| Additional title: |
El renaixement de la fortuna de Dante a Gran Bretanya enfront de la ideologia i l'estètica de l'època romàntica : el cas de la metamorfosi de Llucifer de Dante en la tríade de Milton, Cary i Blake |
| Additional title: |
The revival of Dante's fortunes in Britain vis-à-vis mainstream ideology and aesthetics in the Romantic era : the case of the metamorphosis of Dante's Lucifer in the Milton, Cary, and Blake triad |
| Additional title: |
El renacimiento de la fortuna de Dante en Gran Bretaña frente a la ideología y la estética de la época romántica : el caso de la metamorfosis de Lucifer de Dante en la tríada de Milton, Cary y Blake |
| Date: |
2020 |
| Abstract: |
La straordinaria fortuna di Dante nella cultura britannica fra la fine del Settecento e il primo trentennio dell'Ottocento - vista attraverso le lenti di Henry Francis Cary, autore di una traduzione canonica della Commedia in lingua inglese, e quelle di William Blake, il poeta-illustratore di Dante per antonomasia - getta un fascio di luce sulle idee religiose, politiche ed estetiche dominanti in quel periodo. I romantici britannici modernizzano l'escatologia medievale della Commedia, alcuni di essi deteologizzano in toto la visione dantesca. Notevole è la forza attrattiva dell'anticlericalismo dantesco, inteso come segno di proto-protestantesimo. Il paradigma romantico è ambivalente: viene riconosciuta la genialità di Dante, ma il suo peculiare plurilinguismo con forti accenti realistici è ritenuto dissonante nell'epica religiosa. Il realismo figurativo, reputato grottesco, contraddice i dettami del sublime-patetico elaborati da Burke. Eloquente la comparazione fra la rappresentazione dantesca di Lucifero e le sue metamorfosi in epoca romantica, il cui archetipo è il Satana eroico di Milton. H. F. Cary e W. Blake, nel tradurre Dante, dialogano con due testi originali, La Commedia e il Paradise Lost, talché il Satana eroico di Milton si sovrappone al Lucifero bestiale del Canto XXXIV dell'Inferno. Il Satana blakeano - emblema di un'umanità decaduta a causa di un'immaginazione poetica rattrappita - modernizza ma non offusca il sostrato concettuale del male assoluto espresso dalla metafisica cristiana. |
| Abstract: |
L'extraordinària popularitat de Dante en la cultura britànica entre finals del segle XVIII i principis dels anys del segle XIX - vista a través dels ulls d'Henry Francis Cary, autor d'una traducció canònica de la Comèdia en anglès, i de William Blake, el poeta-il·lustrador de Dante per excel·lència - llança llum sobre les idees religioses, polítiques i estètiques dominants en aquest període. La comparació entre el Llucifer de Dante, una figura bestial, i la seva metamorfosi en l'heroic Satán de Milton, mostra interessants conclusions. Atès que els romàntics consideraven a Milton com un model, tant Cary com Blake entren en diàleg amb dos textos originals, la Comèdia i el Paradís Perdut, en traduir a Dante. El Satanàs de Blake és l'epítom d'una humanitat la caiguda de la qual prové d'una imaginació poètica marcida. Aquesta visió modernitza, no enterboleix però, la noció de maldat absoluta que sustenta la metafísica cristiana. |
| Abstract: |
Dante's extraordinary popularity in British culture between the late eighteenth and early nineteeth century - viewed through the lenses of Henry Francis Cary, who produced a canonical translation of the Comedy, and William Blake, possibily the most renowned poet-illustrator of Dante - throws light on the religious, political and aesthetic ideas holding sway during that period of time. The comparison between Dante's Lucifer, a beastly figure, and its metamorphosis into Milton's heroic Satan, yields interesting insights. Since the Romantics looked up to Milton as a model, both Cary and Blake enter into a dialogue with two original texts, The Comedy and Paradise Lost, as they translate Dante. Blake's Satan is the epitome of a humanity whose fall from grace stems from a withered poetic imagination. This view modernizes, but does not cloud, the notion of absolute evil underpinning Christian metaphysics. |
| Abstract: |
La extraordinaria popularidad de Dante en la cultura británica entre finales del siglo XVIII y principios de los años del siglo XIX - vista a través de los ojos de Henry Francis Cary, autor de una traducción canónica de la Comedia en inglés, y de William Blake, el poeta-ilustrador de Dante por excelencia - arroja luz sobre las ideas religiosas, políticas y estéticas dominantes en ese período. La comparación entre el Lucifer de Dante, una figura bestial, y su metamorfosis en el heroico Satán de Milton, arroja interesantes conclusiones. Dado que los románticos consideraban a Milton como un modelo, tanto Cary como Blake entran en diálogo con dos textos originales, la Comedia y el Paraíso Perdido, al traducir a Dante. El Satán de Blake es el epítome de una humanidad cuya caída proviene de una imaginación poética marchitada. Esta visión moderniza, pero no enturbia, la noción de maldad absoluta que sustenta la metafísica cristiana. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Italià |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Dante ;
Blake ;
Cary ;
Milton ;
Traduzione intersemiotica ;
Sublime ;
Grottesco ;
Traducció intersemiòtica ;
Sublim ;
Grotesc ;
Intersemiotic translation ;
Grotesque ;
Traducción intersemiótica ;
Grotesco |
| Published in: |
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 59-100 (Monogràfic) , ISSN 2385-5355 |
guest ::
