| Títol variant: |
Work Placement (Archives and Documentation) |
| Títol variant: |
Prácticas Externas (Archivística y Documentación) |
| Data: |
2019-20 |
| Resum: |
L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiant pugui fer pràctiques externes en un arxiu tant si és de caràcter administratiu com històric. El temps destinat són 150 hores, que és la dedicació estipulada en una assignatura de 6 crèdits ECTS, incloses les hores de classe, el temps destinat a la redacció dels informes i a les tutories, que es clacula en 20 hores. Durant l'estada, l'estudiant en pràctiques haurà de realitzar diverses tasques d'arxiu sota la supervisió d'un arxiver-tutor, i podrà conèixer com es treballa en un arxiu de manera quotidiana. Segons els actuals plans d'estudis, cada grau ha de tenir una assignatura de pràctiques. El grau d'Història a la UAB proposa que els estudiants les facin en un arxiu. Les raons són diverses i amb dues darreres finalitats: en primer lloc incentivar la recerca històrica a través del contacte directe amb els testimonis escrits del passat, i, en segon lloc, donar a conèixer una professió, la d'arxiver, a la qual s'hi accedeix normalment a partir dels estudis d'història. Vegem aquestes raons de manera més detallada: 1. - Els testimonis escrits són la principal font d'informació sobre el passat i es custodien en arxius, biblioteques i museus essencialment. Per altra banda, totes les institucions tenen arxius, i algunes se'n fan càrrec elles mateixes, tant de la conservació de la documentació com de la seva difusió, com són, només per citar les més rellevants per als historiadors: sindicats, partits polítics, fundacions, exèrcit, parròquies, empreses amb arrelament al territori, centres educatius, entitats culturals i administracions públiques que, en la majoria de casos, es tracta sobretot de documentació d'època contemporània. Hi ha noves empreses que treballen amb reproduccionsde documents d'arxiu, com són centres de documentació de tot gènere, editorials o revistes científiques que són importants i que se centren més en la documentació en el sentit administratiu que en el clàssic d'arxiu històric. 2. - La teoria arxivística és unica per a totes les tipologies d'arxius, tant històrics com administratius. En aquest darrer cas la teoria arxivística pren el nom de "records management" o "gestió documental" però en el fons els conceptes bàsics són els mateixos. És per a això que les pràctiques poden versar sobre qualsevol tipus de documentació de les institucions o empreses esmentades i de qualsevol època amb la condició que estigui 1 documentació de les institucions o empreses esmentades i de qualsevol època amb la condició que estigui depositada en un arxiu, que aquesta documentació la gestioni una institució o que ella mateixa constitueixi un fons documental encara per classificar i convertir en arxiu, sense cap tipus de limitació temporal, tipològica ni institucional, és a dir, sigui privada o pública. 3. - Quan un fons documental històric es vol posar a disposició del públic i historiadors per a la seva consulta, és condició indispensable que abans l'arxiver l'hagi catalogat, ordenat, instal·lat físicament i hagi redactat els corresponents instruments de descripció per a que l'usuari pugui recuperar la informació. D'aquesta manera la tasca de l'arxiver sempre és prèvia a la de l'historiador i la condiciona. Per això, quan un historiador vol fer recerca li resulta indispensable uns coneixements sòlids d'arxivística i de la documentació que es conserva per a l'època i temàtica que vol estudiar. Com s'ha dit, per aquestes raons, l'habitual és que els arxivers tinguin una formació prèvia d'historiadors. 4. - L'arxivística és un saber de tipus generalista que, essencialment, comprèn els següents coneixements: una teoria general, el recurs a ciències i disciplines auxiliars de caràcter erudit per tal de conèixer la documentació històrica del territori, la redacció d'instruments de descripció dels fons documentals, l'ús de les teconologies per al tractament de la informació i la difusió cultural, el sistema arxivístic de la comunitat autònoma i estatal, l'edifici de la institució arxivística i de les instal·lacions. Els arxivers que fan teoria de l'arxivística defineixen aquest saber com a ciència en formació, però, sigui com sigui, atesa la enorme varietat de tipologies documentals procedents d'institucions productores al llarg de la història, la formació pràctica és primordial. 5. - En l'actualitat, els arxius tenen una responsabilitat única i intrasferible, no només, òbviament, en la seva funció tradicional de conservació del patrimoni històric documental, sinó també amb una difusió cultural de qualitat als ciutadans, per a la qual cosa, el coneixement històric ocupa un lloc essencial. Per a això, els arxius organitzen de manera regular exposicions, cicles de conferències, cursos d'història sobre el municipi, ciutat o comarca, cursos per a la formació d'investigadors en tècniques historiogràfiques com són recerca documental als arxius, paleografia o mètodes per a l'elaboració de biografies i genealogies, per citar les més usuals. Habitualment, l'arxiu és seu també de societats científiques, consell de redacció de revistes culturals, centres i associacions, lloc de trobada d'erudits i estudiosos en general. Són, en definitiva, vertebradors de la vida cultural del territori, a la qual l'historiador, com a dipositari de la memòria històrica i científic social, hi està vinculat de manera natural. El treball que fa va adreçat també a aquestes persones i institucions de manera especial. 6. - La consulta de documentació històrica en els arxius incentiva la recerca i és font d'idees i de projectes. És a dir: sovint, l'historiador pensa en un tema de recerca i després busca la documentació necessària, però la recerca també pot fer el camí invers: l'historiador, gràcies a la consulta habitual a l'arxiu, troba inesperadament una documentació interessant que anteriorment no havia estat objecte d'atenció suficient, amb la qual elabora una monografia o article. Per fer un símil, podríem dir que el laboratori és per als científics de la naturalessa, el que l'arxiu ho és per als historiadors. |
| Resum: |
