| Date: |
2020 |
| Abstract: |
Aquesta tesi doctoral es planteja la investigació dels actes de la parla blasfems i transgressors respecte al dogma catòlic a Espanya durant els segles XVI, XVII i XVIII, amb l'objectiu d'aprofundir en la rica cultura oral d'aquesta època a partir, fonamentalment, de les fonts inquisitorials. Busquem, així, conèixer la importància real d'aquestes paraules en el passat a través de la seva anàlisi en l'àmbit de la vida quotidiana, espai i temps, en el qual podem observar perfectament la tensió existent entre la norma i la seva interiorització (l'auto/disciplinament de les blasfèmies i les proposicions malsonants o herètiques) i la transgressió (l'ús de pràctiques orals blasfemes en funció dels espais socials transitats i les expectatives dels actors socials). En primer lloc, hem analitzat la influència que van exercir les institucions de poder de l'època moderna sobre la cultura oral, especialment després del desplegament d'una sèrie de mecanismes de control social, amb motiu de la celebració del Concili de Trento i la difusió de la pastoral tridentina. S'ha tingut en compte el paper jugat pels diferents tribunals de justícia, així com la important tasca de missioners i cures parroquials. Així mateix s'ha valorat la transcendència que va tenir el disciplinament horitzontal, a través de la influència exercida per altres agents disciplinadors / confesionalizadors com ara confraries, comunitats, etc. ; sense perdre de vista l'autodisciplinament personal. S'ha aplicat una visió crítica dels processos de disciplinament i confessionalització, amb l'objecte de comprendre'ls en tota la seva complexitat i valorar la seva incidència real en el control i repressió de les expressions orals blasfemes. En segon lloc, ens hem proposat conèixer la funcionalitat social en l'àmbit de la vida quotidiana de les blasfèmies i altres expressions orals transgressores així com quin va ser el seu poder simbòlic. Hem posat de manifest que el caràcter transgressor d'aquestes paraules les convertia en una poderosa arma en el context de les relacions socials. Els homes blasfemaven, sovint, el nom de Déu en els espais de sociabilitat masculina per mostrar-se dominants, amenaçadors i superiors sobre altres persones. Altres insultaven i maleïen a la Verge i els sants amb l'objecte de reclamar un canvi en les seves infortunades vides. La seva forma de dirigir-se als éssers sagrats eren el reflex de la mentalitat màgica i supersticiosa present en part de la població. Els grups més oprimits de la societat (presos, moriscos, esclaus i dones) van utilitzar les blasfèmies i altres irreverències principalment com un mitjà de resistència enfront de la dominació política, eclesiàstica, catòlica, cultural, ètnica i masculina. En les paraules d'algunes persones hem detectat incredulitat, materialisme i escepticisme sobre els dogmes catòlics, reflex de la seva particular reelaboració del missatge tridentí. El plantejament metodològic utilitzat ens ha permès demostrar la capacitat d'agència dels individus i comprovar la complexitat d'una cultura oral viva, que estava en continu canvi fruit de les imposicions dutes a terme pels agents de disciplinament i les apropiacions empreses pels actors socials. |
| Abstract: |
Esta tesis doctoral se plantea la investigación de los actos del habla blasfemos y transgresores al dogma católico en España durante los siglos XVI, XVII y XVIII, con el objeto de profundizar en la rica cultura oral de esta época a partir, fundamentalmente, de las fuentes inquisitoriales. De este modo buscamos conocer la importancia real de estas palabras en el pasado a través de su análisis en el ámbito de la vida cotidiana, espacio y tiempo, en el que podemos observar perfectamente la tensión existente entre la norma y su interiorización (el (auto)disciplinamiento de las blasfemias y las proposiciones malsonantes o heréticas) y la transgresión (el uso de prácticas orales blasfemas en función de los espacios sociales transitados y las expectativas de los actores sociales). En primer lugar, hemos analizado la influencia que ejercieron las instituciones de poder de la época moderna sobre la cultura oral, especialmente tras el despliegue de una serie de mecanismos de control social, con motivo de la celebración del Concilio de Trento y la difusión de la pastoral tridentina. Se ha tenido en cuenta el papel jugado por los diferentes tribunales de justicia, así como la importante labor de misioneros y párrocos. Asimismo se ha valorado la transcendencia que tuvo el disciplinamiento horizontal, a través de la influencia ejercida por otros agentes disciplinadores/confesionalizadores como cofradías, comunidades, etc. ; sin perder de vista el autodisciplinamiento personal. Se ha aplicado una visión crítica de los procesos de disciplinamiento y confesionalización, con el objeto de comprenderlos en toda su complejidad y valorar su incidencia real en el