| Additional title: |
Segregació a les metròpolis espanyoles 2001-2011 : una anàlisi amb detall territorial |
| Additional title: |
Segregation in the Spanish metropolis 2001-2011 : a detailed territorial analysis |
| Additional title: |
La ségrégation dans la métropole espagnole 2001-2011 : une analyse avec un détail territorial |
| Date: |
2020 |
| Abstract: |
Durante la década que comprende los años 2001 y 2011 se producen cambios de gran calado en la sociedad y en las ciudades españolas: asistimos al auge y a la caída de una gran burbuja inmobiliaria, la composición poblacional se transforma en base a unos años de fuerte inmigración internacional y se produce un importante desarrollo de la suburbanización en las grandes urbes. ¿Han afectado estas transformaciones a la tradicionalmente estable distribución socioterritorial de la población? El análisis sustantivo de la segregación necesita detalle territorial porque se produce en grandes metrópolis compuestas por numerosos núcleos que son densos, compactos y heterogéneos. Los resultados ponen de relieve un tipo específico de polarización basada en la fragmentación de los espacios desfavorecidos. Solo desde una escala detallada podríamos evaluar el impacto de las políticas de intervención urbana en la fragmentación. Junto a métricas clásicas de la segregación, se emplean y se expanden las posibilidades de los indicadores locales de autocorrelación espacial (LISA) para dar cuenta de los cambios en la distribución socioterritorial de las regiones metropolitanas de Barcelona y Madrid durante el periodo 2001-2011. Los grupos poblacionales tomados en consideración incluyen diferentes ejes de jerarquización: categorías ocupacionales (directivos, técnicos y profesionales o trabajadores cualificados); país de nacimiento; formación universitaria, y tamaño de la vivienda. |
| Abstract: |
Al llarg de la dècada compresa entre els anys 2001 i 2011 es produeixen grans canvis a la societat i a les ciutats espanyoles: s'assisteix a l'auge i caiguda d'una gran bombolla immobiliària, la composició per país d'origen es transforma a causa d'uns anys de forta immigració internacional, i se segueix produint un important desenvolupament de la suburbanització en les grans urbs. Han afectat aquestes transformacions a la tradicionalment estable distribució socioterritorial de la població? L'anàlisi substantiva de la segregació necessita d'un bon detall territorial, ja que es produeix en grans metròpolis compostes per nombrosos nuclis, que són densos, compactes i heterogenis. Els resultats posen de relleu l'existència d'una polarització específica, basada en la fragmentació dels espais més desafavorits. Només des d'una escala geogràfica detallada es podrà avaluar l'impacte de les polítiques d'intervenció urbana en la fragmentació. Al costat de les mètriques clàssiques de la segregació, s'utilitzen les possibilitats dels indicadors locals d'autocorrelació espacial (LISA) per retre compte dels canvis en la distribució socioterritorial de les regions metropolitanes de Barcelona i Madrid durant el període 2001-2011. Els grups poblacionals que s'han considerat inclouen diferents eixos de jerarquització: categories ocupacionals (directius, tècnics i professionals o treballadors qualificats); país de naixement; formació universitària, i grandària de l'habitatge. |
| Abstract: |
La décennie comprise entre 2001 et 2011 a entraîné des changements majeurs dans la société et dans les villes espagnoles : nous assistons à la montée puisà la chute d'une grande bulle immobilière, la composition espagnole est transformée par des années de forte immigration internationale et un fort développement de la sous urbanisation dans les grandes villes. Ces transformations ont-elles affecté la répartition socio-territoriale traditionnellement stable de la population ? Le recensement de 2011, clé pour apporter une réponse quantitative, a été réalisé sur un large échantillon. Ceci, qui n'est pas un problème pour les données agrégées, l'est pour une analyse territoriale détaillée. L'analyse de fond de la ségrégation nécessite des détails territoriaux car elle se produit dans de grandes métropoles composées de nombreux noyaux denses, compacts et hétérogènes. Nos résultats mettent en évidence un type de polarisation spécifique basé sur la fragmentation d'espaces défavorisés. Ce n'est qu'à cette échelle détaillée que nous obtenons une base pour évaluer l'impact des politiques d'intervention urbaine sur la fragmentation. Outre les mesures classiques de la ségrégation, les possibilités d'indicateurs d'autocorrélation spatiale locale (LISA) sont utilisées et étendues pour tenir compte de l'évolution de la répartition socio-territoriale des régions métropolitaines de Barcelone et de Madrid au cours de la période 2001-2011. Les groupes de population étudiés comprennent différents axes hiérarchiques : catégories professionnelles (gestionnaires et techniciens et professionnels ou travailleurs qualifiés) ; pays de naissance ; formation universitaire, et taille du logement. |
| Abstract: |
Over the decade 2001 to 2011, major changes occurred in Spanish society and cities: the rise and fall of a large real estate market, population transformations following years of large-scale international immigration and the strong development of suburbanization. Have these transformations affected the traditionally stable socio-territorial distribution of the population? The 2011 census, key to a quantitative response, uses a large sample instead of a universal approach. This is not an issue problem for aggregate data, but does pose a problem for a detailed territorial analysis. A substantive analysis of segregation requires such territorial detail because it occurs in large metropolitan areas composed of numerous dense, compact and heterogeneous nuclei. Our results highlight a specific type of polarization based on the fragmentation of disadvantaged spaces. Only at this detailed scale can we obtain a basis for evaluating the impact of urban intervention policies on fragmentation. In addition to the classical segregation metrics, local spatial autocorrelation indicators (LISA) allow us explain changes in the socio-territorial distribution of the metropolitan regions of Barcelona and Madrid during the period 2001-2011. We analyze four population groups that serve as a basis to establish hierarchical relations of inequality: occupational categories (managers and technicians and professionals or skilled workers), country of birth, higher education, and size of residence. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Segregación ;
Regiones metropolitanas ;
Censo 2001-2011 ;
Clases sociales ;
Población extranjera ;
Segregació ;
Regions metropolitanes ;
Cens 2001-2011 ;
Classes socials ;
Població estrangera ;
Groupes de population ;
Régions métropolitaines ;
Recensement 2001-2011 ;
Structure socio-territoriale ;
Population étrangère ;
Population ;
Metropolitan regions ;
Census 2001-2011 ;
Socio-territorial structure ;
Foreign |
| Published in: |
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 66 Núm. 1 (gener-abril 2020) , p. 83-105 (Articles) , ISSN 2014-4512 |
guest ::
(Universitat de Barcelona)