El objetivo de la asignatura en que el estudiante puede hacer práticas externas en un archivo, sea administrativo o histórico. El tiempo destinado son 150 horas, que es la dedicación estipulada en una asignatura de 6 cr. ECTS, incluidas las horas de clase, el tiempo destinado a la redacción de los informes y a las tutorias que se calcula en 20 horas. Durante este tiempo el estudiante en prácticas deberá realizar diversos trabajos de archivo bajo la supervisión de un archivos -tutor y podrá conocer como se trabaja en un archivo de manera cotidiana. Según los actuales planes de estudio, cada grado ha de tener una asignatura de prácticas. El grado de Historia en la UAB propone que los estudiantes las hagan en un archivo. Las razones son diversas y con dos finalidades: en primer lugrar incentiva la investigación histórica a través del contacto directo con los testimonios escritos del pasado y, en segundo lugar, dar a conocer una profesión, la de archivero, a la qual se accede normalmente a partir de los estudios de historia. Veamos estas razones de manera más detallada: 1. - Los testimonios escritos son la principal fuente de información sobre el pasado y se custodian esencialmente en archivos, bibliotecas y museos. Por otra parte, todas las instituciones tienen archivos y algunas de ellas se encargan ellas mismas de su custodia y difusión, como son, por citar las más relevantes: sindicatos, partidos políticos, fundaciones, ejército, pafraguas, empresas con enraizamiento en el territorio, centros educativos, entidades culturales y administraciones públicas que, en la mayoria de los casos, se trata sobretodo de documentación de época conteporánea. Existen nuevas empresas que trabajan con reproducciones de documentos de archivo, como son centros de documentación de todo género, editoriales o revistas científicas que son importantes y se centran en la documentación propiamente administrativa. 2. - La teoria archivística es única para todas las tipologias de archivos, tanto históricos como administrativo. En este último caso, la teoría archivística toma el nombre en inglés de "records managements" o "gestión documental" pero en el fondo los conceptos básicos son los mismos. Es por esto que las prácticas pueden versar sobre cualquier tipo de documentación de las instituciones o empresas mencionadas y de cualquier época con la condición que está depositada en un archivo, que esta documentación la gestiona una institución que ella misma constituye un fondo documental aún por clasificar y convertir en archivo, son ningún tipo de limitación temporal, tipológica ni institucional, es decir, sea privada o pública. 3. - Cuando un fondo documental histórico se quiere poner a disposición del público e historiador para su 1 3. - Cuando un fondo documental histórico se quiere poner a disposición del público e historiador para su consulta, es condición indispensable que antes el archivero haya catalogado, ordenado, instalado físicamente y haya redactado los correspondientes instrumentos de descripción para que el usuario pueda recuperar la información. De esta manera, la labor del archivero siempre es previa a la de historiador y la condiciona. Por este motivo, cuando un historiador desea iniciar una investigación le resultan indispensables unos conocimientos sódios de archivística y de documentación que se conserva para la época y temática que quiere estudiar. Como se ha dicho, por estas razones, lo habitual es que los archiveros tengan una formación previa a la de historiador. 4. - La archivística es un saber de tipo generalista que, esencialmente, comprende los siguientes conocimientos: una teoria general,el recurso a ciencias y disciplinas auxiliares de carácter erudito con el fin de conocer la documentación histórica de territorios, la redacción de instrumentos de descripción de fondos documentales, el uso de las tecnologías para el tratamiento de la información y la definición cultural , el sistema archivístico y de las instalaciones. Los archiveros que hacen teoría de la archivística definen este saber como ciencia en formación, pero sea como sea, teniendo en cuenta la enorme variedad de tipologías de documentales procedentes, de instituciones productoras a lo largo de la historia, la formación prácticas es primordial. 5. - En la actualidad, los archivos tienen una responsabilildad única e intransferible, no solo, obviamente, en su función tradicional de conservación del patrimonio histórico documental, sinó también con una difusión cultural de calidad a los ciudadanos, por la cual cosa, el conocimiento histórico ocupa un lugar esencial. Para esto, los archivos organizan de manera regular exposicones, ciclos de conferencias, cursos de historia sobre el municipio, ciudad o comarca, cursos para la formación de investigadorers en técnicas historiógraficas como son la investigación documental en los archivos, paleografía o métodos de elaboración de biografías y genealogías para citar los más usuales. Habitualmente, el archivo es sede también de sociedades científicas, consejo de redacción de revistas, culturales, centros y asociaciones, lugar de encuentro de eruditos y estudiosos en general. Son, en definitiva, vertebradores de la vida cultural del territorio, a la cual el historiador, como depositario de la memoria histórica y cientifico social, está vinculado de manera natural. La labor que el archivero hace va dirigido también aestas personas e instituciones de manera especial. 6. - La consulta de documentación histórica en los archivos incentiva la investigación y es fuente de ideas y proyectos, es decir: con frecuencia, el historiador piensa en un tema de investigación y después busca la documentación necesaria, pero la investigación también puede realizar el camino inverso: el historiador, gracias a la consulta habitual del archivo, encuentra inesperadamente una documentación interesante que, anteriormente, no había sido objeto de atención suficiente, con la cual elabora una monografía o artículo. Podríamos hacer una comparación y decir que el laboratorio es para los científicos de la naturaleza lo que el archivo es para los historiadores. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Història [2500501] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Història [803] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
