Web of Science: 0 citas, Scopus: 0 citas, Google Scholar: citas
The vicissitudes of the politics of "life" : Max Horkheimer and Herbert Marcuse's reception of phenomenology and vitalism in Weimar Germany
Abromeit, John (State University of New York)

Título variante: Les vicissituds de la política de la «vida» : la recepció de Max Horkheimer i Herbert Marcuse de la fenomenologia i el vitalisme en l’Alemanya de Weimar
Título variante: Las vicisitudes de la política de la «vida» : la recepción de Max Horkheimer y Herbert Marcuse de la fenomenología y el vitalismo en la Alemania de Weimar
Fecha: 2019
Resumen: The following article attempts to clarify the ambivalent relationship that Max Horkheimer and Herbert Marcuse developed with the vitalist and phenomenological tendencies that permeated philosophy and the social sciences during the Weimar Republic. More precisely, it traces how both thinkers, in spite of acknowledging the “truth moment” contained in the criticism that the philosophical exponents of both movements (Husserl, Bergson, Dilthey) developed of 19th century positivism, also recognized in its shallow popularization the advancement of a dangerous philosophical irrationalism, suspicious of science and Enlightenment values, that would soon become an accomplice to the rise of fascism.
Resumen: L'article següent s’ocupa d’aclarir la relació ambivalent que Max Horkheimer i Herbert Marcuse van desenvolupar amb les tendències vitalista i fenomenològica que van permear la filosofia i les ciències socials durant la república de Weimar. Més precisament, documenta com ambdós pensadors, alhora que van reconèixer el «moment de veritat» latent en la crítica al positivisme del segle XIX, expressat pels referents genuïnament filosòfics dels dos moviments (Husserl, Bersong, Dilthey), van detectar el desenvolupament popularitzant d’un perillós irracionalisme filosòfic, suspicaç davant la ciència i els valors il·lustrats, que aviat va esdevenir còmplice de l’auge del totalitarisme.
Resumen: El siguiente artículo se ocupa de esclarecer la relación ambivalente que Max Horkheimer y Herbert Marcuse desarrollaron con las tendencias vitalista y fenomenológica que permearon a la filosofía y las ciencias sociales durante la república de Weimar. Más precisamente, documenta cómo ambos pensadores, a la vez que reconocieron el «momento de verdad» latente en la crítica al positivismo del siglo XIX, expresado por los referentes genuinamente filosóficos de ambos movimientos (Husserl, Bersong, Dilthey), detectaron el desarrollo popularizante de un peligroso irracionalismo filosófico, suspicaz frente la ciencia y a los valores ilustrados, que se volvería pronto cómplice del auge del totalitarismo.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Anglès.
Documento: article ; recerca ; publishedVersion
Materia: Frankfurt School ; Critical theory ; Irrationalism ; Conservative revolution ; Escola de Frankfurt ; Teoria crítica ; Irracionalisme ; Revolució conservadora ; Escuela de Fráncfort ; Teoría crítica ; Irracionalismo ; Revolución conservadora.
Publicado en: Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 62 (2019) , p. 39-58 (Articles) , ISSN 2014-881X

Adreça original: https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v62-abromeit
Adreça alternativa: https://www.raco.cat/index.php/Enrahonar/article/view/v62-abromeit
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1231


20 p, 179.0 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Enrahonar
Artículos > Artículos de investigación

 Registro creado el 2019-03-12, última modificación el 2019-04-08



   Favorit i Compartir