| Date: |
2021 |
| Abstract: |
Cahokia és l'assentament més antic i més gran de l'Amèrica del Nord precolombina. Situat a la plana inundable de l'American Bottom, a pocs quilòmetres de l'actual ciutat de St. Louis, (MO, EUA), aquest jaciment arqueològic havia esdevingut l'assentament mississipià més gran a mitjan segle XI fins al seu abandó a finals del segle XIV. Les investigacions arqueològiques dutes a terme al jaciment han afectat només a una petita part de la seva extensió. Una de les excavacions més extenses va tenir lloc al Merrell Tract i ha estat liderada per la Universitat de Bolonya (Itàlia) del 2011 al 2016. Els resultats obtinguts per les excavacions de la Universitat de Bolonya, combinats amb dades d'investigacions prèvies realitzades en la mateixa àrea des del 1920, ens van permetre formular una nova hipòtesi sobre la dinàmica dels assentaments i l'ús de l'espai en l'àrea afectada, així com la seua contextualització en el panorama més ampli de la història d'aquest centre mississipià. L'objectiu de la recerca és utilitzar la suma de dades arqueològiques i iconogràfiques amb finalitats d'investigació artística i sociopolítica, centrant-se en una tipologia específica de la ceràmica i utilitzant-la com a principal eina de recerca. La cultura mississipiana es caracteritza per un conjunt de trets distintius, incloent l'adopció de la ceràmica incisa Ramey , que, a través del seu significat iconogràfic, va ajudar al desenvolupament i difusió d'un sistema de creences religioses conegut com a South-Eastern Ceremonial Complex. Aquestes ceràmiques tenien una gran distribució geogràfica i sovint s'han trobat en contextos cerimonials i domèstics, destacant el seu valor i importància en les comunitats mississipianes. Tradicionalment, es concedeix que la presència de cosmogrames d'estil cahokià fora de l'American Bottom representa una expressió de la ideologia religiosa cahokiana adoptada pels grups circumdants, revelant un desig local de participar en el fenomen cultural cahokià. Mitjançant l'anàlisi comparativa d'una varietat de dades iconogràfiques i arqueològiques, es va demostrar que els habitants perifèrics, des de la zona de l'American Bottom del nord fins al sud-est dels Estats Units, segurament estaven en contacte. No obstant això, aquestes poblacions no van adoptar passivament les pràctiques més poderoses de la política central, sinó que d'alguna manera les van reinterpretar segons el coneixement, enteniments la interpretació i les històries locals. A l'hora de donar suport a aquesta teoria i estendre la mateixa recerca a la zona ameríndia, l'autor conclou que de moment no es pot confirmar el contacte cultural entre les zones mississipiana i ameríndia. No obstant això, amb el suport de les evidències aportades vam poder demostrar la circulació, a través del territori precolombina americà, dels mateixos conceptes sociopolítics significatius acompanyats de les seves representacions iconogràfiques contextualitzades, de manera que vam poder reobrir el debat sobre aquest tema interessant i suggerir algunes reflexions per a futures investigacions. |
| Abstract: |
Cahokia es el asentamiento más antiguo y más grande de la América del Norte precolombina. Situado en la llanura de inundación del American Bottom, a pocos kilómetros de la actual ciudad de St. Louis, (MO, EE. UU. ), este sitio arqueológico se había convertido en el mayor asentamiento misisipiano a mediados del siglo XI hasta su abandono a finales del siglo XIV. Las investigaciones arqueológicas realizadas en el yacimiento han afectado sólo a una pequeña parte de su extensión. Una de las excavaciones más extensas tuvo lugar en el Merrell Tract y ha sido dirigida por la Universidad de Bolonia (Italia) desde el 2011 hasta el 2016. Los resultados obtenidos por las excavaciones de la Universidad de Bolonia, combinados con datos procedentes de investigaciones anteriores realizadas en esa misma área desde el 1920, nos permitieron formular una nueva hipótesis sobre la dinámica de los asentamientos y el uso del espacio en el área afectada, así como su contextualización en el panorama más amplio de la historia de este centro misisipiano. El objetivo de la investigación es utilizar la suma de datos arqueológicos e iconográficos con fines de investigación artística y sociopolítica, centrándose en una tipología específica de la cerámica y utilizándola como principal herramienta de investigación. La cultura misisipiana se caracteriza por un conjunto de rasgos distintivos, incluida la adopción de la cerámica incisa Ramey, que, a través de su significado iconográfico, ayudó al desarrollo y la difusión de un sistema de creencias religiosas conocido como South-Eastern Ceremonial Complex. Estas cerámicas tenían