabastir-se i al segon any (quan es redueix el percentatge en fems) 28 de les 41. Les comarques amb més dificultat són aquelles amb una elevada superfície dedicada a l'agricultura i pocs caps de bestiar (com és el cas de Baix Llobregat, Baix Camp o Maresme). Si la ramaderia segueix reduint-se com s'ha observat des del 2004, la conversió en ecològic a partir de l'aplicació de compost madur ric en fems del territori serà cada vegada més dificultosa.
Nota: Premi UAB de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) al millor Treball de Fi de Grau sobre desenvolupament sostenible i justícia global, per grau i per àmbit de coneixement. 2n Edició, curs 2017/2018
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Català.
Titulación: Ciències Ambientals [2501915]
Plan de estudios: Graduat o Graduada en Ciències Ambientals [959]
Documento: bachelorThesis ; Text
Materia: Agricultura ecològica ; Fertilitat del sòl ; Biodiversitat del sòl ; Hort demostratiu ; Flora arvense ; Plantes adventícies ; Compost madur ; Can Moragues (Riudarenes)



Memòria
127 p, 8.4 MB

Annex
25 p, 1.8 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Trabajos de Fin de Grado > Facultat de Ciencias. TFG
Documentos de investigación > Trabajos de Fin de Grado > Premios UAB. TFG

 Registro creado el 2018-07-19, última modificación el 2019-07-21



   Favorit i Compartir