| Date: |
2022 |
| Abstract: |
OBJECTIUS 1. PRINCIPALS 1. 1. Conèixer la incidència de les aguditzacions de la MPOC (aMPOC) en la comunitat. 1. 2. Conèixer els factors de risc associats al fenotip aguditzador (FA) de la MPOC. 1. 3. Conèixer els factors de risc d'hipovitaminosi D en els pacients MPOC. 1. 4. Avaluar el paper de la vitamina D (VitD) com a factor de risc d'MPOC amb FA i no-aguditzador (FNA). 2. SECUNDARIS 2. 1. Conèixer la prevalença de la MPOC, de l'error diagnòstic (ED) i del sobrediagnòstic (SD) de la MPOC. 2. 2. Conèixer la prevalença de deficiència i insuficiència de VitD en els pacients MPOC FA i FNA. 2. 3. Avaluar la relació entre gravetat de la MPOC i la hipovitaminosi D. METODOLOGIA Estudi amb 2 fases en l'àmbit de l'atenció primària (AP) i l'hospitalari: · Fase 1: observacional i prospectiva, per estudiar la incidència de les aMPOC en la comunitat, d'octubre 2015 a octubre de 2016. · Fase 2: de casos (MPOC amb FA) i controls (MPOC amb FNA) per estudiar els factors de risc del fenotip de la MPOC de 2016 a 2019. VARIABLES: dades sociodemogràfiques, hàbits tòxics , comorbiditat, clíniques de l'aMPOC, hàbits dietètics, fàrmacs i dades de laboratori (hemograma, bioquímica bàsica i nivells de VitD). RESULTATS · Fase 1: 710 pacients MPOC. Prevalença d'MPOC 1,6%, d'ED 24,8%, d'SD 19,7% i infradiagnòstic 84%. Hi ha 385 aMPOC i la nostra incidència d'aMPOC és de 895 casos/1. 000 pacients MPOC per any. · Fase 2: 295 pacients MPOC, 154 casos (52,2%) i 141 controls (47,8%). FACTORS DE RISC DEL FA: 1. Característiques del FA : tos (p <0,001) (OR 7,69), esput purulent (p 0,001) (OR 2,92) i antibioteràpia (p <0,001) (OR 5,95). 2. Gravetat MPOC: oxigenoteràpia (p 0,001) ( OR 2,78), FEV1 (p 0,002) (OR 2,7), anys d'MPOC (p 0,008) (OR 1,08). 3. Higiene oral: càries (p 0,04) (OR 2,69). 4. Contacte amb gasos, vapors i fums (p 0,031) (OR 1,71). 5. Grau dependència (p 0,006) (OR 0,98). 6. Hipoproteinemia (p 0,011) (OR 0,59). Factors de risc independents de FA: anys de diagnòstic de la MPOC (p 0,007) (OR 1,087) i oxigenoteràpia (p 0,006) (OR 2,65). Les prevalences de deficiència, insuficiència i hipovitaminosi D són de 25%, 39% i 81,1%, respectivament. El valor mitjà de VitD és de 18 ng/ml. FACTORS DE RISC DE DEFICIÈNCIA DE VITD: 1. Gravetat de la MPOC: oxigenoteràpia (p 0,033), grau de dispnea (p 0,001), FEV1 (0,002), tractament inhalat (p 0,009), anys d'MPOC (p 0,093). 2. Valors analítics: leucopènia (p 0,007), hipoproteïnèmia (p 0,027), hipoalbuminèmia (p 0,002), limfopènia (p 0,001), hiperglucèmia (p 0,004). 3. Higiene bucal deficitària (p 0,038). Factors de risc independents de deficiència de VitD als MPOC: FEV1 (p<0,001) (OR 0,965) i fragilitat (p 0,046) (OR 3,3). La deficiència de VitD és més alta en pacients casos greus que en pacients controls greus (p 0,030). CONCLUSIONS · La incidència d'aMPOC és de 895 casos/1. 000 pacients MPOC per any · La prevalença de la MPOC és d'1,6% i l'infradiagnòstic de 84%. · Els factors de risc de FA són: la gravetat de la MPOC, la mala higiene oral, el contacte amb fums i gasos, el grau de dependència i la hipoproteïnèmia. · Els factors de risc independents de FA són: els anys d'evolució de la MPOC i l'oxigenoteràpia. · La prevalença de deficiència de VitD en pacients MPOC és del 25%. · Els factors de risc de deficiència de VitD en pacients MPOC són: la gravetat de la MPOC, leucopènia, hipoproteïnèmia, hipoalbuminèmia, limfopènia, hiperglucèmia i manca d'higiene bucal. · Els factors de risc independents de VitD en pacients MPOC són: gravetat de la MPOC i fragilitat. · La deficiència de VitD és un factor de risc de FA en pacients MPOC greus. |
| Abstract: |
