Dimensions européennes de l'Institut d'Hellerau
Moraly, Yehuda (Universitat Hebrea de Jerusalem)

Publicación:	Lleida : Punctum, 2013
Resumen:	Des de la seva creació el 1911, l'Institut d'Émile Jaques-Dalcroze té una dimensió europea. Dins de l'equip que l'anima, dialoguen, i de vegades s'enfronten, artistes de cultures diferents. Wolf Dohrn, el seu director, és alemany. Emile Jaques-Dalcroze, el creador d'un nou mètode de moviment rítmic, és suís. L'escenògraf Alexandre de Salzmann és rus (de Geòrgia). Els estudiants que hi van a aprendre aquest nou art de viure fundat en el moviment provenen de tot el món. I el públic que assisteix als espectacles d'aquesta «catedral del futur», concebuda per Adolphe Appia, és també europeu. George Bernard Shaw, Diàguilev, Nijinski, el Príncep Wolkonsky, Harley Granville-Barker, Jacques Rouché, Stanislavski, etc. , acullen amb entusiasme aquest mètode més enllà del llenguatge que podria ser el laboratori d'una nova humanitat. L'article evoca les ombres (inesperades) de Martin Buber i de Paul Claudel darrere de l'empresa de Hellerau, tan brutalment interrompuda per l'esclat de la guerra, el 1914.
Resumen:	From its creation in 1911, Émile Jaques-Dalcroze's Institute had a European dimension. The members of the team involved who entered into dialogue and sometimes argued with each other included artists from different cultures. Wolf Dohrn, its director, was German. Emile Jaques-Dalcroze, creator of a new method of movement, Eurhythmics, was Swiss. Alexandre de Salzmann, the stage designer, was Russian (from Georgia). The students who came to learn this new way of living based on movement came from around the world. And the audiences who saw the productions in this «cathedral of the future», conceived by dolphe Appia, were also European. George Bernard Shaw, Diaghilev, Nijinsky, Prince Wolkonsky, Harley Granville-Barker, Jacques Rouché, Stanislavski, and others gave an enthusiastic welcome to this method which went beyond language and could well have been the laboratory for a new form of humanity. This article evokes the (unexpected) shadows of Martin Buber and Paul Claudel behind the adventure of Hellerau which was so brutally interrupted by the start of war, in 1914.
Derechos:	Tots els drets reservats.
Lengua:	Francès
Documento:	Capítol de llibre
Publicado en:	El desig teatral d'Europa, 2013, p. 83-98

Podeu consultar el llibre complet a: https://ddd.uab.cat/record/170175

16 p, 1.3 MB

El registro aparece en las colecciones:
Libros y colecciones > Capítulos de libros