Resumen: |
En aquest article tracto algunes propostes recents sobre l'emplaçament del clític en les llengües romàniques occidentals. A partir sobretot de les dades de l'asturià, les avaluo i examino la seva extensió a contextos que els seus autors no van tenir en compte originalment. Arribo a la conclusió que la millor manera de donar compte de manera coherent de totes aquestes dades és la proposta de Rouveret, que consisteix a dissenyar específicament per a l'emplaçament del clític un nucli funcional, que es genera o no segons el tipus d'oracions en què apareixen els clítics. Aquesta hipòtesi s'adapta bé a certs casos d'opcionalitat que s'observen en els contextos d'infinitiu. Es proposa que en aquests casos hi ha dues derivacions alternatives possibles, ambdues legitimades per principis d'economia. |