Google Scholar: citas
Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio : la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central
Gassiot Ballbè, Ermengol (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria)
Salvador Baiges, Guillem (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria)
Obea Gómez, Laura (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria)
Díaz Bonilla, Sara (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria)
Garcia Casas, David (Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Ciencias del Patrimonio)
Rodríguez Antón, David (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria)
Clemente Conte, Ignacio (Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Institució Milà i Fontanals en Humanidades)
Mazzucco, Niccolò (University of Pisa. Department of Civilizations and Forms of Knowledge)

Título variante: Del territori a l'assentament i de l'assentament al territori : la recerca arqueològica en àrees de muntanya i alta muntanya al Pirineu central
Título variante: From territory to settlement and from settlement to territory : archaeological research in mountain and high mountain areas in the central Pyrenees
Fecha: 2023
Resumen: Aunque reciente en nuestra disciplina, la arqueología de las zonas de alta montaña poco a poco va consolidándose, generando corpus empíricos y procedimientos que en muchas ocasiones constituyen sus señas de identidad. Por encima de la diversidad de equipos y programas de investigación, algunos aspectos tienden a presentarse de forma recurrente. Uno es un cierto interés por las secuencias de larga duración. Otro lo constituye la mirada hacia un espacio amplio, que va mucho más allá del asentamiento. Este interés por el territorio o el paisaje, que en ocasiones se prefigura como un verdadero objeto de estudio, conlleva cambios en el diseño metodológico de la investigación. En este trabajo pretendemos recoger los ya casi veinte años de experiencia del Grupo de Arqueología de la Alta Montaña (GAAM) de la UAB y el CSIC para presentar una breve reflexión teórica sobre un aspecto que, a nuestro entender, es central en nuestra disciplina. La arqueología, en cuanto ciencia social, aborda una existencia humana colectiva que ocurre tanto en el tiempo como en el espacio. Por diversos motivos, la arqueología en áreas de alta montaña ha sido especialmente proclive a incorporar elementos metodológicos para tratar con el espacio también como instancia social. Quizás ha llegado el momento de empezar a evaluar los puntos fuertes de estas propuestas y tratar de identificar aquellas cuestiones que merecen mayor atención. En la parte final del artículo ilustramos, con un caso empírico, la pertinencia de la reflexión teórica planteada.
Resumen: Encara que recent en la nostra disciplina, l'arqueologia de les zones d'alta muntanya a poc a poc va consolidant-se i va generant corpus empírics i procediments que en moltes ocasions constitueixen els seus senyals d'identitat. Per sobre de la diversitat d'equips i programes de recerca, alguns aspectes tendeixen a presentar-se de manera recurrent. Un és un cert interès per les seqüències de llarga durada. Un altre el constitueix la mirada cap a un espai ampli, que va molt més enllà de l'assentament. Aquest interès pel territori o pel paisatge, que a vegades es prefigura com un veritable objecte d'estudi, comporta canvis en el disseny metodològic de la recerca. En aquest treball pretenem recollir els ja gairebé vint anys d'experiència del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC per presentar una breu reflexió teòrica sobre un aspecte que, segons el nostre parer, és central en la nostra disciplina. L'arqueologia, com a ciència social, aborda una existència humana col·lectiva que ocorre tant en el temps com en l'espai. Per diversos motius, l'arqueologia en àrees d'alta muntanya ha estat especialment procliu a incorporar elements metodològics per tractar amb l'espai també com a instància social. Potser ha arribat el moment de començar a avaluar els punts forts d'aquestes propostes i tractar d'identificar les qüestions que mereixen més atenció. A la part final de l'article il·lustrem, amb un cas empíric, la pertinència de la reflexió teòrica plantejada.
Resumen: Although new to our discipline, the archaeology of high mountain areas is steadily growing, generating empirical studies and procedures that often define it. Aside from the diversity of research teams and programs, certain aspects tend to recur. One is a certain interest in longterm sequences. Another is a wide spatial perspective, extending far beyond the limits of the settlement. This interest in the territory or landscape, which is sometimes the real object of study, results in changes in the methodological design of the research. In this paper we intend to bring together almost 20 years of experience of the High Mountain Archaeology Group (GAAM) of the UAB and CSIC to present a brief theoretical reflection on an area that we believe is central to our discipline. Archaeology as a social science deals with a collective human existence that occurs both in time and space. For various reasons, archaeology in high mountain areas has been especially open to incorporating methodological elements to deal with space as a social instance too. Perhaps the time has come to begin to evaluate the strengths of these proposals and to try to identify those issues that deserve more attention. In the final part of the article, we use an empirical example to briefly illustrate the relevance of the theoretical reflection proposed.
Ayudas: Agencia Estatal de Investigación PID2020-115205GB-I00
Nota: Este trabajo se ha realizado en el marco de numerosos proyectos de investigación, de los cuales los más recientes son: PID2020-115205GB-I00 Las primeras comunidades agropastorales de la vertiente sur del Pirineo central: economía y paisaje (5600-4500 calANE), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), y CLT/17/2022 - 122 Arqueologia del pastoralisme i l'agricultura prehistòrica al Pirineu Occidental, financiado por el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, así como de numerosos encargos realizados por el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tampoco habría sido posible sin la participación de la larga lista de personas que han colaborado en los trabajos de campo desde el año 2021.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Castellà
Documento: Article ; recerca ; Versió publicada
Materia: Spatial archaeology ; Landscape archaeology ; High mountain archaeology ; Pyrenees ; Mesolithic ; Neolithic ; Arqueología espacial ; Arqueología del paisaje ; Arqueología de la alta montaña ; Pirineos ; Mesolítico ; Neolítico ; Arqueologia espacial ; Arqueologia del paisatge ; Arqueologia de l'alta muntanya ; Pirineus ; Mesolític ; Neolític
Publicado en: Treballs d'arqueologia, Vol. 26 (2023) , p. 17-41 (Articles) , ISSN 2339-6490

Adreça original: https://revistes.uab.cat/treballsarqueologia/article/view/v26-gassiot-et-al
DOI: 10.5565/rev/tda.131


26 p, 1.4 MB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Treballs d'arqueologia
Artículos > Artículos de investigación

 Registro creado el 2023-12-13, última modificación el 2024-04-05



   Favorit i Compartir