Resumen: |
L'objectiu d'aquest article és presentar una breu revisió dels principals arguments emprats a Rowlett (1992a/b, 1993a/b/c) per a posar en dubte un dels aspectes de l'anàlisi de Pollock (1989) sobre la negació oracional en francès, a saber, la seva pretensió que l'element pas sigui generat a la posició SpecNeg a la base. S'hi argumenta que l'anàlisi de Pollock crea una mena d'atzucac dins la teoria, ja que no pot satisfer al mateix temps el Criteri Neg de Haegeman i Zanuttini (1991), d'una banda, i la restricció sobre l'aparellarnent operador/variable, de l'altra, en el nivell pertinent (FL). Hi ha una anàlisi alternativa, en què pas és generat en una posició inferior a SpecNeg i després es trasllada a SpecNeg, la qual no solament evita l'atzucac, sinó que a més permet donar compte d'una manera lògica de diverses qüestions empíriques, com ara l'alternança partitiu/pseudo-partitiu en els objectes directes definits, la impossibilitat de relacionar la negació oracional amb un pas dins d'un SP i certs aspectes de la sintaxi dels imperatius. |