Objetos jerosolimitanos medievales : actantes transmediterráneos
Jaspert, Nikolas (Universität Heidelberg)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2020
Resum: En la Edad Media, Jerusalén estuvo presente en la mente de los creyentes de varias maneras: como una ciudad real en Palestina, como escenario de narraciones bíblicas -algunas de ellas milagrosas- y, finalmente, como lugar de esperanzas y temores escatológicos. Este artículo se acerca a la temática de la translocación de Jerusalén en seis pasos. En el primer apartado se analiza cómo Palestina y Jerusalén se convirtieron en el escenario de narraciones milagrosas sobre la piedad de cristianos ibéricos, que, por lo tanto, sirvieron de un punto de referencia transmediterráneo adicional. En un segundo paso, el foco está en los artefactos, que, a través de su forma o su material, cumplieron una función similar y desarrollaron un poder real y transcendente muy específico como «actantes» (B. Latour). Se presta particular atención a relicarios palestinos, tema del tercer capítulo. Debido a su origen en Tierra Santa o Bizancio, muchas estaurotecas formaron parte de la gran circulación medieval de reliquias y relicarios. El cuarto apartado describe cómo estos relicarios sirvieron de vehículo de comunicación medieval. Se analiza si existieron correlaciones entre la migración de estos objetos a través del Mediterráneo y la movilidad de los cristianos ibéricos de los siglos xi y xii, especialmente los del noreste de la Península Ibérica. Una manera de acercarse a este tema es el estudio de actas de dedicación de iglesias y capillas (capítulo quinto), pues reflejan la transferencia de reliquias y el movimiento de personas. Finalmente, se presenta un tipo de fuente poco utilizada para analizar la transferencia de actantes: testamentos de peregrinos.
Resum: In the Middle Ages, Jerusalem was present in the minds of believers in several ways: as a physical city in Palestine, as a setting for biblical narratives -some of them miraculous- and finally as a place of eschatological hopes and fears. This article approaches the subject of translocating Jerusalem in six steps. The first section deals with how Palestine and Jerusalem became the setting for miracle stories about the piety of Iberian Christians, which therefore served as further trans-Mediterranean reference points. In the second section, the focus lies on artefacts, which, through their form or material, fulfilled a similar function and developed a real, significant and highly specific power as "actants" (B. Latour). Particular attention is paid to Palestinian reliquaries, the subject of the third chapter. Due to their origin in the Holy Land or Byzantium, many staurothèques formed part of the medieval circulation of relics and reliquaries. The fourth section describes how these reliquaries served as vehicles for medieval communication. We analyse whether correlations existed between the migration of these objects across the Mediterranean and the mobility of Iberian Christians of the eleventh and twelfth centuries, especially those of the northeast of the Iberian Peninsula. One way to approach this question is by studying dedication charters of churches and chapels (section five), as these reflect the transfer of relics and the movement of people. Finally, a type of source is presented that is seldom used to study the transfer of actants: pilgrims' wills.
Drets: Tots els drets reservats.
Llengua: Castellà
Document: Capítol de llibre
Matèria: Jerusalén ; Reliquias ; Relicarios ; Peregrinación ; Dedicaciones ; Hagiografía ; Jerusalem ; Relics ; Reliquaries ; Pilgrimage ; Dedications ; Hagiography
Publicat a: Imago & mirabilia : les formes del prodigi a la Mediterrània medieval, 2020, p. 215-236

Podeu consultar el llibre complet a: https://ddd.uab.cat/record/235593


22 p, 1.5 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Llibres i col·leccions > Capítols de llibres

 Registre creat el 2021-01-22, darrera modificació el 2022-09-03



   Favorit i Compartir