Epidemiología y evolución temporal de las intoxicaciones agudas que precisan de ingreso en las unidades de medicina intensiva de España
Socias Mir, Antonia
Palomar Martínez, Mercedes, dir.
Crespo Alonso, Santiago, dir.

Fecha: 2022
Resumen: Les característiques dels pacients intoxicats varien en funció de la disponibilitat d'un determinat tòxic a una comunitat concreta i dels hàbits de consum en un moment donat. Tot i que les intoxicacions són una patologia poc freqüent en les unitats de medicina intensiva (UCI) no estan exemptes de morbimortalitat y la seva diversitat pot suposar un repte per al seu maneig. Per tot això, és important conèixer quines intoxicacions són les més freqüents en el nostre medi, per poder posar a disposició dels clínics el mitjans per al seu diagnòstic i maneig. A més, és important monitoritzar la qualitat de l'assistència dels pacients intoxicats per a poder posar en marxa plans de millora si s'escau. Objectiu L'objectiu d'aquest treball és determinar l'impacte de les intoxicacions agudes com a causa d'ingrés a les UCI espanyoles, els tòxics implicats, les característiques clíniques més rellevants i els tractaments administrats, això com la seva evolució en un període de 15 anys estudiats en tres fases. Mètode S'ha dissenyat un estudi en tres fases: 1a 2002-06, prospectiva. 2a 2013-14: retrospectiva 3a 2015-17: retrospectiva. S'han recollit tots els pacients intoxicats que varen ingressar a les UCI participants durant el període d'estudi de cada fase, d'un total de 37 hospitals espanyols. A la fase 3, a més, es varen recollir les intoxicacions nosocomials i la valoració per psiquiatria prèvia a l'alta. Resultats En total s'han recollit 2634 casos, repartits de forma irregular entre les tres fases. L'edat mitja va ser de 46,72 anys i el 46,60% foren dones. La prevalença d'antecedents psiquiàtrics fou del 61,14%. La motivació més freqüent va ser l'autolesiva amb un 52,37% dels pacients. El grup de tòxics més freqüents varen ser els medicaments (71,60%), especialment els psicofàrmacs. El tòxic més habitual foren les benzodiazepines, presents en el 37,17% dels casos. La necessitat de mesures de suport va ser elevada, amb un 56,04% que varen precisar intubació orotraqueal. La mortalitat va ser del 7,08%. Entre les tres fases s'observà un augment de l'edat dels pacients amb el pas del temps, una major freqüència d'intoxicacions accidentals eb la fase 3 i variacions en les tòxics implicats a cada fase, amb un descens de les drogues i un augment de les intoxicacions per antidiabètics orals i anticoagulants. També han augmentat les intoxicacions per etanol, especialment aquelles que no hi ha altres tòxics implicats i han minvat les produïdes per heroïna i cocaïna. La mortalitat de la primera fase va ser major que les de les altes fases. Les intoxicacions nosocomials suposaren el 6,92% dels casos a la fase 3. Els pacients en majors i varen predominar les intoxicacions accidentals per medicaments. El 91,86% dels pacients amb intenció autolesiva varen ser valorats per psiquiatria abans de l'alta de UCI. Conclusions Les intoxicacions continuen essent una patologia poc freqüent a les UCI. Els pacients són cada vegada més grans, el que condiciona canvis en la intencionalitat i en els tòxics implicats. La mortalitat fou elevada comparada amb altres treballs, probablement en relació amb la gravetat dels casos. Les intoxicacions nosocomials varen tenir característiques diferents de les comunitàries i varen suposar un nombre no despreciable de casos. La majoria de pacients amb intenció autolesiva varen ser valorats per psiquiatria, però tot i això, no es va assolir l'estàndard de qualitat de la Sociedad Española de Medicina Intensiva Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC).
Resumen: Introducción Las características de los pacientes intoxicados varían en función de la disponibilidad de un determinado tóxico en una comunidad concreta y de los hábitos de consumo en un momento dado. Aunque las intoxicaciones son una patología poco frecuente en las unidades de medicina intensiva (UCI), no están exentas de morbimortalidad y su diversidad puede suponer un reto para su manejo. Por ello, es importante conocer qué intoxicaciones son más frecuentes en nuestro medio, para poder poner a disposición de los clínicos los medios para su diagnóstico y manejo. Además, es importante monitorizar la calidad de la atención recibida por los pacientes intoxicados para poder poner en marcha planes de mejora si fuera necesario. Objetivo El objetivo de este trabajo es determinar el impacto de las intoxicaciones agudas como causa de ingreso en las UCI españolas, los tóxicos implicados, las características clínicas más relevantes y los tratamientos administrados, así como su evolución en un periodo de 15 años estudiados en tres fases. Método Se ha diseñado un estudio en tres fases: 1ª 2002-06: prospectiva. 2ª 2013-14: retrospectiva. 