una enorme distribución geográfica y se han encontrado con frecuencia en contextos ceremoniales y domésticos, destacando su valor y significado en las comunidades misisipianas. Tradicionalmente, se concede que la presencia de cosmogramas de estilo cahokiano fuera del American Bottom representa una expresión de la ideología religiosa cahokiana adoptada por los grupos circundantes, revelando un deseo local de participar en el fenómeno cultural cahokiano. A través del análisis comparativo de una variedad de datos iconográficos y arqueológicos, se demostró que los habitantes periféricos, desde el área septentrional del American Bottom hasta el sureste de los Estados Unidos, seguramente estaban en contacto. Sin embargo, estas poblaciones no adoptaron pasivamente las prácticas más poderosas de las políticas centrales, sino que de alguna manera las reinterpretaron de acuerdo con el conocimiento, la interpretación y las historias locales. Al apoyar esta teoría y extender las mismas investigaciones a la zona amerindia, el autor concluye que por el momento no podemos confirmar el contacto cultural entre las zonas misisipiana y amerindia. Sin embargo, con el apoyo de las evidencias aportadas hemos podido demostrar la circulación, a través del territorio precolombino americano, de los mismos significativos conceptos sociopolíticos acompañados de sus representaciones iconográficas contextualizadas, por lo que hemos podido reabrir el debate sobre este interesante tema y sugerir algunas reflexiones para futuras investigaciones. |
| Abstract: |
Cahokia is the earliest and largest settlement of pre-Columbian North America. Located in the American Bottom floodplain, a few kilometers from present day St. Louis, MO (USA), this archaeological site had risen to be the greatest Mississippian settlement by the middle of the 11th century until its abandonment at the end of the 14th century. The archaeological investigations led at the site have involved only a small part of its extension. One of the most extensive excavations took place in the Merrell Tract and has been led by the University of Bologna (IT) from 2011 to 2016. The results obtained by University of Bologna's excavations, combined with data coming from previous researches led in that same area since the 1920s, enabled us to formulate a new hypothesis concerning the settlement dynamics and the use of space in the interested area, as well as its contextualization in the wider picture of the history of this Mississippian center. The aim of the research is to use the sum of archaeological and iconographic data for artistic and socio- political investigation purposes, focusing on a specific typology of pottery and using it as main research tool. The Mississippian culture is characterized by a set of distinctive traits, including the adoption of the shell-tempered Ramey Incised pottery which, through its iconographic meaning, aided the development and the diffusion of a system of religious beliefs known as South-Eastern Ceremonial Complex. These pots had a huge geographic distribution and they have been frequently found in both ceremonial and domestic contexts, highlighting their value and significance in the Mississippian communities. Traditionally, it is granted that the presence of Cahokia-style cosmograms outside of the American Bottom represents an expression of Cahokian religious ideology as adopted by hinterland groups, revealing a local desire to participate in the Cahokian cultural phenomenon. Through the comparative analysis of a variety of iconographic and archaeological data, it was proved that peripheral inhabitants, from northern American Bottom area to the South-eastern of the United States surely were in contact. However, these populations did not passively adopt the practices of more powerful core polities but in some way reinterpreted them according to local knowledge, understandings and histories. By supporting this theory and extending the same inquiries to the Amerindian area, the author concludes that at the moment we cannot confirm the cultural contact between the Mississippian and the Amerindian areas. However, with the support of the evidences provided we were able to demonstrate the circulation, across the Pre- Columbian American territory, of the same socio-political meaningful concepts accompanied by their iconographic contextualized representations, and so we were able to re-open the debate on this interesting topic and to suggest some reflections for further investigations. |
| Note: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Series: |
Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Ceràmica incisa ramey ;
Cerámica incisa ramey ;
Ramey incised potter ;
Ciències Humanes |
guest ::
