| Data: |
2021 |
| Resum: |
El carcinoma escatós cutani (CEC) és el segon tumor maligne cutani més freqüent. La majoria dels CECs es desenvolupen a partir de lesions precursores (queratosis actíniques [QA]). No obstant, només una minoria de QA evolucionen a CECs sense que es coneguin, de forma precisa, els mecanismes que participen en aquesta transformació. Tot i que en la majoria dels casos el pronòstic del CEC és excel·lent, hi ha un petit grup de tumors considerats d'alt risc (metastàtics o localment avançats) que presenten una evolució agressiva i mal pronòstic. En l'actualitat no hi ha biomarcadors fiables en la pràctica clínica que permetin detectar els CECs amb més risc metastàtic. S'ha proposat que l'expressió de PD-L1 per les cèl·lules tumorals podria ser un marcador pronòstic en diferents tumors. Si bé la seva utilitat en el CEC no ha estat prèviament estudiada, diferents assaigs clínics amb nous fàrmacs dirigits enfront de l'eix PD1 / PD- L1 en CECs han mostrat resultats esperançadors. L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar els mecanismes moleculars implicats en les diferents etapes de la carcinogènesi del CEC (des de la pell sana fotoexposada [PF] fins al CEC metastàtic) amb la finalitat d'identificar els gens i les vies moleculars implicades en la seva progressió i determinar possibles factors pronòstics. A la primera part d'aquest treball hem estudiat les diferències transcripcionals i genòmiques en PFs, QAs i CECs a partir de 30 mostres aparellades per pacient, analitzades utilitzant plataformes d'arrays. Els resultats obtinguts els hem confirmar per tècniques de RT-qPCR, immunohistoquímica i Western blot. Hem identificat dos factors de transcripció, BNC1 i FOSL1, l'expressió dels quals es troba augmentada en el CEC i que podrien actuar com a gens essencials en la transformació tumoral. La integració de les dades obtingudes en els estudis de transcriptòmica i de genòmica mostra que les alteracions en el número de còpies del gen NEK10 es correlacionaven amb els nivells d'expressió de NEK10. Aquest gen codifica un quinasa relacionada amb el gen NIMA ( "Never in Mitosi gene A"), localitzada en una regió de mida petita a la banda 3p24. 1, delecionada en 7 dels 10 CECs estudiats. Mitjançant tècniques d' immunohistoquímica i de Western blot hem confirmat la pèrdua progressiva de l'expressió de NEK10 des de la PF fins al CEC i la realització d'estudis funcionals ens ha permès demostrar la seva participació en la regulació del cicle cel·lular en cèl·lules epitelials HaCaT. Tot això recolza el paper de NEK10 com a gen supressor tumoral en el CEC. A la segona part d'aquest treball hem estudiat el valor pronòstic dels nivells de PD-L1 en el CEC, analitzant la seva expressió mitjançant immunohistoquímica en 99 CECs primaris amb metàstasis limfàtiques (n = 48) i sense metàstasis (n = 51) i en 24 metàstasis limfàtiques. Hem observat una associació entre l'expressió de PD-L1 en ≥ 1% de les cèl·lules tumorals i la presència de metàstasis limfàtiques, així com amb la recurrència, una mala diferenciació histopatològica i la presència d'invasió perineural. En la majoria dels casos (90%) existia una bona concordança en l'expressió de PD-L1 entre els CEC primaris i les seves metàstasis, amb una tendència cap a una expressió més important en les últimes. No hem trobat diferències entre els tres tipus de mostres analitzades respecte a l'expressió de PD-L1 o de CD8 per les cèl·lules de l'infiltrat peritumoral. Els nostres resultats suggereixen que PD-L1 podria ser un biomarcador útil amb possible valor pronòstic en el CEC. |
| Resum: |
El carcinoma escamoso cutáneo (CEC) es el segundo tumor maligno cutáneo más frecuente. La mayoría de los CECs se desarrollan a partir de lesiones precursoras (queratosis actínicas ([QA]). Sin embargo, sólo una minoría de QAs evolucionan a CECs, sin que se conozcan de forma precisa los mecanismos que participan en dicha transformación. A pesar de que en la mayoría de los casos el pronóstico del CEC es excelente, existe un pequeño grupo de tumores considerados de alto riesgo (metastásicos o localmente avanzados) que presentan una evolución agresiva y mal pronóstico. En la actualidad no existen biomarcadores fiables en la práctica clínica que permitan detectar los CECs con mayor riesgo metastásico. Se ha propuesto que la expresión de PD-L1 por las células tumorales podría ser un marcador pronóstico en distintos tumores, si bien su utilidad en el CEC no ha sido previamente estudiada, distintos ensayos clínicos con nuevos fármacos dirigidos frente al eje PD1/PD-L1 en CECs han mostrado resultados esperanzadores. El objetivo de esta tesis es valorar los mecanismos moleculares implicados en las distintas etapas de la carcinogénesis del CEC (desde la piel sana fotoexpuesta [PF] hasta el CEC metastásico) con la finalidad de identificar los genes y las vías moleculares implicadas en su progresión y determinar posibles factores pronósticos. En la primera parte de este trabajo estudiamos las diferencias transcripcionales y genómicas en PFs, QAs y CECs a partir de 30 muestras apareadas por paciente, analizadas utilizando plataformas de arrays. Los resultados obtenidos se confirmaron por técnicas de RT-qPCR, inmunohistoquímica y Western blot. Identificamos dos factores de transcripción, BNC1 y FOSL1, cuya expresión se hallaba aumentada en el CEC y que podrían actuar como genes esenciales en la transformación tumoral. La integración de los datos obtenidos en los estudios de transcriptómica y de genómica reveló que las alteraciones en el número de copias del gen NEK10 se correlacionaban con los niveles de expresión de NEK10. Este gen codifica una quinasa relacionada con el gen NIMA ("Never in Mitosis gene A"), localizada dentro una región de pequeño tamaño en la banda 3p24. 