| Date: |
2022 |
| Abstract: |
INTRODUCCIO: El trismus és una seqüela amb una incidència considerable després del tractament del càncer de cap i coll, repercutint substancialment en la qualitat de vida d'aquests pacients. Existeix evidencia sobre la seva profilaxi i tractament principalment mitjançant la rehabilitació, però en molts casos en aquests pacients no s'aconsegueix un tractament adequat mitjançant tècniques conservadores. Actualment hi ha molt pocs estudis que explorin els resultats de l'alternativa quirúrgica per tractar el trismus després del tractament del càncer oral i orofaringe. OBJECTIUS: Determinar els resultats de la cirurgia d'alliberament del trismus i reconstrucció microquirúrgica després del tractament del càncer oral y orofaringe. Establir els resultats immediats després de la cirurgia i a llarg termini. MATERIAL I METODES: Estudi clínic retrospectiu de 40 pacients amb trismus en els quals es va realitzar cirurgia del trismus i reconstrucció microvascular. Es va mesurar la distancia interincisal preoperatòria, intraoperatòria i de seguiment. Vam calcular el guany interincisal intraoperatori i a llarg termini, així com la pèrdua postoperatòria. Es va realitzar una anàlisis dels resutats a llarg termini amb les variables preoperatòries i intraoperatòries. RESULTATS: L'alliberament quirúrgic va aconseguir de manera immediata augmentar la distancia interincisal 29,25mm. El 66,2% d'aquesta distància interincisal es va perdre a causa de recidiva del trismus, sent el guany interincisal a llarg termini de 9,90mm. La distància interincisal de seguiment mitjana va ser de 18,48mm. Les variables preoperatòries que van presentar pitjors resultats de manera significativa van ser els pacients amb tumors avançats, cirurgia de maxilectomies prèvies o reseccions de pell i radioteràpia prèvia. No van existir diferències significatives en el resultat a llarg termini en funció de la mena d'alliberament ni reconstrucció, a excepció de la reconstrucció amb el penjoll sural que va presentar pitjors resultats. Els pacients amb trismus ≤ 10mm podrien presentar més marge de benefici amb aquesta cirurgia. CONCLUSIONS: Els resultats d'aquesta cirurgia per la correcció del trismus causat pel tractament del càncer oral i orofaringe són moderats a llarg termini, presentant el trismus una alta taxa de recidiva malgrat una cirurgia agressiva. Els pacients han de ser adequadament informats i seleccionats amb cura. |
| Abstract: |
INTRODUCCION: El trismus es una secuela con una incidencia considerable tras el tratamiento del cáncer de cabeza y cuello, repercutiendo sustancialmente en la calidad de vida de estos pacientes. Existe evidencia sobre su profilaxis y tratamiento principalmente mediante la rehabilitación, pero en muchos casos en estos pacientes no se consigue un tratamiento adecuado mediante técnicas conservadoras. Actualmente hay muy pocos estudios que exploren los resultados de la alternativa quirúrgica para tratar el trismus tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe. OBJETIVOS: Determinar los resultados de la cirugía de liberación de trismus y reconstrucción microquirúrgica tras el tratamiento del cáncer oral y orofaringe. Establecer los resultados inmediatos tras la cirugía y a largo plazo. MATERIAL Y METODOS: Estudio clínico retrospectivo de 40 pacientes con trismus en los que se realizó cirugía del trismus y reconstrucción microvascular. Se midió la distancia interincisal preoperatoria, intraoperatoria y de seguimiento. Calculamos la ganancia interincisal intraoperatoria y a largo plazo, así como la pérdida postoperatoria. Se realizó un análisis de los resultados a largo plazo con las variables preoperatorias e intraoperatorias. RESULTADOS: La liberación quirúrgica consiguió de forma inmediata aumentar la distancia interincisal 29,25mm. El 66,2% de esta distancia interincisal se perdió a causa de recidiva del trismus, siendo la ganancia interincisal a largo plazo de 9,90mm. La distancia interincisal de seguimiento media fue de 18,48mm. Las variables preoperatorias que presentaron peores resultados de forma significativa fueron pacientes con tumores avanzados, cirugía de maxilectomías previas o resecciones de piel y radioterapia previa . No existieron diferencias significativas en el resultado a largo plazo en función del tipo de liberación ni reconstrucción, a excepción de la reconstrucción con el colgajo sural que presentó peores resultados. Los pacientes con trismus ≤ 10mm podrían presentar más margen de beneficio con esta cirugía. CONCLUSIONES: Los resultados de esta cirugía para la corrección del trismus causado por el tratamiento del cáncer oral y orofaringe son moderados a largo plazo, presentando el trismus una alta tasa de recidiva a pesar de una cirugía agresiva. Los pacientes deben ser adecuadamente informados y seleccionados con cuidado. |
| Abstract: |
INTRODUCTION: Trismus is a sequela with considerable incidence after the treatment of head and neck cancer, having a direct repercussion on the patient's quality of life. There is evidence on its prophylaxis and treatment mainly with rehabilitation, but in many cases these patients will not achieve and adequate outcome with conservative management. Up to date there are very few studies that explore the results of a surgical treatment to treat patients with trismus after oral or oropharyngeal cancer. OBJECTIVES: Determine the results of trismus surgical release and free flap reconstruction after oral and oropharyngeal cancer. Establish the results immediately after surgery and determine the long-term results. MATERIAL AND METHODS: A retrospective clinical study was conducted including 40 patients with trismus after surgical release and microsurgical reconstruction. The preoperative, intraoperative and follow up interincisal distances were measured. The intraoperative and long-term interincisal gain was calculated, as well as the postoperative interincisal loss. An analysis of the long-term results with the preoperative and intraoperative variables was performed. RESULTS: Surgical release immediately increased the interincisal distance by 29,25mm. Sixty-six percent of this gain was lost in follow up due to trismus recurrence, giving a long-term interincisal gain of 9,90mm. The mean follow up interincisal distance was 18,48mm. The preoperative variables that presented significantly worse results were patients with high stage tumors, previous maxillectomies or skin resections and previous radiotherapy. The were no significant differences in the results depending on the type of release or reconstruction performed, with the exception of the reconstruction with the sural flap which presented worse results. Patients with trismus of ≤ 10mm could have more room for improvement after this surgery. CONCLUSIONS: The results of this surgery for the correction of trismus caused by the treatment of oral and oropharyngeal cancer are moderate in the long term. Trismus has a high recurrence after the surgery in spite of aggressive treatment. Patients should be adequately counselled and carefully selected. |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Series: |
Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Trismus ;
Cirurgia ;
Cirugía ;
Surgery ;
Reconstrucció ;
Reconstrucción ;
Reconstruction ;
Ciències de la Salut |
guest ::
dir.