3ª 2015-17: retrospectiva. Se han recogido todos los pacientes intoxicados que ingresaron en las UCI participantes durante el periodo de estudio de cada fase, de un total de 37 hospitales españoles. En la fase tres, además se recogieron las intoxicaciones nosocomiales y la valoración por psiquiatría previa al alta. Resultados En total se han recogido 2634 casos, repartidos de forma irregular entre las tres fases. La edad media fue de 46,72 años y el 46,60% fueron mujeres. La prevalencia de antecedentes psiquiátricos fue del 61,14%. La motivación más frecuente fue la autolesiva con un 52,37% de los pacientes. El grupo de tóxicos más frecuente fueron los medicamentos (71,60%), especialmente los psicofármacos. El tóxico más habitual fueron las benzodiacepinas, presentes en el 37,17% de los casos. La necesidad de medidas de soporte fue elevada, con un 56,04% precisando intubación orotraqueal. La mortalidad global fue del 7,08%. Entre las tres fases se observó un aumento de la edad de los pacientes con el paso del tiempo, una mayor frecuencia de intoxicaciones accidentales en la fase 3 y variaciones en los tóxicos implicados en cada fase, con un descenso de las drogas en las últimas fases y un mayor peso de las intoxicaciones por antidiabéticos orales y anticoagulantes. También han aumentado las intoxicaciones por etanol, en especial las que no tuvieron otros tóxicos asociados y han descendido las debidas a heroína y cocaína. La mortalidad de la primera fase fue mayor que en las otras dos. Las intoxicaciones nosocomiales supusieron el 6,92% de los casos de la fase 3. Los pacientes fueron más mayores y predominaron las intoxicaciones medicamentosas accidentales. El 91,86% de los pacientes con intención autolesiva fueron valorados por psiquiatría antes del alta de UCI. Conclusiones Las intoxicaciones continúan siendo una patología poco frecuente en las UCI. Los pacientes son cada vez más mayores, lo que condiciona cambios en la intencionalidad de las intoxicaciones y en el tipo de tóxicos implicados. La mortalidad fue elevada comparada con otros trabajos, probablemente en relación con la gravedad de los casos. Las intoxicaciones nosocomiales tuvieron características diferentes de las producidas en la comunidad y supusieron un número no despreciable de casos. La mayoría de pacientes con intención autolesiva fueron valorados por psiquiatría, aunque no se cumplió el estándar de calidad recomendado por la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC).
Resumen: Introduction Characteristics of poisoned patients varies due to the availability of certain toxics in each community and consumption habits at a particular point. Although poisoning is an unusual disease at intensive care units (ICU), it is not exempt of morbimortality. Moreover, its variety can be challenging. So, it is important to be aware of which are the most frequent poisonings at our ICU to put diagnostic and management tools at clinician service. Furthermore, it is important to monitor the quality of the assistance given to poisoned patients to be able to implement plans for improvement if required. Methods This was a three-phase study: 1st 2002-06: prospective. 2nd 2013-14: retrospective. 3rd 2015-17: retrospective. Poisoned patients data being admitted to ICU forming part of the study during the different phases, from 37 ICU in total, were recorded. Results There were a total of 2634 cases, distributed irregularly between the three phases. Mean age was 46,72 years, with 46,60% being women. Prevalence of psychiatric history was 61,14%. Self-harm was the main cause of poisoning in 52,37%. The most frequent toxics were medicines, especially psychotropic drugs. The most frequent ones were benzodiazepines, which were present in 37,17% cases. Organ support was often required, with 56,04% needing for orotracheal intubation. Global mortality was 7,08%. Between the three phases an increase in patients age was observed. Accidental poisonings got more usual at phases 2 and 3, and toxics changed, with more antidiabetic and anticoagulant drugs involved in last phases. Ethanol poisoned increased, especially pure ones and heroin and cocaine decreased. Mortality at phase 1 was higher. Hospital acquired poisoning accounted for 6,92% of cases at phase 3. Patients were older and poisonings were mainly accidental and due to medicines. Psychiatric assessment was conducted in 91,86% of patients with self-harming purpose. Conclusions Poisoning continue being an unusual disease at ICU. Patients are getting older, which implies changes in poisoning purpose and in the poisons involved. Mortality was high, probably due to the severity of patients. Hospital acquired poisonings were different from community acquired and supposed a non-negligible number of cases. Most self-harming patients were assessed by a psychiatrist, but the Spanish Society of Intensive Care Medicine quality standard was not accomplished.
Nota: Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Castellà
Colección: Programa de Doctorat en Psiquiatria
Documento: Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada
Materia: Toxicologia ; Toxicología ; Toxicology ; Medicina intensiva ; Critical care ; Ciències de la Salut

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/687920


4.9 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2023-03-14, última modificación el 2023-09-05



   Favorit i Compartir