Propietats psicomètriques de l'adaptació espanyola del psychopathy checklist: screening version (PCL:SV) / tesi doctoral presentada per Àngel Cuquerella Fuentes ; director: Rafael Torrubia Beltri.
Cuquerella Fuentes, Àngel, autor.
Torrúbia, Rafael, supervisor acadèmic.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal.

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
Descripció: 1 recurs en línia (282 pàgines)
Resum: Pritchard, Kurt Schneider i Cleckley, entre d'altres, han anat definint al llarg dels darrers dos segles el constructe de la psicopatia, fins que a les últimes dècades de la segona meitat del segle XX Hare l'operativitza en un inventari de 20 ítems anomenat Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), que agrupa en dos Factors i després dividiria en quatre Facetes: "Interpersonal", "Afectiva", "d'Estil de vida" i "Antisocial". Posteriorment i com a versió de garbellat (del PCL-R) és va dissenyar el Psychopathy Checklist: Screening Version (Hart, Cox i Hare, 1995) amb 12 ítems i un temps d'administració molt menor, apte per a entorns forenses i clínics. L'objectiu general d'aquesta Tesi va ser l'estudi de les propietats psicomètriques (fiabilitat i validesa) de l'adaptació espanyola del PCL:SV (Cuquerella i Torrubia, 1996) en mostres forenses (judicial, psiquiàtrica, penitenciària i d'agressors sexuals) del nostre medi cultural. Com a objectius específics es va estudiar: a) la fiabilitat de consistència interna; b) la fiabilitat entre avaluadors; c) l'error estàndard de mesura; d) la validesa estructural, mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries; e) la validesa concurrent, amb l'estudi de l'associació amb el PCL-R; f) la validesa convergent, amb instruments com les Karolinka Scales of Personality, Escales de Sensibilitat al Càstig i de Sensibilitat a la Recompensa, amb el Qüestionari de Psicopatia experimental i amb variables sociodemogràfiques, penitenciàries i delictives; i g) la validesa discriminat, amb mesures d'intel·ligència (Test de Matrius Progressives de Raven) i algunes variables sociodemogràfiques. La mostra fou de 394 participants voluntaris, agrupats en les quatre submostres esmentades. El resultats més importants foren: Pel que fa a la fiabilitat, la consistència interna fou força acceptable i la fiabilitat Inter-avaluadors superior, fins i tot, a la mitjana de resultats del Manual original (Hart et al, 1995). En relació a la validesa, i pel que fa específicament a la validesa estructural (estructura factorial), la solució que millor va explicar els resultats obtinguts a la nostra Mostra va ser la tetrafactorial (anàlisi factorials confirmatòries), si bé al Manual descrivia la solució bifactorial com la més parsimoniosa i amb millor bondat d'ajustament (Hart et al, 1995). Les dades de validesa convergent, aportaren correlacions en el sentit esperable, destacant, entre d'altres: a) que escales com Evitación de la monotonía i Agresión verbal es mostraren associades a major Puntuació Total PCL:SV); b) correlacions del Factor 2 negatives amb l'escala Socialización i positives amb Sensibilitat a la recompensa (SR); i c) correlacions positives del Factor 2 i la Puntuació Total amb el Qüestionari de Psicopatia experimental (QPe). Pel que fa a correlats sociodemogràfics, delictius i penitenciàris (submostra Penitenciària) destacaríem l'associació entre la Puntuació total (PCL:SV) i tipologies delictives relacionades amb "trencament de condemna" i "lesions", o amb variables criminològiques com Precocitat en la primera detenció, Edat del primer ingrés a presó, Edat del primer judici, Nombre de regressions (de grau), Nombre de sancions greus o Nombre de trencaments de condemna. Ratifiquem doncs, la similitud de resultats del present treball amb els del Manual, els quals confirmen una fiabilitat i una validesa acceptables de l'adaptació espanyola del PCL:SV, permetent, doncs l'aplicació en l'àmbit forense i d'investigació d'aquest instrument com a eina de cribratge de la psicopatia.
