| Fecha: |
2019 |
| Resumen: |
El problema filològic en qüestió de la present tesi doctoral ha estat considerat un dels grans misteris de la gramàtica històrica espanyola: l'addició de -i final a "so", "estó", "do" i "vo", les primitives formes de present d'indicatiu de primera persona dels verbs espanyols "ser", "estar", "dar" i "ir", ja que l'actual terminació de "soy", "estoy", "doy" i "voy" és un cas excepcional i anòmal dins el paradigma verbal espanyol, sent "-o" (> "hablo", "amo", "digo", etc. ) la terminació normal de primera persona del singular del espanyol. Aquesta "-y" final no havia pogut explicar-se de manera completament satisfactòria, probablement perquè es va desatendre tant el context metacientífic, històric i extralingüístic o extern com els factors interlingüístics, sociolingüístics i geolingüísticos relacionats amb la gènesi i la difusió de les formes verbals amb iod final, el que s'ha intentat compensar en la investigació, especialment en el primer volum, on a més s'ha donat protagonisme a la documentació medieval original. En el segon volum s'ha examinat, en un primer moment, les principals hipòtesis que s'han proposat per explicar la iod final de "soy", "estoy", "doy" i "voy": 1) l'expansió o influència analògica d'una altra forma verbal molt freqüent, principalment la derivada de HABEO en llatí; 2) l'aglutinació, ja sigui de l'antic pronom adverbial "(h)y" (present en "hay" i procedent d'HIC o IBI 'allà' en llatí) o del pronom "yo"; 3) la iotització d'una "-e" paragógica; 4) el préstec, després de l'evolució en "-oi" del diftong "ou" en asturleonés occidental. Després d'exposar i refutar les principals hipòtesis explicatives s'ha formulat una nova hipòtesi, la hipòtesi de la iod francesca, amb la qual s'ha relacionat de manera rotunda, en un context historiogràfic i sociolingüístic suggerit per Rohlfs (1988), l'origen de les formes verbals "soy", "estoy", "doy" i "voy" amb l'existència d'un idèntic fenomen en gascó i friülà, partint de la hipòtesi morfonémica de Santano (2009) i examinant altres problemes lingüístics, directament o indirectament relacionats, principalment morfosintàctics, tant l'espanyol com d'altres llengües romàniques, en el context de l'aplicació a l'espanyol d'enfocaments innovadors com l'enfocament morfòmic de Maiden (2010), per desenvolupar un gran context de proves lingüístiques i extralingüístiques que contribuís a demostrar la validesa de la nova hipòtesi lingüística desenvolupada en aquesta tesi. |
| Resumen: |
El problema filológico en cuestión de la presente tesis doctoral ha sido considerado uno de los grandes misterios de la gramática histórica española: la adición de -y final a "so", "estó", "do" y "vo", las primitivas formas de presente de indicativo de primera persona de los verbos "ser", "estar", "dar" e "ir", pues la actual terminación de "soy", "estoy", "doy" y "voy" es un caso excepcional y anómalo dentro del paradigma verbal español, cuya terminación normal de primera persona del singular no es sino "-o" (> "hablo", "amo", "digo", etc. ). Esta "-y" final no había podido explicarse de manera completamente satisfactoria, probablemente porque se desatendió tanto el contexto metacientífico, histórico y extralingüístico o externo como los factores interlingüísticos, sociolingüísticos y geolingüísticos relacionados con la génesis y la difusión de las formas verbales con yod final, lo que se ha intentado compensar en la investigación, especialmente en el primer volumen, donde además se ha dado protagonismo a la documentación medieval original. En el segundo volumen se ha examinado, en un primer momento, las principales hipótesis que se han propuesto para explicar la yod final de "soy", "estoy", "doy" y "voy": 1) la expansión o influencia analógica de otra forma verbal muy frecuente, principalmente la derivada de HABEO en latín; 2) la aglutinación, ya sea del antiguo pronombre adverbial "(h)y" (presente en "hay" y procedente de HIC o IBI "allí" en latín) o del pronombre "yo"; 3) la yotización de una "-e" paragógica; 4) el préstamo, tras la evolución en "oi" del diptongo "ou" en asturleonés occidental. Tras exponer y refutar las principales hipótesis explicativas se ha formulado una nueva hipótesis, la hipótesis de la yod francisca, con la que se ha relacionado de manera rotunda, en un contexto historiográfico y sociolingüístico sugerido por Rohlfs (1988), el origen de las formas verbales "soy", "estoy", "doy" y "voy" con la existencia de un idéntico fenómeno en gascón y friulano, partiendo de la hipótesis morfonémica de Santano (2009) y examinando otros problemas lingüísticos, directa o indirectamente relacionados, principalmente morfosintácticos, tanto del español como de otras lenguas romances, en el contexto de la aplicación al español de enfoques innovadores como el enfoque morfómico de Maiden (2010), para desarrollar un gran contexto de pruebas lingüísticas y extralingüísticas que contribuyese a demostrar la validez de la nueva hipótesis lingüística desarrollada en esta tesis. |
| Resumen: |
The research problem of this doctoral dissertation, titled "Between the Morphosyntax and the Philogeny and External History of Spanish: the Origin of the Verb Forms Soy, Estoy, Doy and Voy", has been regarded as one of the greatest mysteries in Spanish historical linguistics: the addition of word-final "-y" to "so", estó", "do" and "vo", the original first person present tense singular indicative forms of the Spanish verbs "ser", "estar", "dar" and "ir". The current ending in "soy", "estoy", "doy" and "voy" is an exceptional and anomalous case within the Spanish verb paradigm, whose normal ending of first person present tense is "-o" (> 2hablo", "amo", "digo", etc. ), and previous attempts to explain this ending in "-y" have not been fully satisfactory. In particular, the available hypotheses have largely neglected the historical and extralinguistic or external context related to this addition, which this research has tried to compensate for, especially in the first volume, titled "External Contexts and Factors", which explores the metascientific, interlinguistic, sociolinguistic and geolinguistic factors related to the genesis and the diffusion of the four anomalous Spanish verb forms with word-final offglide yod, where the original medieval documentation has also been given prominence. The second volume, titled "Internal Factors and Hypotheses", initially examines the main hypotheses that have been proposed to explain the word-final offglide yod of "soy", "estoy", "doy" y "voy": 1) The analogic spread or influence of the ending of another very usual verb form, mainly the derivative of HABEO in Latin; 2) The agglutination, either of the old Spanish adverbial pronoun "(h)y" (present in "hay" and derived from HIC or IBI in Latin) or of the Spanish pronoun "yo" ("I"); 3) The yotization of a paragogic "-e"; 4) The loan, after the evolution in "oi" of the diphthong "ou" in Western Asturleonese. After presenting and refuting the main explanatory hypotheses, a new hypothesis is formulated: The hypothesis of the Frankish offglide yod, through which the origin of the verb forms "soy", "estoy", "doy" y "voy" is definitely related, within a historiograhic and sociolinguistic context suggested by Rohlfs (1988), to the existence of an identical phenomenon in Gascon and Friulan, on the basis of the morphophonemic hypothesis of Santano Moreno (2009). Other morphological problems relating to the Spanish language as well as other Romance languages were examined and innovative linguistic approaches, such as Maiden's morphomic approach (2010), were applied to Spanish. This integration provided with a comprehensive context which was used to develop and support the new hypothesis. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Filologia Espanyola |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Morfonema ;
Morphoneme ;
Morfoma ;
Morphome ;
Interlecte ;
Interlecto ;
Interdialect ;
Ciències Humanes |
visitante ::
identificación
dir.
