Google Scholar: citations,
Mental health assessment of Spanish frontline healthcare workers during the SARS-CoV-2 pandemic
Sobregrau Sangrà, Pau (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)
Castro Ribeiro, Thaís (Centro de Investigación Biomédica en Red de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina)
Esteban-Sepúlveda, Sílvia (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques)
García Pagès, Esther (Centro de Investigación Biomédica en Red de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina)
López Barbeito, Beatriz (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)
Aguiló Llobet, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics)
Pomar Moya-Prats, José Luis (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)
Pintor Pérez, Luis (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)
Aguiló, Sira (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona)

Additional title: Análisis de la salud mental de trabajadores sanitarios españoles de primera línea durante la pandemia por SARS-CoV-2
Date: 2022
Abstract: The Covid-19 pandemic continues challenging health systems globally, exposing healthcare workers to constant physical and psychological stressors. To date, several studies have already shown the catastrophic impact on the mental health of medical personnel during the early period of the pandemic. Nevertheless, literature evidences the dearth of works that evaluate the effect over time, understanding the pandemic as a sustained extreme stressor. The present study examines the effect of the pandemic on the mental health of Covid-19 frontline healthcare workers at six months follow-up. A total of 141 frontline healthcare workers from two tertiary hospitals were recruited between July and November 2020. Healthcare workers were evaluated psychologically at baseline and six months follow-up (January to May 2021) using psychometric tests for the assessment of acute stress (VASS, PSS-10, PCL-5), anxiety (STAI) and depression (PHQ-2) Overall, there was a general worsening of the mental health between the two psychological assessments, especially regarding depression and predisposition to perceiving the situations as a threat. Nurses and nurse aides showed poorer mental health while physicians improved over time. Reduced working hours and higher physical exercise resulted in better mental health among healthcare workers. Women and nursing staff were the most affected by psychological distress at baseline and six months follow-up. Reduced working hours, adequate resting periods, physical exercise, and efficient intervention strategies are of utmost importance in preventing, controlling, and reducing psychological distress among healthcare workers when coping with critical scenarios such as the current pandemic.
Abstract: La pandemia Covid-19 sigue desafiando a los sistemas sanitarios, exponiendo al personal asistencial a estresores físicos y psicológicos. Actualmente, varios estudios han demostrado el impacto catastrófico en la salud mental del personal asistencial durante la primera etapa de la pandemia, pero pocos han considerado el seguimiento de los síntomas. El presente estudio examina el efecto de la pandemia en la salud mental del personal sanitario de primera línea a los 6 meses de seguimiento. Se evaluó psicológicamente a 141 trabajadores sanitarios de primera línea de 2 hospitales terciarios al inicio del estudio (julio-noviembre, 2020) y a los 6 meses (enero-mayo, 2021) mediante pruebas psicométricas para el estrés agudo (VASS, PSS-10, PCL-5), la ansiedad (STAI) y la depresión (PHQ-2). En general, se observó un empeoramiento de la salud mental entre las 2 evaluaciones psicológicas, especialmente en depresión y predisposición a percibir las situaciones como una amenaza. La salud mental del personal de enfermería empeoró con el tiempo, mientras que los médicos mejoraron. La reducción de la jornada laboral y el aumento del ejercicio físico mejoraron la salud mental. Las mujeres y el personal de enfermería fueron los más afectados por el malestar psicológico al inicio y a los 6 meses de seguimiento. Jornadas laborales reducidas, períodos de descanso adecuados, ejercicio físico y estrategias de intervención eficientes son de suma importancia para prevenir, controlar y reducir el malestar psicológico entre el personal sanitario ante escenarios críticos como la pandemia actual.
Rights: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Language: Anglès
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Subject: SARS-CoV-2 pandemic ; Anxiety symptoms ; Acute stress symptoms ; Depression symptoms ; Posttraumatic stress disorder ; Healthcare workers ; Pandemia SARS-CoV-2 ; Ansiedad ; Estrés agudo ; Depresión ; Estrés postraumático ; Personal sanitario
Published in: Medicina Clinica, Vol. 159, Issue 6 (September 2022) , p. 268-277, ISSN 1578-8989

DOI: 10.1016/j.medcli.2021.11.007
DOI: 10.1016/j.medcle.2021.11.010
PMID: 34974883
PMID: 36157839


10 p, 749.0 KB

The record appears in these collections:
Articles > Research articles
Articles > Published articles

 Record created 2022-10-10, last modified 2024-04-25



   Favorit i Compartir