| Abstract: |
Una qüestió socialment viva (QSV) és, segons la definició de Legardez et Simon- neaux (2006), una qüestió que no està decidida ni per la ciència ni per la societat; que està oberta i suscita debats i controvèrsies. És socialment viva si aquests debats són, sobre tot, socials; és científicament viva si aquests debats es refereixen també a les ciències, als investigadors, en desacord sobre les respostes vàlides que es puguin aportar. És, sovint, una qüestió mediatitzada. Representa un repte social, mobilitza valors, interessos i pot ser portadora d'emocions. Sovint, és políticament sensible. En un article anterior (2006a) analitzo la ciutadania com una qüestió socialment viva a la França contemporània. Els dos exemples que utilitzo en aquest article -el desenvolupament sostenible i la memòria d'esdeveniments foscos del passat- corresponen a aquesta definició, i són socialment i científicament (en especial el desenvolupament sostenible) vius. Aquestes qüestions són també QSV en altres països occidentals, i fins i tot més enllà. Limito, però, l'ambició de la meva anàlisi al meu principal àmbit de recerca: l'ensenyament secundari francès. Aquestes QSV plantegen a l'ensenyament de la Història i de la Geografia -tal i com funcionen a França- problemes importants. Això no significa que les QSV estiguin absents de l'ensenyament d'aquestes disciplines: es poden trobar exemples tant en les prescripcions com en les pistes obertes per alguns professors. Però si se les tracta com qüestions científiques i socials vives, aleshores la disciplina escolar és modificada almenys en els seus sabers i en les seves pràctiques; si, contràriament, es vol mantenir la disciplina escolar tal i com està actualment, aleshores les QSV perden la seva vivacitat i la seva complexitat. Aquest article es fonamenta en aquesta alternativa i proposa sobretot algunes pistes de reflexió. |
guest ::
