@phdthesis{ddd.uab.cat:241498,
author = {Robbins, Jacqueline and Masats i Viladoms, M. Dolors, dir. and
Canals Fornons, Eulalia, dir.},
title = {Language learner engagement in asynchronous discussion forums :
an exploratory study},
year = {2020},
abstract = {Aquesta tesi explora la implicació (engagement) d'estudiants
d'idiomes en fòrums de discussió asíncrons que formen part
d'un curs d'aprenentatge de l'anglès en línia per a adults a la
Universitat Oberta de Catalunya. La implicació dels estudiants a
l'aula no és una àrea nova de recerca en educació, però fa
ben poc que s'estudia. Hi ha antecedents teòrics en l'àmbit de
la implicació dels aprenents (Fredricks, Blumenfeld i París,
2004; Kahu, 2013; Schindler, Burkholder, Morad i Marsh, 2017) que
confirmen que consta de tres dimensions: el compromís
actitudinal, el compromís cognitiu i el compromís emocional. El
compromís actitudinal es refereix a les accions que duen a terme
els aprenents per tal de participar en les tasques que se'ls
proposen, el compromís cognitiu té a veure amb què és allò
que s'aprèn i es fa i el compromís emocional considera la
connexió emocional dels aprenents amb el seu aprenentatge. La
recerca en aquest camp s'ha centrat principalment en la dimensió
conductual. Els estudis que han abordat la dimensió emocional ho
han fet emprant una gran varietat de mètodes, els quals,
majoritàriament, han emprat qüestionaris adreçats als
estudiants (Dixson, 2010; Nakazawa, 2009; Young i Bruce, 2011)
com a font principal de dades, això implica que les conclusions
que s'han obtingut es basen en les respostes d'aquells estudiants
que estan molt compromesos i no en la resta. La recerca entorn el
compromís cognitiu s'ha centrat en l'estudi de l'autoregulació
i en l'ús d'estratègies d'aprenentatge (Fredricks et al.,
2004), i han focalitzat la motivació dels aprenents per
aprendre, la seva persistència per assolir els objectius
d'aprenentatge i el processament crític de la informació
(Schindler et al., 2017) o volgut assenyalar les millores en
l'aprenentatge mesurats en termes de notes (Dixson, 2010). En
aquest estudi, analitzem les tres dimensions de la implicació de
dos grups d'estudiants d'anglès que duen a terme tres tasques
d'escriptura en fòrums de discussió asíncrons. Ens plantegem
l'objectiu d'explorar com els estudiants interaccionen amb les
tasques i entre ells. Per aconseguir-ho, duem a terme tres
estudis de casos; el primer estudi analitza dos grups d'aprenents
que treballen amb el mateix professor per realitzar la tasca
d'escalfament (warm-up) del curs; el segon estudi de cas analitza
la participació d'un dels grups d'aprenents del primer estudi de
cas en tres tasques; i el darrer estudi del cas redueix i
analitza el compromís de tres aprenents del grup del segon
estudi de cas, també a través de les tres tasques d'escriptura.
Adoptem un mètode específic per a l'estudi de cada dimensió
del compromís dels estudiants. Per analysitzar el compromís
actitudinal, analitzem la participació i la interacció, per
estudiar el compromís cognitiu, fem un seguiment de com canvien
les notes de cadascun dels aprenents des del principi fins al
final del curs i, en el darrer estudi de cas, també analitzem la
complexitat, la precisió i la fluïdesa en les contribucions de
les tres estudiants seleccionades. Per observar el compromís
emocional dels aprenents, realitzem una anàlisi quantitativa
dels continguts de les seves contribucions per tal de cercar
indicadors de presència social. El nostre estudi demostra que
les tres dimensions del compromís de l'alumne estan
interrelacionades. Les nostres conclusions posen de relleu que
els índexs més alts de participació i interacció solen
correspondre als estudiants que han millorat les seves
qualificacions o, com a mínim, els que les han mantingut
estables al llarg del curs. Les contribucions d'aquests dos grups
d'estudiants també mostren nivells més elevats d'indicadors de
presència social, principalment en les primeres etapes del
curs.},
abstract = {Esta tesis explora la implicación (engagement) de estudiantes
de idiomas en foros de discusión asíncronos que forman parte de
un curso de inglés en línea para adultos en la Universitat
Oberta de Catalunya. La implicación de los estudiantes en el
aula no es un área nueva de investigación en educación, pero
hace poco que se estudia. Hay antecedentes teóricos en el
ámbito de la implicación de los aprendices (Fredrick,
Blumenfeld y París, 2004; Kahu, 2013; Schindler, Burkholder,
Morad y Marsh, 2017) que confirman que consta de tres
dimensiones: el compromiso actitudinal, el cognitivo y el
emocional. El compromiso actitudinal se refiere a las acciones
que los aprendices llevan a cabo para participar en las tareas
propuestas, el compromiso cognitivo tiene que ver con qué es lo
que aprenden y hacen, y el compromiso emocional considera la
conexión emocional de los aprendices con su aprendizaje. La
investigación en este campo se ha centrado principalmente en la
dimensión conductual. Los estudios que han abordado la
dimensión emocional lo han hecho utilizando una gran variedad de
métodos que, en su mayoría, han empleado cuestionarios
dirigidos a los estudiantes (Dixson, 2010; Nakazawa, 2009; Young
y Bruce, 2011) como fuente principal de datos. Esto implica que
las conclusiones obtenidas se basan en las respuestas de los
estudiantes que están muy comprometidos y no en el resto. La
investigación en torno al compromiso cognitivo se ha centrado en
el estudio de la autorregulación y en el uso de estrategias de
aprendizaje (Fredrick et al., 2004), con el objetivo de
investigar la motivación de los aprendices para aprender, su
persistencia para alcanzar los objetivos de aprendizaje y el
