| Título variante: |
Revolution and Counterrevolution in the Modern Age |
| Título variante: |
Revolución y Contrarrevolución en la Época Contemporánea |
| Fecha: |
2021-22 |
| Resumen: |
L'assignatura «Revolució i contrarevolució a l'època contemporània» té com a objectius formar els estudiants en els recursos i instruments per a què adquireixin un coneixement sòlid dels processos i fenòmens revolucionaris i contrarevolucionaris més destacats de la trajectòria mundial contemporània des d'una òptica de debat i reflexió. La cronologia de l'assignatura correspon a l'etapa finals del segle XVIII-inicis del segle XXI, però centra el seu eix d'estudi en l'etapa del segle XX, alhora que s'analitzaran models revolucionaris i contrarevolucionaris americans, asiàtics, europeus i africans, que inclouran també la sensibilitat amb els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere. Per començar, es farà una primera part introductòria en la qual es tractaran els conceptes Revolució i Contrarevolució aplicats al Món Contemporani. A partir d'aquí, en primer lloc, es debatrà la seva aplicació en els dos casos que han generat una major polèmica en el context de les Revolucions burgeses fora del continent europeu des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX, com són el cas americà, amb Estats Units d'Amèrica -revolució nacional o revolta elitista- i els cas asiàtic amb Japó -revolució o restauració-. En segon lloc, es debatrà l'aplicació al cas europeu a través de la Comuna de París -revolució o revolta-. A partir d'aquí, el primer gran eix temàtic de l'assignatura correspon a les revolucions obreres de la primera 1 A partir d'aquí, el primer gran eix temàtic de l'assignatura correspon a les revolucions obreres de la primera meitat del segle XX en el continent europeu. Concretament, s'analitzarà el cas de Rússia a través de les aportacions historiogràfiques russes i no russes generades pel centenari de la revolució, així com el doble experiment revolucionari de la Maknovshina i Kronstadt. Posteriorment s'analitzaran els casos de Finlàndia i Hongria -establiment de dos efímers però rellevants models de soviets, que no soviètics-. El segon gran eix temàtic de l'assignatura correspon als models contrarevolucionaris que es desenvoluparen a la primera meitat del segle XX a l'est d'Europa, lligats a la lògica anticomunista, la construcció de nous models d'estats nacionals i la presència o no d'elements feixistes: Finlàndia, Letònia, Polònia, Hongria, Romania i Albània. Finalment, el tercer eix temàtic de l'assignatura analitzarà comparativament diferents models revolucionaris africans, americans i asiàtics alternatius durant la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI. En aquest sentit es tractaran la revolució socialista-panarabista a Egipte, la revolució comunista a Angola o la Primavera Àrab, en el cas africà; la revolució sandinista a Nicaragua, en el cas americà; i el referent de la revolució islàmica a Iran i la seva comparativa amb la Primavera Àrab, en el cas asiàtic. |
| Resumen: |
'Revolution and counterrevolution in Modern and Contemporary Age' evinces historical resources and instruments to understand revolutionary and counterrevolutionary processes. Chronology of the course is from the Eighteenth Century to early Twentieth One Century and shows revolutionary and counter-revolutionary American, Asian, European and African models, which will also include gender perspective. The course will begin with the conceptualization about Revolution and Counterrevolution in Modern and Contemporary Ages and how this terms can be aplicated on bourgeois revolutions outside Europe: United States of America -focuses about the national revolution or elitist revolt- and Japan -revolution or restoration-; and in Europe -Commune of Paris-. After, the European Workers Revolutions: Russia -contributions from the Centenary of the Russian Revolution (especially in Russian historiography), as well other revolutionary projects as Maknovshina and Kronstadt-, Finland and Hungary. Later, counterrevolutionary experiments based on anticommunism, construction of new models of national states ans fascsim ideas: Finland, Latvia, Poland, Hungary, Romania and Albania. Finally, world revolutionary models in the second half of the Twentieth Century and Early Twentieth One Century in Africa, America and Asia: pan-arabism socialist revolution in Egypt. communist revolution in Angola and Arab Spring (Africa), sandinism in Nicaragua (America) and islamic revolution in Iran and his relationship with Arab Spring (Asia). |
| Resumen: |
La asignatura «Revolución y contrarrevolución en la época contemporánea» tiene como objetivos formar a los estudiantes en los recursos e instrumentos para que adquieran un conocimiento sólido de los procesos y fenómenos revolucionarios y contrarrevolucionarios más destacados de la trayectoria mundial contemporánea desde una óptica de debate y reflexión. La cronología de la asignatura corresponde a la etapa finales del siglo XVIII-inicios del siglo XXI, pero centra el eje de su estudio en el siglo XX, analizando modelos revolucionarios y contrarrevolucionarios americanos, asiáticos, europeos y africanos, que incluirán también la sensibilidad con aspectos relacionados con la perspectiva de género. Como punto de partida, se planteará una introducción sobre los conceptos Revolución y Contrarrevolución aplicados al Mundo Contemporáneo. En primer lugar, se debatirá su aplicación a los dos casos que han generado una mayor polémica en el contexto de las Revoluciones burguesas fuera del continente europeo desde finales del siglo XVIII hasta finales del siglo XIX, como son el caso americano, con Estados Unidos de América -revolución nacional o revuelta elitista- y el caso asiático con Japón -revolución o restauración-. En segundo lugar, se debatirá la aplicación al caso europeo a través de la Comuna de París -revolución o revuelta-. 1 A partir de aquí, el primer gran eje temático de la asignatura corresponde a las revoluciones obreras de la primera mitad del siglo XX en el continente europeo. Concretamente, se analizará el caso de Rusia a través de las aportaciones historiográficas rusas y no rusas generadas por el centenario de la revolución, así como el doble experimento revolucionario de la Maknovshina y Kronstadt. Posteriormente se analizarán los casos de Finlandia y Hungría -establecimiento de dos efímeros pero relevantes modelos de sóviets, que no soviéticos-. El segundo grande eje temático de la asignatura corresponde a los modelos contrarrevolucionarios que se desarrollaron en la primera mitad del siglo XX en el este de Europa, ligados a la lógica anticomunista, la construcción de nuevos modelos de estados nacionales y la presencia o no de elementos fascistas: Finlandia, Letonia, Polonia, Hungría, Rumanía y Albania. Finalmente, el tercer eje temático de la asignatura analizará comparativamente diferentes modelos revolucionarios africanos, americanos y asiáticos alternativos durante la segunda mitad del siglo XX e inicios del siglo XXI. En este sentido se analizarán la revolución socialista-panarabista en Egipto, la revolución comunista en Angola o la Primavera Árabe, en el caso africano; la revolución sandinista en Nicaragua, en el caso americano; y el referente de la revolución islámica en Irán y su comparativa con la Primavera Árabe, en el caso asiático. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulación: |
Història [2500501] ; Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics [2504216] |
| Plan de estudios: |
Grau en Història [803] |
| Documento: |
Objecte d'aprenentatge |
visitante ::
identificación