OBJETIVOS: 1. PRINCIPALES 1. 1. Conocer la incidencia de las agudizaciones de la EPOC (aEPOC) en la comunidad. 1. 2. Conocer los factores de riesgo asociados al fenotipo aguditzador (FA) de la EPOC. 1. 3. Conocer los factores de riesgo de hipovitaminosis D en los pacientes EPOC. 1. 4. Evaluar el papel de la Vitamina D (VitD) como factor de riesgo de EPOC con FA y no-aguditzador (FNA). 2. SECUNDARIOS 1. 1. Conocer la prevalencia de EPOC, del error diagnóstico (ED) y de sobrediagnóstico (SD) de la EPOC. 1. 2. Conocer la prevalencia de deficiencia e insuficiencia de VitD en los pacientes EPOC FA y FNA. 1. 3. Evaluar la relación entre gravedad de la EPOC y la hipovitaminosis D. METODOLOGÍA Estudio con 2 fases en el ámbito de atención primaria (AP) y hospitalario: Fase 1, observacional y prospectiva para el estudio de la incidencia de las aMPOC en la comunidad de octubre 2015-2016. Fase 2, de casos (EPOC con FA) y controles (EPOC con FNA) para el estudio de factores de riesgo del fenotipo de la EPOC de 2016-2019. Variables: Datos sociodemográficos, hábitos tóxicos, comorbilidad, clínica del aEPOC, dietéticos, fármacos, y de laboratorio (hemograma, bioquímica básica y niveles de VitD). RESULTADOS FASE 1: 710 pacientes EPOC. Prevalencia de EPOC del 1,6%, de ED del 24,8%, de SD del 19,7% y un 84% de infradiagnóstico. Hay 385 aMPOC ,nuestra incidencia de aEPOC es de 895 casos / 1. 000 pacientes EPOC por año. . FASE 2: 295 pacientes EPOC; 154 casos (52,2%) y 141 controles (47,8%). Factores de riesgo del FA: 1. Características del FA: tos <0,001 (OR 7,69), esputo purulento p 0,001 (OR 2,92) y antibioterapia p <0,001 (OR 5,95). 2. Gravedad EPOC: oxigenoterapia p 0,001 (OR 2,78), FEV1 p 0,002 (OR 2,7), años de EPOC p 0,008 (OR 1,08). 3. Higiene oral: caries (p 0,04) (OR 2,69). 4. Contacto con gases, vapores y humos p 0,031 (OR 1,71). 5. Grado dependencia p 0,006 (OR 0,98). 6. Hipoproteinemia p 0,011 (OR 0,59). Factores de riesgo independientes de FA: años de diagnóstico de la EPOC p 0,007 (OR 1,087) y oxigenoterapia p 0,006 (OR 2,65). Las prevalencias de deficiencia, insuficiencia y hipovitaminosis D son de 25%, 39% y 81,1%, respectivamente. El valor medio de VitD de 18 ng / ml, Factores de riesgo de deficiencia de VitD: 1. Gravedad EPOC: oxigenoterapia (p 0,033), grado disnea (p 0,001), FEV1 (0,002), tratamiento inhalado (p 0,009), años EPOC (p 0,093). 2. Valors analíticos: leucopenia (p 0,007), hipoproteinemia (p 0,027), hipoalbuminemia (p 0,002), linfopenia (p 0,001), hiperglucemia (p 0,004). 3. Higiene bucal deficitaria: (p 0,038). Los factores de riesgo independientes de deficiencia de VitD en la EPOC: FEV1 (p <0,001) (OR 0,965) y fragilidad (p 0,046) (OR 3,3). LA deficiencia de VitD es más alta en los pacientes casos graves que en los controles graves (p 0,030). CONCLUSIONES · La incidencia de las aEPOC es de 895 casos/1. 000 pacientes EPOC por año · La prevalencia de EPOC es 1,6% y del infradiagnóstico 84%. · Los factores de riesgo de FA: gravedad de la EPOC, mala higiene oral, contacto con humos y gases, grado de dependencia e hipoproteinemia. · Los factores de riesgo independientes de FA son: años de evolución de la EPOC y la oxigenoterapia. · La prevalencia de deficiencia de VitD en los pacientes EPOC es del 25%. · Los factores de riesgo de deficiencia de VitD en los EPOC son: gravedad de la EPOC, leucopenia, hipoproteinemia, hipoalbuminemia, linfopenia, hiperglucemia y falta de higiene bucal. · Los factores de riesgo independientes de VitD en los EPOC son: gravedad de la EPOC y fragilidad. · La deficiencia de VitD es un factor de riesgo de FA en los pacientes EPOC graves. |
| Abstract: |
