| Date: |
2021 |
| Abstract: |
Introducció: La monitorització perllongada vídeo-EEG (MPVEEG) és la prova de certesa en el diagnòstic d'epilèpsia. La Comissió Europea recomana un centre amb MPVEEG i cirurgia cada 3. 000 pacients amb epilèpsia refractària (ER). A Espanya 2019 existeix un centre acreditat cada 10. 600 pacients amb ER. Objectius: Aquest estudi pretén analitzar l'ús de la MPVEEG vs. No MPVEEG en ER en termes de seguretat, efectivitat clínica, eficiència i viabilitat econòmica a Espanya. Material i Mètodes: Cohort prospectiva de pacients amb ER remesos per MPVEEG de novembre 2007 a maig 2017. El disseny de l'estudi va ser un abans-després comparant les variables abans i un any després de la MPVEEG. Seguretat: Es determinaren les complicacions mèdiques durant l'ingrés. Efectivitat clínica: Es compararen els pacients segons el diagnòstic de certesa després del estudi. Avaluació econòmica: Es realitzà un estudi econòmic comparant l'opció MPVEEG vs no MPVEEG, exclusivament amb fàrmacs anticrisi (FAES)mitjançant un anàlisi de cost-efectivitat amb un arbre de decisió juntament amb un model de Markov. Com a mesura d'efectivitat s'utilitzaren els anys de vida ajustats per qualitat (AVAQ). Impacte pressupostari: Es comparà l'escenari actual FAES i accés restringit a la MPVEEG (29,4%) amb un nou escenari assumint l'ús de la MPVEEG i les estratègies derivades en el total d'ER en un horitzó temporal de 6 anys. Resultats: Inclusió de 278 pacients amb seguiment a l'any. Seguretat: La taxa de complicacions mèdiques fou del 7,2%. S'observà una major probabilitat de complicacions en pacients amb major nombre de crisis (OR 1,04; 95% CI: 1,02-1,06, p = 0,002), amb cinc o més crisi amb una àrea sota la corba (ASC) de 0,76, p = 0,04 i amb dos o més crisi tònico-clòniques amb un ASC de 0, 77, p = 0,02 durant l'ingrés. Efectivitat: Es produí un canvi diagnòstic en el 46,9% i un canvi terapèutic en el 59,4% després MPVEEG. El grup de canvi en el diagnòstic presentà major reducció de crisi (p = 0,03), de fàrmacs (p = 0,001) i major millora en qualitat de vida (p = 0,006) a l'any enfront del grup sense canvis. Eficiència: El grup MPVEEG vs no MPVEEG, tingué un cost mitjà incremental de 17. 472 Euros per pacient i una efectivitat de 8 AVACs, generant una ràtio de cost efectivitat incremental (RCEI) de 2. 175 Euros per AVAQ, inferior al llindar cost efectivitat (llindar CE ) de 20. 000 ? per AVAQ a Espanya. Les anàlisis de sensibilitat foren robustes a l'RCEI estimat. La probabilitat que la MPVEEG sigui una tecnologia CE vs. No MPVEEG d'acord amb el llindar CE a Espanya, és de el 100%. Impacte pressupostari: El primer any s'estimà en 841. 933. 705 euros pel conjunt d'ER a Espanya. Aquest impacte es reduí dràsticament en el segon any, a 83. 241. 594, per disminuir posteriorment de forma lleu. Conclusions La MPVEEG és una tecnologia sanitària segura, efectiva i eficient vs. No MPVEEG. Es recomana el seu finançament i implantació. El present estudi és pioner a Europa i la seva escalabilitat permet que pugui ser aplicable en economies similars a l'espanyola. |
| Abstract: |
Introducción: La monitorización prolongada video-EEG (MPVEEG) es la prueba de certeza en el diagnóstico de epilepsia. La Comisión Europea recomienda un centro con MPVEEG y cirugía cada 3. 000 pacientes con epilepsia refractaria (ER). En España en 2019 existe un centro acreditado cada 10. 600 pacientes con ER. Objetivos: Este estudio pretende analizar el uso de la MPVEEG vs. No MPVEEG en ER en términos de seguridad, efectividad clínica, eficiencia y viabilidad económica en España. Material y Métodos: Cohorte prospectiva de pacientes remitidos por ER para MPVEEG de noviembre 2007 a mayo 2017. El diseño del estudio fue un antes-después comparando las variables antes y un año tras la MPVEEG. Seguridad: Se determinaron las complicaciones médicas durante el ingreso. Efectividad clínica: Se compararon los pacientes según el diagnóstico de certeza tras la MPVEEG. Evaluación económica: Se realizó un estudio económico comparando la opción MPVEEG vs no MPVEEG, exclusivamente con fármacos anticrisis (FAES). Se realizó análisis de coste-efectividad mediante un árbol de decisión junto con un modelo de Markov, utilizando como medida de efectividad los años de vida ajustados por calidad (AVAC). Impacto presupuestario: Se comparó el escenario actual FAES y acceso restringido a la MPVEEG (29,4%) con un nuevo escenario asumiendo el uso de la MPVEEG y las estrategias derivadas en el total de ER en horizonte temporal de 6 años. Resultados: Se incluyeron 278 pacientes con seguimiento al año. Seguridad: La tasa de complicaciones médicas fue del 7,2%. Se observó una mayor probabilidad de complicaciones en pacientes con mayor número de crisis (OR 1,04; 95% CI: 1,02-1,06, p= 0,002), con cinco o más crisis con un área bajo la curva (ABC) de 0,76, p=0,04 y con dos o más crisis tónico-clónicas con un ABC de 0, 77, p=0,02 durante el ingreso. Efectividad: Se produjo cambio diagnóstico en el 46,9% y un cambio terapéutico en el 59,4% tras MPVEEG. El grupo de cambio en el diagnóstico presentó mayor reducción de crisis (p= 0,03), de fármacos (p= 0,001) y mayor mejoría en calidad de vida (p= 0,006) al año frente al grupo sin cambios. Eficiencia: El grupo MPVEEG vs no MPVEEG, presentó un coste medio incremental de 17. 