Resum: Pritchard, Kurt Schneider i Cleckley, entre d'altres, han anat definint al llarg dels darrers dos segles el constructe de la psicopatia, fins que a les últimes dècades de la segona meitat del segle XX Hare l'operativitza en un inventari de 20 ítems anomenat Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), que agrupa en dos Factors i després dividiria en quatre Facetes: "Interpersonal", "Afectiva", "d'Estil de vida" i "Antisocial". Posteriorment i com a versió de garbellat (del PCL-R) és va dissenyar el Psychopathy Checklist: Screening Version (Hart, Cox i Hare, 1995) amb 12 ítems i un temps d'administració molt menor, apte per a entorns forenses i clínics. L'objectiu general d'aquesta Tesi va ser l'estudi de les propietats psicomètriques (fiabilitat i validesa) de l'adaptació espanyola del PCL:SV (Cuquerella i Torrubia, 1996) en mostres forenses (judicial, psiquiàtrica, penitenciària i d'agressors sexuals) del nostre medi cultural. Com a objectius específics es va estudiar: a) la fiabilitat de consistència interna; b) la fiabilitat entre avaluadors; c) l'error estàndard de mesura; d) la validesa estructural, mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries; e) la validesa concurrent, amb l'estudi de l'associació amb el PCL-R; f) la validesa convergent, amb instruments com les Karolinka Scales of Personality, Escales de Sensibilitat al Càstig i de Sensibilitat a la Recompensa, amb el Qüestionari de Psicopatia experimental i amb variables sociodemogràfiques, penitenciàries i delictives; i g) la validesa discriminat, amb mesures d'intel·ligència (Test de Matrius Progressives de Raven) i algunes variables sociodemogràfiques. La mostra fou de 394 participants voluntaris, agrupats en les quatre submostres esmentades. El resultats més importants foren: Pel que fa a la fiabilitat, la consistència interna fou força acceptable i la fiabilitat Inter-avaluadors superior, fins i tot, a la mitjana de resultats del Manual original (Hart et al, 1995). En relació a la validesa, i pel que fa específicament a la validesa estructural (estructura factorial), la solució que millor va explicar els resultats obtinguts a la nostra Mostra va ser la tetrafactorial (anàlisi factorials confirmatòries), si bé al Manual descrivia la solució bifactorial com la més parsimoniosa i amb millor bondat d'ajustament (Hart et al, 1995). Les dades de validesa convergent, aportaren correlacions en el sentit esperable, destacant, entre d'altres: a) que escales com Evitación de la monotonía i Agresión verbal es mostraren associades a major Puntuació Total PCL:SV); b) correlacions del Factor 2 negatives amb l'escala Socialización i positives amb Sensibilitat a la recompensa (SR); i c) correlacions positives del Factor 2 i la Puntuació Total amb el Qüestionari de Psicopatia experimental (QPe). Pel que fa a correlats sociodemogràfics, delictius i penitenciàris (submostra Penitenciària) destacaríem l'associació entre la Puntuació total (PCL:SV) i tipologies delictives relacionades amb "trencament de condemna" i "lesions", o amb variables criminològiques com Precocitat en la primera detenció, Edat del primer ingrés a presó, Edat del primer judici, Nombre de regressions (de grau), Nombre de sancions greus o Nombre de trencaments de condemna. Ratifiquem doncs, la similitud de resultats del present treball amb els del Manual, els quals confirmen una fiabilitat i una validesa acceptables de l'adaptació espanyola del PCL:SV, permetent, doncs l'aplicació en l'àmbit forense i d'investigació d'aquest instrument com a eina de cribratge de la psicopatia.
Resum: Pritchard, Kurt Schneider y Cleckley, entre otros, han ido definiendo a lo largo de los últimos dos siglos el constructo de psicopatía, hasta que en las últimas décadas del siglo XX Hare lo operativiza en un inventario de 20 ítems denominado Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), que agrupa en dos Factores y después dividiría en cuatro Facetas: "Interpersonal", "Afectiva", "de Estilo de vida" y "Antisocial". Posteriormente y como versión de cribado (del PCL-R) se diseñó el Psychopathy Checklist: Screening Version (PCL: SV; Hart, Cox y Hare, 1995) con 12 ítems, un tiempo de administración mucho menor y apto para entornos forenses y clínicos. El objetivo general de esta Tesis fue el estudio de las propiedades psicométricas (fiabilidad y validez) de la adaptación española del PCL: SV (Cuquerella y Torrubia, 1996) en muestras forenses (judicial, psiquiátrica, penitenciaria y de agresores sexuales) de nuestro medio cultural. Como objetivos específicos se estudió: a) la fiabilidad de consistencia interna; b) la fiabilidad entre evaluadores; c) el error estándar de medida; d) la validez estructural, mediante análisis factoriales exploratorios y confirmatorios; e) la validez concurrente, con el estudio de la asociación con el PCL-R; f) la validez convergente, con instrumentos como las Karolinska Scales of Personality, Escalas de Sensibilidad al Castigo y de Sensibilidad a la Recompensa, el Cuestionario de Psicopatía experimental y con variables sociodemográficas, penitenciarias y delictivas; y g) la validez discriminante, con medidas de inteligencia (Test de Matrices Progresivas de Raven) y algunas variables sociodemográficas. La muestra fue de 394 participantes voluntarios, agrupados en las cuatro submuestras mencionadas. Los resultados más importantes fueron: En cuanto a la fiabilidad, la consistencia interna fue bastante aceptable y la fiabilidad Inter-evaluadores superior, incluso, a la media de resultados del Manual original (Hart et al, 1995). En relación con la validez