| Fecha: |
2021 |
| Resumen: |
Aquesta tesi presenta una anàlisi teòrica i empírica de l'acceptabilitat dels nudges com a eines de política pública. La primera part de la tesi discuteix la caracterització dels nudges com a instruments de política pública, considerant qüestions conceptuals, ètiques i teòriques. La tesi revisa la noció original de nudge, les seves bases teòriques i empíriques i les principals crítiques en els dos sentits. Exposant els problemes amb la noció de nudge de Thaler i Sunstein, proposa una definició alternativa del concepte que defensa deixar de banda les connotacions i intencions normatives i centrar-se en el seu valor pràctic com a eina de política pública. La segona part inclou tres estudis empírics d'actituds cap als nudges: una enquesta representativa (n = 617, i = 3,88) de l'acceptabilitat pública dels nudges a Espanya, i dos estudis experimentals que exploren l'acceptabilitat de dos tipus de nudges, els nudges automàtics, que són menys perceptibles i funcionen sense deliberació o consciència, i els nudges reflexius que són perceptibles, inclouen deliberació i produeixen una resposta conscient. La part empírica aborda les qüestions discutides en el debat teòric i emfatitza que la discussió sobre l'acceptabilitat dels nudges en política pública ha de considerar la seva acceptabilitat pública i, en particular, quins nudges es prefereixen i en quins contextos s'accepta la seva implementació. Els resultats indiquen tres qüestions principals. En primer lloc, l'acceptabilitat pública dels nudges és alta, els ciutadans aproven l'ús de diferents nudges en diferents àmbits i no s'oposen categòricament a la seva implementació. En segon lloc, el tipus de nudge és important. Les persones reconeixen diferències entre nudges i tendeixen a preferir els nudges reflexius als nudges automàtics. Tanmateix, els resultats dels tres estudis indiquen que l'oposició a la implementació de nudges automàtics no és categòrica i es recolza el seu ús en diversos casos. En tercer lloc, l'acceptabilitat dels nudges automàtics depèn del context en què s'apliquen; les persones donen suport al seu ús quan estan d'acord amb el seu objectiu i quan afecten decisions en àmbits de baix risc. Per contra, s'oposen a la seva implementació quan afecten decisions en dominis d'alt risc, per exemple, quan es fan servir en decisions que involucren assumptes sensibles o morals o decisions que involucren pèrdues econòmiques. En general, la tesi explora arguments a favor i en contra de l'ús de nudges i ofereix idees sobre com poden ser eines útils i acceptables per a la formulació de polítiques públiques. |
| Resumen: |
Esta tesis presenta un análisis teórico y empírico de la aceptabilidad de los nudges como herramientas de política pública. La primera parte de la tesis discute la caracterización de los nudges como instrumentos de política pública, con atención a cuestiones conceptuales, éticas y teóricas. La tesis revisa la noción original de nudge, sus bases teóricas y empíricas y las principales críticas en ambos sentidos. Exponiendo los problemas con la noción de nudge de Thaler y Sunstein, propone una definición alternativa del concepto que aboga por dejar de lado las connotaciones e intenciones normativas y centrarse en su valor práctico como herramienta de política pública. La segunda parte incluye tres estudios empíricos de actitudes hacia los nudges: una encuesta representativa (n = 617, e = 3,88) de la aceptabilidad pública de los nudges en España, y dos estudios experimentales que exploran la aceptabilidad de dos tipos de nudges, los nudges automáticos, que son menos perceptibles y funcionan sin deliberación o conciencia, y los nudges reflexivos que son perceptibles, incluyen deliberación y producen una respuesta consciente. La parte empírica aborda las cuestiones discutidas en el debate teórico y enfatiza que la discusión sobre la aceptabilidad de los nudges en política pública debe considerar su aceptabilidad pública y, en particular, qué nudges se prefieren y en qué contextos se acepta su implementación. Los resultados indican tres cuestiones principales. En primer lugar, la aceptabilidad pública de los empujones es alta, los ciudadanos aprueban el uso de diferentes nudges en diferentes ámbitos y no se oponen categóricamente a su implementación. En segundo lugar, el tipo de nudge es importante. Las personas reconocen diferencias entre nudges y tienden a preferir los nudges reflexivos a los nudges automáticos. No obstante, los resultados de los tres estudios indican que la oposición a la implementación de nudges automáticos no es categórica y, en varios casos, se apoya su uso. En tercer lugar, la aceptabilidad de los nudges automáticos depende del contexto en el que se apliquen; las personas apoyan su uso cuando están de acuerdo con su objetivo y cuando afectan decisiones en ámbitos de bajo riesgo. Por el contrario, su uso no está respaldado cuando afectan decisiones en dominios de alto riesgo, como decisiones que involucran asuntos sensibles o morales o decisiones que involucran pérdidas económicas. En general, la tesis explora argumentos a favor y en contra del uso de nudges y ofrece ideas sobre cómo los nudges pueden ser herramientas útiles y aceptables para la formulación de políticas públicas. |
| Resumen: |
This thesis is a theoretical and empirical analysis of the acceptability of nudges as policy tools. The first part of the thesis discusses the characterisation of nudges as a policy instrument, paying attention to conceptual, ethical and theoretical issues. The thesis looks at the original notion of nudges, their theoretical and empirical bases and the main criticisms of both dimensions. It goes on to outline the problems with Thaler and Sunstein's notion of nudges and proposes an alternative understanding of nudges, advocating dropping the normative connotations of nudges, and focusing on their practical value as a policy tool. The second part includes three empirical studies on attitudes towards nudges: a nationally representative survey (n= 617, e=3. 88) of the public acceptability of nudges in Spain, and two experimental studies that explore the acceptability of two types of nudges, automatic nudges that are less noticeable, work with no deliberation and awareness, and reflective nudges that are noticeable, work by engaging deliberation and produce a more reflective response. The empirical part addresses some of the concerns discussed in the theoretical debate and emphasises that the discussion on the acceptability of nudges as policy tools should include considerations about whether people like nudges, which nudges they prefer and the contexts in which they accept their implementation. The results outline three main themes. Firstly, the public acceptability of nudges is high, people favour the use of different nudges applied to both pro-self and pro-social domains and the indication is that people do not categorically oppose nudges. Secondly, the type of nudge is important. People recognise differences between nudges and tend to preferer reflective nudges to automatic nudges. At the same time, the findings in the three studies indicate that people do not categorically oppose the implementation of automatic nudges and support their use in several cases. Thirdly, the acceptability of automatic nudges depends on the context in which they are applied; people support their use when they agree with the aim and when they affect behaviour in low-stake domains. By contrast, their use is not supported when they affect decisions in high-stake domains, such as decisions that involve sensitive or moral issues or decisions that involve economic losses. Overall, the thesis explores arguments in favour of and against nudges and offers ideas and conclusions to give an idea of how nudges could be useful and acceptable tools for policymaking. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Sociologia |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Nudges ;
Racionalitat ;
Racionalidad ;
Rationality ;
Paternalisme llibertari ;
Paternalismo libertario ;
Libertarian paternalism ;
Ciències Socials |
visitante ::
identificación
