(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
| Título variante: |
Xarxes de cura entre famílies amb menors adoptats per via internacional a Espanya |
| Título variante: |
Redes de cuidado entre familias con menores adoptados por vía internacional en España |
| Fecha: |
2019 |
| Resumen: |
This study examines the relevance of informal support networks in adoptive parenting ("networks of care"). We try to go beyond the potential difficulties and specific stressors involved in International Adoption (IA) processes and the relevance of the interaction of both formal and informal support networks, since the role of informal personal grids in adoptive care has not been developed in depth so far. Hence, in order to identify the main factors that help determine the size, density, and effectiveness of support networks in everyday child care, we collected both qualitative and quantitative data from 50 adoptive families selected from a previous online survey (n = 477). Considering the distribution of responsibilities over children, the preferred information sources, and levels of concern among interviewees, we were able to group patterns of similarities in three clusters or profiles, which may help to better understand care practices among adoptive parents within ordinary situations. In this light, the data analysis shows that larger and denser networks do not necessarily mean better support. Rather, other factors such as the strength and duration of the adoptive project lead to more effective grids of care providers. We contend that an adequate knowledge of such configurations may be used by professionals and policymakers to facilitate proactive interventions in potentially vulnerable scenarios. |
| Resumen: |
Este estudio examina la relevancia de las redes informales de apoyo en la crianza adoptiva («redes de cuidado»). Pretendemos con ello ir más allá de las dificultades potenciales y los factores estresantes específicos implicados en los procesos de adopción internacional (AI) y de la interacción entre las redes de apoyo formales e informales, ya que el papel de las redes personales informales en la atención adoptiva no ha sido, hasta el momento, suficientemente desarrollado. Así, para identificar los principales factores que ayudan a determinar el tamaño, la densidad y la efectividad de las redes de apoyo en el cuidado infantil cotidiano, hemos recopilado datos cualitativos y cuantitativos de cincuenta familias adoptivas, seleccionadas a partir de una encuesta en línea previa (n = 477). Teniendo en cuenta la distribución de responsabilidades sobre los niños, las fuentes preferidas de información y los niveles apreciables de preocupación entre las personas entrevistadas, encontramos ciertos patrones de similitudes clasificados en tres grandes grupos, los cuales pueden ayudar a comprender mejor las prácticas de cuidado entre padres adoptivos en situaciones cotidianas. En este sentido, el análisis de estos datos pone de relieve que disponer de redes más grandes y densas no necesariamente implica tener mejor apoyo. Por el contrario, otros factores como la fuerza y la duración del proyecto adoptivo conducen a redes más efectivas de proveedores de cuidados. El conocimiento de estas configuraciones reticulares puede ser de gran utilidad a profesionales y legisladores a la hora de facilitar intervenciones proactivas en escenarios potencialmente vulnerables. |
| Resumen: |
Aquest estudi examina la rellevància de les xarxes informals de suport en la criança adoptiva («xarxes de cura»). Amb això pretenem anar més enllà de les dificultats potencials i dels factors estressants específics implicats en els processos d'adopció internacional (AI) i de la interacció entre les xarxes de suport formals i informals, ja que el paper de les xarxes personals informals en l'atenció adoptiva no ha estat, fins ara, prou desenvolupat. Així, per identificar els principals factors que ajuden a determinar la mida, la densitat i l'efectivitat de les xarxes de suport en la cura infantil quotidiana, hem recopilat dades qualitatives i quantitatives de cinquanta famílies adoptives, seleccionades a partir d'una enquesta en línia prèvia (n = 477). Tenint en compte la distribució de responsabilitats sobre els infants, les fonts preferides d'informació i els nivells apreciables de preocupació entre les persones entrevistades, trobem certs patrons de similituds classificats en tres grans grups, els quals poden ajudar a comprendre millor les pràctiques de cura entre pares adoptius en situacions quotidianes. En aquest sentit, l'anàlisi d'aquestes dades posa en relleu que disposar de xarxes més grans i denses no necessàriament implica tenir un suport millor. Al contrari, altres factors, com la força i la durada del projecte adoptiu, condueixen a xarxes més efectives de proveïdors de cures. El coneixement d'aquestes configuracions reticulars pot ser de gran utilitat per a professionals i legisladors a l'hora de facilitar intervencions proactives en escenaris potencialment vulnerables. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Child care issues ;
Family ;
Adoption ;
Parenting & parenthood ;
Social support networks ;
Cura infantil ;
Família ;
Adopció ;
Criança i paternitat ;
Xarxes de suport social ;
Cuidado infantil ;
Familia ;
Adopción ;
Crianza y paternidad ;
Redes de apoyo social |
| Publicado en: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 104 Núm. 3 (2019) , p. 525-543 (Artículos) , ISSN 2013-9004 |
visitante ::
identificación
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