y por lo que respecta específicamente a la validez estructural (estructura factorial), la solución que mejor explicó los resultados obtenidos en nuestra Muestra fue la tetrafactorial (análisis factoriales confirmatorios), si bien en el Manual se describía la solución bifactorial como la más parsimoniosa y con mejor bondad de ajuste (Hart et al, 1995). Los datos de validez convergente, aportaron correlaciones en el sentido esperable, destacando, entre otros: a) que escalas como Evitación de la monotonía y Agresión verbal se mostraron asociadas a mayor Puntuación Total PCL: SV); b) correlaciones del Factor 2 negativas con la escala Socialización y positivas con Sensibilidad a la Recompensa; y c) correlaciones positivas del Factor 2 y la Puntuación Total con el Cuestionario de Psicopatía experimental. En cuanto a correlatos sociodemográficos, delictivos y penitenciarios (submuestra Penitenciaria) destacaríamos la asociación entre la Puntuación total (PCL: SV) y tipologías delictivas relacionadas con "quebrantamiento de condena" y "lesiones", o con variables criminológicas como Precocidad en la primera detención, Edad del primer ingreso en prisión, Edad del primer juicio, Número de regresiones (de grado), Número de sanciones graves o Número de quebrantamientos de condena. Ratificamos pues, la similitud de resultados del presente trabajo con los del Manual, los cuales confirman una fiabilidad y una validez aceptables de la adaptación española del PCL: SV, permitiendo, pues, la aplicación en el ámbito forense y de investigación de este instrumento como herramienta de cribado de la psicopatía.
Resum: Pritchard, Kurt Schneider and Cleckley, among others, have defined over the last two centuries the psychopathy construct. More recently, in the two last decades of the 20th century, Hare operationalized it into a 20-item checklist called the Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), which groups them into two Factors and four Facets: "Interpersonal", "Affective", "Lifestyle" and "Antisocial. " Subsequently, a screening version of the PCL-R, the Psychopathy Checklist: Screening Version (PCL: SV; Hart, Cox and Hare, 1995), was developed, including 12 items, with a much lower administration time and that is useful for forensic and clinical purposes. The general aim of this Thesis was the study of the psychometric properties (reliability and validity) of the Spanish adaptation of the PCL:SV (Cuquerella and Torrubia, 1996) in forensic samples (judicial, psychiatric, penitentiary and sexual aggressors). As specific objectives, we studied: a) internal consistency reliability; b) interrater reliability; c) the standard measurement error; d) structural validity, through exploratory and confirmatory factorial analyses; e) concurrent validity, through the study of the association with the PCL-R; f) convergent validity, with instruments such as Karolinska Scales of Personality, Scales of Sensitivity to Punishment and Sensitivity to Reward, the Experimental Psychopathy Questionnaire and sociodemographic, penitentiary and criminal variables; and g) discriminant validity with intelligence measures (Raven Progressive Matrices Test) and some sociodemographic variables. The sample was composed by 394 voluntary participants, grouped in the four above mentioned sub-samples. The most important results were: As far as reliability is concerned, internal consistency was quite acceptable and the interrater reliability superior, even the average results of the original Manual (Hart et al. , 1995). Regarding the validity, and with regard to the structural validity (factor structure), the solution that best explained the results obtained in our sample was the four-factor one (confirmatory factor analysis), although the Manual described the two-factor solution as the most parsimonious and with the best goodness of fit (Hart et al. , 1995). Data about convergent validity showed correlations in the expected direction, emphasizing, among others: a) that scales such as Monotony Avoidance and Verbal Aggression were shown to be associated with a higher Total Score(PCL:SV); b) negative Factor 2 correlations with the Socialization scale and positive ones with Sensitivity to Reward; and c) positive correlations of Factor 2 and Total Score (PCL:SV) with the Experimental Psychopathy Questionnaire. As regards sociodemographic, criminal and penitentiary correlates, we would highlight the association between Total Score (PCL: SV) and criminal typologies related to "conviction breaks" and "injuries", or with criminological variables such as Precocity in the First arrest, Age of first admission to prison, Age of first trial, Number of regressions (of degree), Number of serious penalties or Number of sentences breaks. It is noticeable the similarity of the results of the present study with those from the Manual, which confirm an acceptable reliability and validity of the Spanish adaptation of the PCL: SV, allowing, therefore, the application of this instrument as a screening tool for psychopathy both in forensic contexts as well as for research purposes.
Nota: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal. 2018.
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Català
Document: Tesis i dissertacions electròniques. ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Malalties mentals ; Psicologia criminal ; Psicopatologia
ISBN: 9788449081200

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/666929


282 p, 4.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2019-08-05, darrera modificació el 2020-08-02



   Favorit i Compartir