@phdthesis{ddd.uab.cat:251037,
      author = {Álvarez, Ramiro and Dávalos, Antoni, dir.},
       title = {Protocolo de manejo de pacientes con enfermedad de Parkinson
               ingresados Diseño, implantación y valoración clínica},
        year = {2021},
    abstract = {La malaltia de Parkinson idiopàtica és la segona malaltia
               neurodegenerativa per freqüència després de la malaltia
               d'Alzheimer; afecta a un percentatge important de la població,
               especialment per sobre dels 65 anys. Aquests pacients presenten
               major mortalitat i morbiditat que la població general, fins i
               tot en les primeres etapes de la malaltia. El mateix passa amb
               els anomenats parkinsonismes, altres entitats majoritàriament
               neurodegeneratives amb les que la malaltia de Parkinson
               comparteix característiques clíniques. El tractament
               simptomàtic d'aquestes entitats comporta una millora
               significativa de la qualitat de vida. No obstant això, a mesura
               que avança la malaltia, el tractament es torna més complex,
               tant en el tipus de fàrmacs utilitzats com per la posologia.
               Irregularitats en la seva administració o l'abandonament
               ocasionen des d'un empitjorament dels símptomes fins a
               situacions greus que poden comprometre la vida del pacient.
               Aquesta situació és més evident quan el pacient ingressa en un
               centre hospitalari, especialment quan la via enteral està
               compromesa; que és la via d'administració habitual; situació
               que es pot veure agreujada pel freqüent ús de medicació no
               indicada. S'ha demostrat una relació entre aquestes
               irregularitats i l'empitjorament funcional, increment de la
               morbiditat, mortalitat o estada mitjana d'aquests pacients amb
               malaltia de Parkinson o parkinsonisme. Tot i el reconeixement
               d'aquestes situacions i de les recomanacions per evitar-les,
               rarament s'han materialitzat en protocols concrets i, menys
               encara, han demostrat la seva utilitat. D'altres, fins i tot amb
               algun benefici clínic demostrat, l'important consum de recursos
               tant humans com materials dificulta la seva implantació
               generalitzada en qualsevol centre. La hipòtesi plantejada en la
               present tesi és que la implantació d'un protocol de teràpia
               substitutiva que recull les recomanacions bàsiques per a la
               detecció i control de tractament de pacients amb parkinsonisme
               que han de ser sotmesos a dejuni i, per tant, han de suspendre el
               tractament simptomàtic, és útil per millorar l'assistència
               d'aquests pacients. Per a això, es va triar el grup de pacients
               que ingressen en els serveis quirúrgics per sotmetre a una
               intervenció, que és el grup amb major susceptibilitat a la
               supressió del tractament a causa del període de dejuni
               quirúrgic. La implantació del protocol és limitada en consum
               de recursos tant materials com personals i manté l'eficàcia al
               llarg del temps, motius pel que és exportable a qualsevol centre
               assistencial que rebi aquest tipus de pacients. El protocol
               dissenyat consta d'alertes informàtiques que permeten la
               identificació dels pacients en el moment de l'ingrés. La seva
               difusió i implantació, encara que realitzada en tots els
               serveis quirúrgics, ha implicat especialment als professionals
               del Servei d'Anestèsia; d'aquesta manera, s'ha assegurat que
               tots els pacients eren valorats reduint-se, a més el nombre de
               facultatius responsables. S'inclouen en el protocol les
               recomanacions bàsiques de la literatura en l'administració del
               tractament, així com un protocol de substitució farmacològica
               transdèrmica dels tractaments simptomàtics habituals en la
               malaltia de Parkinson i parkinsonismes a dosis equivalent per tal
               de no interrompre l'estimulació dopaminèrgica tot i el dejuni.
               Les variables s'han comparat amb un grup control de pacients amb
               parkinsonisme ingressats per ser sotmesos a intervenció
               quirúrgica en un període anterior a la implantació del
               protocol. Aquest protocol d'intervenció mitjançant substitució
               terapèutica s'ha associat a una reducció significativa de
               l'estada mitjana hospitalària. També ha demostrat la seva
               seguretat degut a que la substitució farmacològica no s'ha
               associat a un increment de complicacions. Finalment, la seva
               implantació s'ha mantingut al llarg del temps d'estudi amb
               escàs consum de recursos.},
    abstract = {La enfermedad de Parkinson idiopática es la segunda enfermedad
               neurodegenerativa por frecuencia tras la enfermedad de Alzheimer;
               afecta a un porcentaje importante de la población, especialmente
               por encima de los 65 años. Estos pacientes presentan mayor
               mortalidad y morbilidad que la población general, incluso en las
               primeras etapas de la enfermedad. Lo mismo ocurre con los
               llamados parkinsonismos, otras entidades mayoritariamente
               neurodegenerativas con las que la enfermedad de Parkinson
               comparte características clínicas. El tratamiento sintomático
               de estas entidades comporta una mejoría significativa de la
               calidad de vida. Sin embargo, a medida que avanza la enfermedad,
               el tratamiento se vuelve más complejo, tanto en el tipo de
               fármacos utilizados como por la posología. Irregularidades en
               su administración o el abandono ocasionan desde un empeoramiento
               de los síntomas hasta situaciones graves que pueden comprometer
               la vida del paciente. Esta situación es más evidente cuando el
               paciente ingresa en un centro hospitalario, especialmente cuando
               la vía enteral está comprometida; que es la vía de
               administración habitual; situación que puede verse agravada por
               el frecuente uso de medicación no indicada. Se ha demostrado una
               relación entre estas irregularidades y el empeoramiento
               funcional, incremento de la morbilidad, mortalidad o estancia
               media de estos pacientes con enfermedad de Parkinson o
               parkinsonismo. A pesar del reconocimiento de estas situaciones y
               de las recomendaciones para evitarlas, raramente se han
               materializado en protocolos concretos y, menos aún, han
               demostrado su utilidad. Otros, incluso con algún beneficio
               clínico demostrado, el importante consumo de recursos tanto
               humanos como materiales dificulta su implantación generalizada
               en cualquier centro. La hipótesis planteada en la presente tesis
               es que la implantación de un protocolo de terapia sustitutiva
               que recoge las recomendaciones básicas para la detección y