control y represión de las expresiones orales blasfemas. En segundo lugar nos hemos propuesto conocer cuál fue el poder simbólico de las blasfemias y otras expresiones orales transgresoras y su funcionalidad social en el ámbito de la vida cotidiana. Hemos puesto de manifiesto que el carácter transgresor de estas palabras las convertía en una poderosa arma en el contexto de las relaciones sociales. Los hombres blasfemaban, a menudo, el nombre de Dios en los espacios de sociabilidad masculina para mostrarse dominantes, amenazantes y superiores sobre otras personas. Otros insultaban y maldecían a vírgenes y santos con el objeto de reclamar un cambio en sus infortunadas vidas. Su forma de dirigirse a los seres sagrados eran el reflejo de la mentalidad mágica y supersticiosa presente en parte de la población. Los grupos más oprimidos de la sociedad (presos, moriscos, esclavos y mujeres) emplearon las blasfemias y otras irreverencias a lo sagrado principalmente como un medio de resistencia frente a la dominación civil, eclesiástica, católica, cultural, étnica y masculina. En las palabras de algunas personas hemos detectado incredulidad, materialismo y escepticismo acerca de los dogmas católicos, reflejo de su particular reelaboración del mensaje tridentino. El planteamiento metodológico utilizado nos ha permitido demostrar la capacidad de agencia de los sujetos y comprobar la complejidad de una cultura oral viva, que estaba en continuo cambio fruto de las imposiciones llevadas a cabo por los agentes de disciplinamiento y las apropiaciones emprendidas por los actores sociales. |
| Abstract: |
This doctoral thesis proposes the investigation of blasphemous and transgressive speech acts to Catholic dogma in Spain during the sixteenth, seventeenth and eighteenth centuries through the sources of the Spanish Inquisition, with the aim of delving into the rich oral culture of this time. In this way we seek to know the real importance of these words in the past through their analysis in the field of daily life, space and time, in which we can perfectly observe the tension between the norm and its internalization (the (auto) discipline of blasphemies and rude or heretical propositions) and transgression (the use of blasphemous oral practices depending on the social spaces and the expectations of social actors). In the first place, we have analyzed the influence exerted by the power institutions of early modern period on oral culture, especially after the deployment of a series of social control mechanisms, after the celebration of the Council of Trent and the subsequent dissemination of the Tridentine pastoral. The role played by the different courts of justice has been taken into account, as well as the important work of missionaries and parish priests. Likewise, the importance of horizontal discipline has been valued, through the influence exerted by other disciplinary/confessional agents such as brotherhoods, communities, etc. ; without losing sight of personal self-discipline. A critical view of the disciplinary and confessional processes has been applied, in order to understand them in all their complexity and assess their real impact on the control and repression of blasphemous oral expressions. Second, we have proposed to know what was the symbolic power of blasphemies and other transgressive oral expressions and their social functionality in the field of daily life. We have shown that the transgressive nature of these words made them a powerful weapon in the context of social relationships. Men often blasphemed the name of God in male sociability spaces to be dominant, threatening, and superior over other people. Others insulted and cursed virgins and saints in order to demand a change in their unfortunate lives. His way of talk to sacred beings was a reflection of the magical and superstitious mentality present in part of the population. The most oppressed groups in society (prisoners, Moors, slaves and women) used blasphemies and other irreverence to the sacred mainly as a means of resistance against civil, ecclesiastical, Catholic, cultural, ethnic and male domination. In the words of some people we have detected incredulity, materialism and skepticism about Catholic dogmas, a reflection of their particular reworking of the Tridentine message. The methodological approach used has allowed us to demonstrate the agency capacity of the subjects and verify the complexity of a living oral culture, which was constantly changing as a result of the impositions carried out by the disciplining agents and the appropriations undertaken by the social actors. |
| Note: |
Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2020-2021 |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Cultura oral ;
Oral culture ;
Transgressió ;
Transgresión ;
Transgression ;
Vida quotidiana ;
Vida cotidiana ;
Daily life ;
Ciències Humanes |
| ISBN: |
9788449096013 |
guest ::