procesamiento crítico de la información (Schindler et al.,
2017) o han querido señalar las mejoras en el aprendizaje
medidos en términos de calificaciones (Dixson, 2010). En este
estudio, analizamos las tres dimensiones de la implicación de
dos grupos de estudiantes de inglés que llevan a cabo tres
tareas de escritura en foros de discusión asíncronos. Nos
planteamos el objetivo de explorar cómo los estudiantes
interaccionan con las tareas y entre ellos. Para ello, llevamos a
cabo tres estudios de casos; el primer estudio analiza dos grupos
de aprendices que trabajan con el mismo profesor para realizar la
tarea de introducción (warm-up) del curso; el segundo estudio de
caso analiza la participación de uno de los grupos de aprendices
del primer estudio de caso en tres tareas; y el último estudio
del caso reduce y analiza el compromiso de tres aprendices del
grupo del segundo estudio de caso, también a través de las tres
tareas de escritura. Adoptamos un método específico para
estudiar cada dimensión del compromiso de los estudiantes. Para
el compromiso actitudinal, analizamos la participación y la
interacción, para el compromiso cognitivo, hacemos un
seguimiento de cómo cambian las notas de cada uno de los
aprendices desde el principio hasta el final del curso y, en el
último estudio de caso, también analizamos la complejidad, la
precisión y la fluidez en las contribuciones de las tres
estudiantes seleccionadas. Para observar el compromiso emocional
de los aprendices, realizamos un análisis cuantitativo de los
contenidos de sus contribuciones para buscar indicadores de
presencia social. Nuestro estudio demuestra que las tres
dimensiones del compromiso del alumno están interrelacionadas.
Nuestras conclusiones ponen de relieve que los índices más
altos de participación e interacción suelen corresponder a los
estudiantes que han mejorado sus calificaciones o, como mínimo,
los que las han mantenido estables a lo largo del curso. Las
contribuciones de estos dos grupos de estudiantes también
muestran niveles más elevados de indicadores de presencia
social, principalmente en las primeras etapas del curso.},
abstract = {This thesis explores engagement of language learners in
asynchronous discussion forums which are used as part of a fully
online English language learning course for adults at the
Universitat Oberta de Catalunya. Learner engagement is not a new
area of research in education but it is only quite recently that
online language learner engagement has been the focus of study.
There is a solid theoretical background in the area of learner
engagement (Fredricks, Blumenfeld and Paris, 2004; Kahu, 2013;
Schindler, Burkholder, Morad and Marsh, 2017) and it is generally
agreed to consist of three dimensions: behavioural, cognitive and
emotional engagement. Behavioural engagement refers to learners'
participation and involvement as they carry out the pedagogical
task at hand, cognitive engagement involves what and how learners
learn, and emotional engagement considers learners' emotional
connection to their learning. Research has mainly focused on the
behavioural dimension and where the emotional dimension is
addressed, methods have varied considerably and the primary
source of data has tended to be student questionnaires (Dixson,
2010; Nakazawa, 2009; Young and Bruce, 2011), which means that
findings are focused on those learners who are highly engaged and
do not take into consideration the rest. Where cognitive
engagement is included in research, approaches have focused on
self-regulation and the use of learning strategies (Fredricks et
al., 2004), with the objective of understanding learners'
motivation to learn, persistence to achieve learning objectives
and deep processing of information (Schindler et al., 2017). In
such contexts learning gains are measured in terms of grades
(Dixson, 2010). In this study, we observe these three dimensions
of engagement in two groups of learners as they carry out three
writing tasks in asynchronous discussion forums. Our objective is
to provide some insight into how learners engage with the tasks
and with one another. To achieve this, we carry out three case
studies; the first analyses two separate groups of learners
working with the same teacher while they carry out a course warm-
up task; the second case study analyses the engagement of one of
the two groups of learners from the first case study across three
tasks; and the final case study narrows the focus further by
analysing the engagement of three learners from the group in the
second case study across the three tasks. We adopt a specific
method for each dimension of learner engagement. For behavioural
engagement, we analyse participation and interaction
quantitatively by measuring post rates, word counts, post reading
activity, forum threading characteristics and the number of
interactions. For cognitive engagement, we track how individual
learners' marks change from the start to the end of the course
and in the final case study, we analyse and compare three
learners' posts in terms of their complexity, accuracy and
fluency. For emotional engagement, we carry out quantitative
content analysis of posts in terms of social presence. The main
findings of the study indicate that the three dimensions of
learner engagement are inter-related and therefore should not be
studied separately as has traditionally been done. We conclude
that higher rates of participation and interaction tend to
correspond to learners whose marks improve or at least stay the
same over the course. The contributions of the learners in these
two groups also show higher levels of indicators of social
presence, particularly in the early stages of the course.},
url = {https://ddd.uab.cat/record/241498},
}