| Additional title: |
The incorrigible prisoners of the liberal penitentiary system in Spain and Portugal (1870-1930) |
| Additional title: |
Els incorregibles del sistema penitenciari liberal a Espanya i Portugal (1870-1930) |
| Date: |
2023 |
| Abstract: |
A finales del siglo XIX y principios del XX, la palabra "incorregible" se utilizó en un sentido puramente criminológico y penológico, para hablar de "criminales natos" y delincuentes "reincidentes", y en otro mucho más pragmático que quedaba reducido al ámbito penitenciario y a la cuestión de los denominados "presos incorregibles" o "inadaptados". Esta problemática, animada por el positivismo criminológico y globalizada gracias a la constante celebración de encuentros y congresos internacionales, también llegó con fuerza a España y Portugal, países en los que la corriente de pensamiento criminológico que tenía más prestigio era el correccionalismo. Con nuestra investigación, además de aprehender los rasgos más significativos de un debate que estuvo espoleado por las propuestas de inocuización -penas de incapacitación, neutralización o eliminación de delincuentes- que realizaba el positivismo frente al correccionalismo, nos preguntamos por el alcance real de las medidas reglamentarias y organizativas que se propusieron con la intención expresa de neutralizar o separar de la sociedad por tiempo indefinido a los penados que eran considerados incorregibles. Además de profundizar en la experiencia española, analizamos la cuestión de la incorregibilidad sirviéndonos del contraste que nos proporciona la investigación sobre Portugal, país que abolió tempranamente la pena de muerte y las penas perpetuas, por lo que su propio ordenamiento penal no era en principio proclive a las propuestas de inocuización. Examinamos las dos grandes vertientes del asunto: por un lado, el pensamiento penal y criminológico respecto de los presos incorregibles, con especial énfasis en las corrientes correccionalista y positivista de ambos países; y por otro, la normativa y la práctica penitenciaria sobre regímenes especiales dentro de los establecimientos penales y a través de la deportación a las colonias ultramarinas. |
| Abstract: |
A la fi del segle XIX i principis del XX, la paraula "incorregible" es va utilitzar en un sentit purament criminològic i penològic, per parlar de "criminals nats" i delinqüents "reincidents", i en un altre molt més pragmàtic que quedava reduït a l'àmbit penitenciari i a la qüestió dels denominats "presos incorregibles" o "inadaptats". Aquesta problemàtica, animada pel positivisme criminològic i globalitzada gràcies a la constant celebració de trobades i congressos internacionals, també va arribar amb força a Espanya i Portugal, països en els quals el corrent de pensament criminològic que tenia més prestigi era el correccionalisme. Amb la nostra recerca, a més de copsar els trets més significatius d'un debat que va estar esperonat per les propostes d'inocuización -penes d'incapacitació, neutralització o eliminació de delinqüents- que realitzava el positivisme enfront del correccionalisme, ens preguntem per l'abast real de les mesures reglamentàries i organitzatives que es van proposar amb la intenció expressa de neutralitzar o separar de la societat per temps indefinit els penats que eren considerats incorregibles. A més d'aprofundir en l'experiència espanyola, analitzem la qüestió de la incorregibilitat servint-nos del contrast que ens proporciona la recerca sobre Portugal, país que va abolir primerencament la pena de mort i les penes perpètues, per la qual cosa el seu propi ordenament penal no era en principi procliu a les propostes de *inocuización. Examinem els dos grans vessants de l'assumpte: d'una banda, el pensament penal i criminològic respecte dels presos incorregibles, amb especial èmfasi en els corrents *correccionalista i positivista de tots dos països; i per un altre, la normativa i la pràctica penitenciària sobre règims especials dins dels establiments penals i a través de la deportació a les colònies ultramarines. |
| Abstract: |
In the late 19th and early 20th century, the word "incorrigible" was used in a purely criminological and penological sense to speak of "natural born criminals" and "repeat offenders". However, it also had another, far more pragmatic meaning that was restricted to the penitentiary sphere and the issue of the so-called "incorrigible" or "maladapted" prisoners. This problematic, encouraged by criminological positivism and globalised thanks to the constant holding of international meetings and congresses, also became a significant issue in Spain and Portugal, countries where correctionalism was the most prestigious current of criminological thought. In our investigation, besides covering the most significant features of a debate fuelled by the proposals of inocuización - penalties involving the incapacitation, neutralisation or elimination of offenders - put forward by positivism in opposition to correctionalism, we inquire into the real scope of the regulatory and organisational measures that were proposed with the express aim of neutralising, or separating from society for an indefinite time, convicts who were considered to be incorrigible. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
España contemporánea ;
Portugal (siglos XIX y XX) ;
Inocuización ;
Presos incorregibles ;
Espanya contemporània ;
Portugal (segles XIX i XX) ;
Inocuització ;
Contemporary Spain ;
Portugal (19th and 20th centuries) ;
Incapacitation ;
Incorrigible prisoners |
| Published in: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 12 Núm. 25 (2023) , p. 209-231 (Artículos) , ISSN 2014-5748 |
guest ::
(Universidad de Castilla-La Mancha)