OBJECTIVES: 1. MAIN 1. 1. To know the incidence of COPD exacerbations (eCOPD) in the community. 1. 2. Know the risk factors associated with the exacerbator phenotype (AF) of COPD. 1. 3. Know the risk factors for hypovitaminosis D in COPD patients. 1. 4. To evaluate the role of Vitamin D (VitD) as a risk factor for COPD with AF and non-exacerbator (FNA). 2. SECONDARY 1. 1. To know the prevalence of COPD, of the diagnostic error (ED) and of overdiagnosis (SD) of COPD. 1. 2. To know the prevalence of VitD deficiency and insufficiency in COPD AF and FNA patients. 1. 3. To assess the relationship between severity of COPD and hypovitaminosis D. METHODOLOGY: Study with 2 phases in the primary care (PC) and hospital settings: Phase 1, observational and prospectivefor the study of the incidence of aMPOC in the community from October 2015-2016. Phase 2, of cases (COPD with AF) and controls (COPD with FNA) for the study of risk factors of the COPD phenotype from 2016-2019. Variables: Sociodemographic data, toxic habits, comorbidity, symptoms of COPD, diet, drugs, and laboratory data (hemogram, basic biochemistry and VitD levels). RESULTS PHASE 1: 710 COPD patients. Prevalence of COPD of 1. 6%, of ED of 24. 8%, of SD of 19. 7% and 84% of underdiagnosis. There are 385 eCOPD, our incidence of COPD is 895 cases / 1,000 COPD patients per year. . PHASE 2: 295 COPD patients; 154 cases (52. 2%) and 141 controls (47. 8%). Risk factors for AF: 1. Characteristics of AF: cough <0. 001 (OR 7. 69), purulent sputum p 0. 001 (OR 2. 92) and antibiotic therapy p <0. 001 (OR 5. 95). 2. COPD severity: oxygen therapy p 0. 001 (OR 2. 78), FEV1 p 0. 002 (OR 2. 7), years of COPD p 0. 008 (OR 1. 08). 3. Oral hygiene: caries (p 0. 04) (OR 2. 69). 4. Contact with gases, vapors and fumes p 0. 031 (OR 1. 71). 5. Grade of dependence p 0. 006 (OR 0. 98). 6. Hypoproteinemia p 0. 011 (OR 0. 59). Independent risk factors for AF: years of COPD diagnosis p 0. 007 (OR 1. 087) and oxygen therapy p 0. 006 (OR 2. 65). The prevalences of deficiency, insufficiency, and hypovitaminosis D are 25%, 39%, and 81. 1%, respectively. The mean VitD value of 18 ng / ml. Risk factors for VitD deficiency: 1. COPD severity: oxygen therapy (p 0. 033), dyspnea grade (p 0. 001), FEV1 (0. 002), inhaled treatment (p 0. 009), COPD years (p 0. 093). 2. Laboratory values: leukopenia (p 0. 007), hypoproteinemia (p 0. 027), hypoalbuminemia (p 0. 002), lymphopenia (p 0. 001), hyperglycemia (p 0. 004). 3. Deficient oral hygiene: (p 0. 038). The independent risk factors for VitD deficiency in COPD: FEV1 (p <0. 001) (OR 0. 965) and frailty (p 0. 046) (OR 3. 3). VitD deficiency is higher in severe cases than in severe controls (p 0. 030). CONCLUSIONS · The incidence of COPD is 895 cases / 1,000 COPD patients per year · The prevalence of COPD is 1. 6% and of underdiagnosis 84%. · Risk factors for AF: severity of COPD, poor oral hygiene, contact with fumes and gases, degree of dependence and hypoproteinemia. · The independent risk factors for AF are: years of evolution of COPD and oxygen therapy. · The prevalence of VitD deficiency in COPD patients is 25%. · Risk factors for VitD deficiency in COPD are: severity of COPD, leukopenia, hypoproteinemia, hypoalbuminemia, lymphopenia, hyperglycemia and poor oral hygiene. · The independent risk factors for vitD in COPD are: severity of COPD and frailty. · VitD deficiency is a risk factor for AF in severe COPD patients. |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Rights: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Language: |
Català |
| Series: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Malaltia pulmonar obstructiva cronica ;
Enfermedad pulmonar obstructiva cronica ;
Chronic obstructive pulmonary disease ;
Fenotip aguditzador ;
Fenotipo agudizador ;
Exacerbador phenotype ;
Deficiència de vitamina D ;
Deficiencia de vitamina D ;
Vitamin D deficiency ;
Ciències de la Salut |
guest ::