472 Euros por paciente y una efectividad de 8 AVACs, generando una ratio de coste efectividad incremental(RCEI) de 2. 175 Euros por AVAC, inferior al umbral coste efectividad (umbral CE) de 20. 000? por AVAC en España. Los análisis de sensibilidad fueron robustos al RCEI estimado. La probabilidad de que la MPVEEG sea una tecnología CE frente no MPVEEG de acuerdo con el umbral CE en España, es del 100%. Impacto presupuestario: El primer año se estimó en 841. 933. 705 Euros para el conjunto de ER en España. Este impacto se redujo drásticamente en el segundo año, a 83. 241. 594, para disminuir posteriormente de forma leve. Conclusiones La MPVEEG es una tecnología sanitaria segura, efectiva y eficiente vs. No MPVEEG. Se recomienda su financiación e implantación. El presente estudio es pionero en Europa y su escalabilidad permite que pueda ser aplicable en economías similares a la española. |
| Abstract: |
Introduction: Long-term video-EEG monitoring (LTVEEG-m) is the test of certainty in the diagnosis of epilepsy. The European Commission recommends one specialized center with LTVEEG-m and epilepsy surgery for every 3,000 patients with refractory epilepsy (RE). In Spain in 2019 there was one center accredited every 10,600 patients with RE. Objectives: This study aims to analyze the use of LTVEEG-m versus no LTVEEG-m in RE patients in terms of safety, clinical effectiveness, efficiency, and economic feasibility in Spain Material and Methods: Between November 2007 and May 2017, information was collected from a prospective cohort referred to LTVEEG-m. The design was a before-after study and a comparison of the variables before and one year after LTVEEG-m was performed. Safety: Medical complications during admission were performed. Clinical effectiveness: Patients were compared regarding the certainty diagnosis after LTVEEG-m. Economic evaluation: A full economic assessment of health outcomes and costs of LTVEEG-m vs. no LTVEEG-m, treatment based exclusively on antiepileptic drugs (ASD) were conducted. The cost-effectiveness analysis was implemented using a decision tree together a Markov model. Quality Adjusted Years of Life (QALY) were used as an effective measure. Budgetary impact: We compared the current scenario ASD and restricted access to LTVEEG-m (29. 4%) with a new scenario that assumes the use of LTVEEG-m, and the strategies derived in all patients with RE for a horizon of six years. Results: 278 patients with one-year follow-up were included. Safety: The rate of medical complications was 7. 2%. A higher likelihood of complications was observed in patients with a higher number of seizures (OR 1. 04; 95% CI: 1. 02-1. 06, 0. 002), with five or more seizures with an area under the curve (AUC) of 0. 76 p-0. 04 and with two or more tonic-clonic seizures with AUC of 0. 77, p-0. 02. Effectiveness: After LTVEEG-m a diagnostic change (46. 9%) and a therapeutic change (59. 4%) was determined. The group with a change in diagnosis showed a further reduction in seizure frequency (p- 0. 03), in number of ASD ( p-0. 001) and a greater improvement in quality of life (p-0. 006) at one year compared to the group without changes. Efficiency: LTVEEG-m vs. no LTVEEG-m group, present an estimate average incremental cost of 17,472 Euros per patient and an incremental effectiveness of 8 QALY , generating a cost effectiveness ratio (ICER) of 2,175 Euros per QALY, lower than the cost effectiveness threshold (CE threshold) of 20,000 Euros per QALY in Spain. The sensitivity analysis offered robustness to the ICER. The probability that LTVEEG-m is a CE technology against no LTVEEG-m, according to the CE threshold in Spain, was 100%. Budgetary impact: The first year's budget was estimated at 841,933,705 Euros for all patients with RE in Spain. This impact is reduced drastically to the second year at 83,241,594 Euros and it continues to be slightly reduced. Conclusions: LTVEEG-m is a safe, effective and efficient health technology compared to no LTVEEG-m. Its financing and implementation is recommended. This is a pioneering study in Europe, whose scalability allows its results to be considered in economies similar to the Spanish one. |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Epilèpsia refractaria ;
Epilepsia refractaria ;
Refractory epilepsy ;
Monitorització video-eeg ;
Monitorización video-eeg; ;
Long term video-eeg monitoring ;
Avaluació econòmica ;
Evaluación económica ;
Economic evaluation ;
Ciències de la Salut |
guest ::
dir.