1, delecionada en 7 de los 10 CECs estudiados. Mediante técnicas inmunohistoquímicas y Western blot confirmamos la pérdida progresiva de la expresión de NEK10 desde la PF hasta el CEC y la práctica de estudios funcionales permitió demonstrar su participación en la regulación del ciclo celular en células epiteliales HaCaT. Todo ello apoyaría el papel de NEK10 como gen supresor tumoral en el CEC. En la segunda parte de este trabajo evaluamos el valor pronóstico de los niveles de PD-L1 en el CEC, analizando su expresión mediante inmunohistoquímica en 99 CECs primarios con metástasis linfáticas (n=48) y sin metástasis (n=51) y en 24 metástasis linfáticas. Detectamos una asociación entre la expresión de PD-L1 por ≥ 1% de las células tumorales y la presencia de metástasis linfáticas, así como con la recurrencia, una mala diferenciación histopatológica y la presencia de invasión perineural. En la mayoría de los casos (90%) existía una buena concordancia en la expresión de PD-L1 entre los CEC primarios y sus metástasis, con una tendencia hacia una mayor expresión en las últimas. No encontramos diferencias entre los tres tipos de muestras analizadas con respecto a la expresión de PD-L1 o de CD8 por las células del infiltrado peritumoral. Nuestros resultados sugieren que PD-L1 podría ser un biomarcador útil con posible valor pronóstico en el CEC. ". |
| Resum: |
Cutaneous squamous cell carcinoma (cSCC) is the second most common skin cancer. Most cSCCs develop from precursor lesions (actinic keratosis [AK]). However, only a minority of AKs will eventually progress into cSCCs and the key mechanisms for this transformation remain unclear. Although in most cases the prognosis of cSCC is excellent, there is a small percentage of tumors with high metastatic risk. Metastatic or locally advanced cSCCs have high mortality, with no effective treatments available. Unfortunately, there is a lack of reliable biomarkers in clinical practice for detecting those cSCCs with the highest metastatic risk. Expression of PD-L1 by tumor cells has been proposed as a prognostic marker in different tumors. While the usefulness of PD-L1 expression in cSCC has not been addressed yet, new drugs aimed to block the PD1/PD-L1 axis are showing encouraging results in clinical trials in cSCC. The objective of this thesis is to evaluate the molecular mechanisms involved in the different stages of cSCC carcinogenesis (from healthy sun-exposed skin to metastatic cSCC) in order to identify the genes and molecular pathways involved, and their putative role as prognostic biomarkers. In the first part of this work we studied the differences in the transcriptome and the genome of sun-exposed skin, AKs and cSCCs of 30 samples matched by patient, using different array platforms. The results obtained were confirmed by quantitative RT-PCR, immunohistochemistry, and Western blot. We detected two transcription factors, BNC1 and FOSL1, whose expression was increased in cSCC and that could contribute to cSCC development. Additionally, a strong correlation between copy numbers and gene expression of NEK10 was identified by integrating the transcriptomic and genomic array data. NEK10 gene encodes a NIMA ("Never in Mitosis gene A") related kinase, located within a small region in the 3p24. 1 band, which was found to be deleted in 7 out of 10 cSCCs studied. By immunohistochemistry and Western blot, we confirmed the progressive loss of NEK10 from sun-exposed skin to cSCC and functional studies demonstrated the role of NEK10 in the regulation of the cell cycle in the epithelial HaCaT cells. These data support the role of NEK10 as a tumor suppressor gene in cSCC. In the second part of this work we evaluated the usefulness of PD-L1 expression, determined by immunohistochemistry, as a prognostic marker in cSCC. PD-L1 expression was analyzed in ninety-nine primary cSCCs with lymphatic metastases (n = 48) and without metastases (n = 51), and 24 metastases. An association between PD-L1 expression by ≥1% of tumor cells and the presence of lymphatic metastases, as well as with recurrence, poor histopathological differentiation and perineural invasion was detected. In most cases (90%), PD-L1 expression remained constant between primary cSCCs and their metastases, with a trend towards a higher expression in the latter. No differences among the three types of samples analyzed with respect to the expression of PD-L1 or CD8 by the cells of the peritumoral infiltrate were found. Our results suggest that PD-L1 could be useful as a prognostic biomarker in cSCC. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Carcinoma escatós cutani ;
Carcinoma escamoso cutáneo ;
Cutaneous squamous cell carcinoma ;
Càncer de pell ;
Cancer de piel ;
Skin cancer ;
PD-L1 ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