               control de tratamiento de pacientes con parkinsonismo que deben
               ser sometidos a ayuno y, por lo tanto, deben suspender el
               tratamiento sintomático, es útil para mejorar la asistencia de
               estos pacientes. Para ello, se eligió el grupo de pacientes que
               ingresan en los servicios quirúrgicos para someterse a una
               intervención, que es el grupo con mayor susceptibilidad a la
               supresión del tratamiento debido al periodo de ayuno
               quirúrgico. La implantación del protocolo es limitada en
               consumo de recursos tanto materiales como personales y mantiene
               la eficacia a lo largo del tiempo, motivos por lo que es
               exportable a cualquier centro asistencial que reciba este tipo de
               pacientes. El protocolo diseñado consta de alertas informáticas
               que permiten la identificación de los pacientes en el momento
               del ingreso. La difusión e implantación del mismo, aunque
               realizada en todos los servicios quirúrgicos, ha implicado
               especialmente a los profesionales del Servicio de Anestesia; de
               esta forma, se ha asegurado que todos los pacientes eran
               valorados reduciéndose, además el número de facultativos
               responsables. Se incluyen en el protocolo las recomendaciones
               básicas de la literatura en la administración del tratamiento,
               así como un protocolo de sustitución farmacológica
               transdérmica de los tratamientos sintomáticos habituales en la
               enfermedad de Parkinson y parkinsonismos a dosis equivalente con
               el fin de no interrumpir la estimulación dopaminérgica a pesar
               del ayuno. Las variables se han comparado con un grupo control de
               pacientes con parkinsonismo ingresados para ser sometidos a
               intervención quirúrgica en un periodo anterior a la
               implantación del protocolo. Este protocolo de intervención
               mediante sustitución terapéutica se ha asociado a una
               reducción significativa de la estancia media hospitalaria.
               También ha demostrado su seguridad debido a que la sustitución
               farmacológica no se ha asociado a un incremento de
               complicaciones. Finalmente, su implantación se ha mantenido a lo
               largo del tiempo de estudio con escaso consumo de recursos.},
    abstract = {Idiopathic Parkinson's disease is the second most common
               neurodegenerative disease after Alzheimer's disease, which means
               that it affects a significant percentage of the population,
               especially those over 65 years of age. Patients than suffer the
               disease, involves an increase in mortality and morbidity compared
               to the general population, even in the early stages of the
               disease. The same occurs with the called parkinsonism, other
               mostly neurodegenerative entities with which Parkinson's disease
               shares clinical characteristics. Symptomatic treatment of these
               entities entails a significant improvement in quality of life.
               However, as the disease progresses, treatment becomes more
               complex both in the type of drugs used and in the dosage.
               Irregularities in its administration or abandonment cause from a
               worsening of symptoms to serious situations that can compromise
               the life of the patient. This situation is especially evident
               when the patient is admitted to a hospital, especially when the
               enteral route is compromised by other pathologies, since most of
               the symptomatic drugs follow this route of administration;
               situation that can be aggravated by the use of medication not
               indicated in these entities. A close relationship has been
               demonstrated between these variables and the worsening of
               functional capacity, increased morbidity, mortality or mean stay
               of these patients with Parkinson's disease or parkinsonism in
               relation to the general population. Despite the recognition of
               these situations and the recommendations to avoid them, they have
               rarely materialized in the application of specific clinical
               protocols. and even less has its clinical utility been
               demonstrated. In other cases, even with some demonstrated
               clinical benefit, the significant consumption of both human and
               material resources hinders its generalized implementation in any
               center. The hypothesis raised in this thesis is that the
               implementation of a replacement therapy protocol that includes
               the basic recommendations for the detection and control of
               treatment of patients with Parkinsonism who must be subjected to
               fasting and, therefore, suspend symptomatic treatment, it is
               useful to improve the care of these patients. To do this, the
               group of patients admitted to surgical services to undergo an
               intervention was chosen which is the group with the greatest
               susceptibility to discontinuation of treatment due to the period
               of surgical fasting. The implantation of the protocol must be
               limited in consumption of both material and personal resources
               and maintains effectiveness over time, reasons why it is
               exportable to any healthcare center that receives this type of
               patient. The designed protocol consists of computerized alerts
               that allow the identification of patients at the time of
               admission. Its dissemination and implementation, although it has
               been carried out in all surgical services, has especially
               implicated the professionals of the Anesthesia Service; in this
               way, it was ensured that all patients were assessed, reducing the
               number of responsible physicians. The protocol includes the basic
               recommendations of the literature on the administration of
               treatment, as well as a protocol for transdermal drug
               substitution of the usual symptomatic treatments in Parkinson's
               disease and parkinsonism at an equivalent dose in order not to
               interrupt dopaminergic stimulation to despite the fast. The
               variables were compared with a control group of Parkinsonism
               patients admitted to undergo surgical intervention in a period
               prior to the implementation of the protocol. This intervention
               protocol through therapeutic substitution has been associated
               with a significant reduction in the mean hospital stay. It has
               also been shown to be safe because drug substitution has not been
               associated with an increase in complications. Finally, its
               implementation has been maintained throughout the study time with
               little consumption of resources.},
         url = {https://ddd.uab.cat/record/251037},
}