| Data: |
2022 |
| Resum: |
La Distròfia Muscular de Duchenne és una malaltia devastadors y progressiva que actualment no disposa de cap tractament curatiu i només es poden oferir teràpies pal·liatives. En els últims anys s'han desenvolupat noves teràpies destinades a restablir l'expressió de la Distrofina, entre elles les dirigides a corregir les mutacions sense sentit amb fàrmacs amb activitat read through com son PTC124 (ataluren) i RTC3 i RTC14. Els resultats dels assaigs clínics de PTC124 en pacients amb DMD demostren un gran variabilitat de resposta i posen en dubte l'eficiència del tractament restaurador de la Distrofina i suggereixen que factor genètics (tipus i posició en l'ARN del codó STOP) i/o direccionalment del fàrmac al múscul podrien ser responsables d'aquesta variabilitat. L'anàlisi de la resposta in vitro a aquest tipus de teràpies en múscul humà provinent de pacients amb diferents mutacions sense sentit podria contribuir a conèixer la seva eficàcia. Per tal de poder testar l'eficàcia de nous fàrmacs emergents cal disposar de plataformes in vitro d'aquestes patologies que siguin robustes i de fàcil replicació. En el primer capítol d'aquesta tesi ens hem proposat millorar el mètode de diferenciació de mioblastes primaris derivats de músculs humans per a poder disposar d'una plataforma in vitro reproduïble i cost efectiva per a testar fàrmacs en les distròfies musculars. En aquestes plataforma s'ha analitzat la eficàcia in vitro de compostos amb activitat read-through en model de ratolí mdx i mioblastes de pacients amb Distròfia Muscular de Duchenne. La Distròfia Muscular Congènita tipus 1A (MDC1A) és una de les Distròfies Musculars Congènites (DMC) més severes. Està causada per la deficiència total o parcial de laminina-α2. La prevalença no és ben coneguda, però s'estima entre 1-9/1. 000. 000 de persones. MDC1A és una malaltia ultra rara i representa al voltant del 30% dels casos de distròfia muscular congènita als països europeus. En el segon capítol d'aquesta tesi el principal objectiu és avaluar una nova estratègia de teràpia gènica (TG) per a la distròfia muscular congènita de tipus 1A (DMC1A) o deficiència de merosina utilitzant estratègies dirigides a teixits extramusculars. Aquesta estratègia es basa en la noció que les proteïnes defectuoses teòricament poden sintetitzar-se i secretar-se a partir de teixits u òrgans no musculars distants com és el fetge, des de els quals, a través de circulació, podran arribar a la matriu extracel·lular muscular. La base d'aquesta idea es que el fetge es una diana més idònia per la secreció i pels vectors de teràpia gènica convencionals, en comparació amb el múscul esquelètic. |
| Resum: |
La Distrofia Muscular de Duchenne es una enfermedad devastadora y progresiva que actualmente no dispone de ningún tratamiento curativo y sólo se pueden ofrecer terapias paliativas. En los últimos años se han desarrollado nuevas terapias destinadas a restablecer la expresión de la Distrofina, entre ellas las dirigidas a corregir las mutaciones sin sentido con fármacos con actividad read through como son PTC124 (ataluren) y RTC3 y RTC14. Los resultados de los ensayos clínicos de PTC124 en pacientes con DMD demuestran una gran variabilidad de respuesta y ponen en duda la eficiencia del tratamiento restaurador de la Distrofina y sugieren que factor genéticos (tipo y posición en el ARN del codón STOP) y/o direccionalmente del fármaco en el músculo podrían ser responsables de esta variabilidad. El análisis de la respuesta in vitro a este tipo de terapias en músculo humano proveniente de pacientes con distintas mutaciones sin sentido podría contribuir a conocer su eficacia. Para poder testar la eficacia de nuevos fármacos emergentes, es necesario disponer de plataformas in vitro de estas patologías que sean robustas y de fácil replicación. En el primer capítulo de esta tesis nos hemos propuesto mejorar el método de diferenciación de mioblastas primarios derivados de músculos humanos para poder disponer de una plataforma in vitro reproducible y coste efectivo para testar fármacos en las distrofias musculares. En esta plataforma se ha analizado la eficacia in vitro de compuestos con actividad read-through en modelo de ratón mdx y mioblastas de pacientes con Distrofia Muscular de Duchenne. La Distrofia Muscular Congénita tipo 1A (MDC1A) es una de las Distrofias Musculares Congénitas (DMC) más severas. Está causada por la deficiencia total o parcial de laminina-α2. La prevalencia no es bien conocida, pero se estima entre 1-9/1. 000. 000 personas. MDC1A es una enfermedad ultra rara y representa alrededor del 30% de los casos de distrofia muscular congénita en los países europeos. En el segundo capítulo de esta tesis el principal objetivo es evaluar una nueva estrategia de terapia génica (TG) para la distrofia muscular congénita de tipo 1A (DMC1A) o deficiencia de merosina utilizando estrategias dirigidas a tejidos extramusculares. Esta estrategia se basa en la noción de que las proteínas defectuosas teóricamente pueden sintetizarse y secretarse a partir de tejidos u órganos no musculares distantes como es el hígado, desde los cuales, a través de circulación, podrán llegar a la matriz extracelular ·ular muscular. La base de esta idea es que el hígado es una diana más idónea por la secreción y por los vectores de terapia génica convencionales, en comparación con el músculo esquelético. |
| Resum: |
Duchenne Muscular Dystrophy is a devastating and progressive disease that currently has no curative treatment and only palliative therapies can be offered. In recent years, new therapies have been developed to restore dystrophin expression, including those aimed at correcting nonsense mutations with read-through drugs such as PTC124 (ataluren) and RTC3 and RTC14. The results of PTC124 clinical trials in patients with DMD demonstrate great variability in response and call into question the efficacy of dystrophin restorative treatment and suggest that genetic factor (type and position in STOP codon RNA) and / or directionally from the drug to the muscle could be responsible for this variability. Analysis of the in vitro response to this type of therapy in human muscle from patients with different nonsense mutations could help to know its effectiveness. In order to be able to test the efficacy of new emerging drugs, it is necessary to have in vitro platforms for these pathologies that are robust and easy to replicate. In the first chapter of this thesis we set out to improve the method of differentiation of primary myoblasts derived from human muscles in order to have a reproducible in vitro and cost-effective platform for testing drugs in muscular dystrophies. In these platforms, the in vitro efficacy of read-through compounds in the mdx mouse model and myoblasts of patients with Duchenne Muscular Dystrophy has been analyzed. Congenital Muscular Dystrophy type 1A (MDC1A) is one of the most severe Congenital Muscular Dystrophies (DMC). It is caused by total or partial α2 laminin deficiency. The prevalence is not well known, but it is estimated at 1-9 / 1,000,000 people. MDC1A is an ultra-rare disease and accounts for about 30% of cases of congenital muscular dystrophy in European countries. In the second chapter of this thesis, the main objective is to evaluate a new gene therapy (TG) strategy for congenital muscular dystrophy type 1A (DMC1A) or merosin deficiency using strategies aimed at extramuscular tissues. This strategy is based on the notion that defective proteins can theoretically be synthesized and secreted from distant non-muscular tissues or organs such as the liver, from which, through circulation, they can reach the extracellular matrix. · Muscular muscle. The basis of this idea is that the liver is a more suitable target for secretion and conventional gene therapy vectors, compared to skeletal muscle. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurociències |
| Drets: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Neurociències |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neuromscular ;
Teràpia gènica ;
Terapia genica ;
Gene therapy ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
